La Mesa Sectorial acomiada la legislatura amb pena i sense glòria

Dimarts passat 4 d'octubre es va celebrar l'última sessió de la Mesa Sectorial d'Universitats en la present legislatura presidida pel Secretari General, Màrius Rubiralta. En aquesta reunió, tal com era previsible, es va constatar la impossibilitat que l'Estatut del Personal Docent i Investigador Universitari (EPDI) pugui veure la llum abans de les properes eleccions generals.

CCOO ha realitzat un intens treball des de fa més de quatre anys, que va començar amb l'elaboració d'una proposta d'Estatut i va seguir amb els esborranys presentats pel Ministeri de Ciència i Innovació primer i els de Educació posteriorment

Tal com us informem, l'últim text acordat no era “el nostre Estatut”, contenia articles que no ens agradaven, i traspassava unes “línies vermelles” que per CCOO eren fonamentals, i sobre les quals no estàvem disposats a cedir.

Aquest acord va ser boicotejat per alguns rectors i un minúscul grup d’ “excel•lents” pertanyents a una altra galàxia.

Ha existit poca voluntat negociadora en algunes ocasions per part del Ministeri, sobretot en l'etapa MICINN-Garmendía i s'han manejat malament els temps, arribant a un moment de gran incerteza econòmica més enllà de les nostres fronteres. L'avançament electoral ha acabat per fer la resta.

CCOO lamenta que tot aquest treball, finalment, no hagi estat recollit en el BOE, i que el PDI segueixi sense tenir (per molt temps probablement) un Estatut modern que reguli components fonamentals del seu treball (dedicació, carrera horitzontal, retribucions, …) enmig d'una adaptació al procés de Bolonya, que com sigui ha pogut comprovar cap càrrec ministerial es creu.

En els temps que estem vivint, el personal docent i investigador haurem de sortir de la nostra abstracció i conjuminar esforços per defensar unes condicions de treball dignes.

NO OBSTANT AIXÒ, ENCARA QUE S'OBRE UN PERLLONGAT PERÍODE D'INCERTESA I NSEGURETAT, CCOO NO RENUNCIA A DEFENSAR EL TEXT ACORDAT AMB EL MINISTERI AL GENER-ABRIL DE 2011 EN LA TAULA SECTORIAL NO SOLAMENT COM A EXPRESSIÓ D'UN ACORD POLÍTIC SINÓ LA SEVA POSSIBLE EFICÀCIA JURÍDICA.

Per això a proposta de CCOO es va signar l'acta de la reunió del passat 4 d'octubre, en la qual cadascuna de les parts de la mesa, Ministeri i sindicats -excepte CIG- ratifica els acords recollits en les actes de gener i abril de 2011.

En aquesta mateixa reunió també es va presentar un informe de la ANECA sobre l'acreditació nacional per a l'accés als cossos docents universitaris, i es van nomenar els dos membres del Consell Assessor de l’ANECA proposats pels sindicats més representatius. Es van realitzar algunes crítiques al funcionament d'algunes comissions i a la resolució dels recursos.

CCOO va tornar a treure el tema dels professors associats amb contracte administratiu (LRU). Aquests contractes finalitzen al maig de 2012 i és necessari buscar una solució per a aquest col•lectiu. Des del ministeri es va tornar a mirar cap a un altre costat, i se'ns va remetre a la propera reunió de la Comissió Permanent del Consell d'Universitats, en la qual es tractarà aquest tema. Un altre assumpte de fàcil solució que no s'ha volgut tancar i sobre el qual CCOO va presentar al maig una proposta de RD.

Finalment el Ministeri va presentar un esborrany de RD pel qual s'estableixen els Requisits Bàsics per a la Creació, Reconeixement i Funcionament d'Universitats i Centres Universitaris i es determina la seva estructura mínima que té bastantetes possibilitats de publicar-se en el BOE. En ell s’ aborden diferents aspectes que poden afectar al funcionament de les universitats, tant en la seva estructura com a certes normes que es modifiquen com són les àrees de coneixement o el RD de retribucions. En aquest últim cas per retribuir a Directors d'Escoles de Doctorat o modificar la data de presentació de sol•licitud de sexennis.

La Mesa Sectorial acomiada la legislatura amb pena i sense glòria

Dimarts passat 4 d'octubre es va celebrar l'última sessió de la Mesa Sectorial d'Universitats en la present legislatura presidida pel Secretari General, Màrius Rubiralta. En aquesta reunió, tal com era previsible, es va constatar la impossibilitat que l'Estatut del Personal Docent i Investigador Universitari (EPDI) pugui veure la llum abans de les properes eleccions generals.

CCOO ha realitzat un intens treball des de fa més de quatre anys, que va començar amb l'elaboració d'una proposta d'Estatut i va seguir amb els esborranys presentats pel Ministeri de Ciència i Innovació primer i els de Educació posteriorment

Tal com us informem, l'últim text acordat no era “el nostre Estatut”, contenia articles que no ens agradaven, i traspassava unes “línies vermelles” que per CCOO eren fonamentals, i sobre les quals no estàvem disposats a cedir.

Aquest acord va ser boicotejat per alguns rectors i un minúscul grup d’ “excel•lents” pertanyents a una altra galàxia.

Ha existit poca voluntat negociadora en algunes ocasions per part del Ministeri, sobretot en l'etapa MICINN-Garmendía i s'han manejat malament els temps, arribant a un moment de gran incerteza econòmica més enllà de les nostres fronteres. L'avançament electoral ha acabat per fer la resta.

CCOO lamenta que tot aquest treball, finalment, no hagi estat recollit en el BOE, i que el PDI segueixi sense tenir (per molt temps probablement) un Estatut modern que reguli components fonamentals del seu treball (dedicació, carrera horitzontal, retribucions, …) enmig d'una adaptació al procés de Bolonya, que com sigui ha pogut comprovar cap càrrec ministerial es creu.

En els temps que estem vivint, el personal docent i investigador haurem de sortir de la nostra abstracció i conjuminar esforços per defensar unes condicions de treball dignes.

NO OBSTANT AIXÒ, ENCARA QUE S'OBRE UN PERLLONGAT PERÍODE D'INCERTESA I NSEGURETAT, CCOO NO RENUNCIA A DEFENSAR EL TEXT ACORDAT AMB EL MINISTERI AL GENER-ABRIL DE 2011 EN LA TAULA SECTORIAL NO SOLAMENT COM A EXPRESSIÓ D'UN ACORD POLÍTIC SINÓ LA SEVA POSSIBLE EFICÀCIA JURÍDICA.

Per això a proposta de CCOO es va signar l'acta de la reunió del passat 4 d'octubre, en la qual cadascuna de les parts de la mesa, Ministeri i sindicats -excepte CIG- ratifica els acords recollits en les actes de gener i abril de 2011.

En aquesta mateixa reunió també es va presentar un informe de la ANECA sobre l'acreditació nacional per a l'accés als cossos docents universitaris, i es van nomenar els dos membres del Consell Assessor de l’ANECA proposats pels sindicats més representatius. Es van realitzar algunes crítiques al funcionament d'algunes comissions i a la resolució dels recursos.

CCOO va tornar a treure el tema dels professors associats amb contracte administratiu (LRU). Aquests contractes finalitzen al maig de 2012 i és necessari buscar una solució per a aquest col•lectiu. Des del ministeri es va tornar a mirar cap a un altre costat, i se'ns va remetre a la propera reunió de la Comissió Permanent del Consell d'Universitats, en la qual es tractarà aquest tema. Un altre assumpte de fàcil solució que no s'ha volgut tancar i sobre el qual CCOO va presentar al maig una proposta de RD.

Finalment el Ministeri va presentar un esborrany de RD pel qual s'estableixen els Requisits Bàsics per a la Creació, Reconeixement i Funcionament d'Universitats i Centres Universitaris i es determina la seva estructura mínima que té bastantetes possibilitats de publicar-se en el BOE. En ell s’ aborden diferents aspectes que poden afectar al funcionament de les universitats, tant en la seva estructura com a certes normes que es modifiquen com són les àrees de coneixement o el RD de retribucions. En aquest últim cas per retribuir a Directors d'Escoles de Doctorat o modificar la data de presentació de sol•licitud de sexennis.

Marxa a Madrid per l'Educació Pública: 22 d'octubre (Hoja del Lunes 530)

L'educació pública està sofrint grans retallades en nombroses comunitats autónomes.

L'increment d'hores lectives en el professorat de primària i secundària en les comunitats autónomes de Madrid, Castella-la Manxa, Galícia, Navarra i l'eliminació a Catalunya de la sisena hora en l'educació primària pública ha suposat al voltant d'11.000 interins sense treball.

Les retallades en Universitat, estan afectant directament també, a la no renovació de contractes temporals del PAS i del PDI.

CCOO, juntament amb els altres sindicats presents en la mesa sectorial, hem lluitat fins a l'últim moment per un Estatut del PDI que no empitjori les condicions laborals, tant en aspectes de la dedicació, com els retributius o la negociació de les condicions de treball. La situació econòmica, així com les discrepàncies en aquests aspectes fonamentals fan molt difícil un acord final.

Les propostes realitzades al maig en el Consell d'Universitats suposen una agressió més i han trencat el preacord aconseguit a l'inici de l'any amb el Ministeri d'Educació.

També, ens hem oposat frontalment al projecte de decret de la prolongació de l'edat forçosa de jubilació als 75 anys, ja que el text va molt més allà del caràcter excepcional que introduïa la Llei d'Economia Sostenible i en algunes universitats es podrien acollir al voltant del 50% de la plantilla dels cossos docentes d'universitat. L'aplicació d'aquesta mesura podria suposar la desaparició d'una generación sencera de PDI, sent una irresponsabilidad molt gran per part de les administracions, en impedir el rejuvenament de les Universitats Públiques, que ja es troben amb unes plantilles envellides.

En canvi no s'implementen mesures de jubilación anticipada com es preveu en la *LOMLOU, quan se està implantant l'Espai Europeu d'Educació Superior amb grans canvis metodológicos en la formació de titulats universitaris.

Totes aquestes circumstàncies han portat als sindicats a organitzar mesures d'acció de protesta en les CC.AA. Des de CCOO veiem en totes aquestes accions un atac al Sistema Educatiu Públic, i per això et convoquem a una marxa a Madrid per l'educació pública el 22 d’octubre.

Anima't i posa't en contacte amb la secció sindical de CCOO de la teva universitat si vols acompanyeu-nos.

Marxa a Madrid per l'Educació Pública: 22 d'octubre (Hoja del Lunes 530)

L'educació pública està sofrint grans retallades en nombroses comunitats autónomes.

L'increment d'hores lectives en el professorat de primària i secundària en les comunitats autónomes de Madrid, Castella-la Manxa, Galícia, Navarra i l'eliminació a Catalunya de la sisena hora en l'educació primària pública ha suposat al voltant d'11.000 interins sense treball.

Les retallades en Universitat, estan afectant directament també, a la no renovació de contractes temporals del PAS i del PDI.

CCOO, juntament amb els altres sindicats presents en la mesa sectorial, hem lluitat fins a l'últim moment per un Estatut del PDI que no empitjori les condicions laborals, tant en aspectes de la dedicació, com els retributius o la negociació de les condicions de treball. La situació econòmica, així com les discrepàncies en aquests aspectes fonamentals fan molt difícil un acord final.

Les propostes realitzades al maig en el Consell d'Universitats suposen una agressió més i han trencat el preacord aconseguit a l'inici de l'any amb el Ministeri d'Educació.

També, ens hem oposat frontalment al projecte de decret de la prolongació de l'edat forçosa de jubilació als 75 anys, ja que el text va molt més allà del caràcter excepcional que introduïa la Llei d'Economia Sostenible i en algunes universitats es podrien acollir al voltant del 50% de la plantilla dels cossos docentes d'universitat. L'aplicació d'aquesta mesura podria suposar la desaparició d'una generación sencera de PDI, sent una irresponsabilidad molt gran per part de les administracions, en impedir el rejuvenament de les Universitats Públiques, que ja es troben amb unes plantilles envellides.

En canvi no s'implementen mesures de jubilación anticipada com es preveu en la *LOMLOU, quan se està implantant l'Espai Europeu d'Educació Superior amb grans canvis metodológicos en la formació de titulats universitaris.

Totes aquestes circumstàncies han portat als sindicats a organitzar mesures d'acció de protesta en les CC.AA. Des de CCOO veiem en totes aquestes accions un atac al Sistema Educatiu Públic, i per això et convoquem a una marxa a Madrid per l'educació pública el 22 d’octubre.

Anima't i posa't en contacte amb la secció sindical de CCOO de la teva universitat si vols acompanyeu-nos.

MANIFIESTACIÓ UNIVERSITÀRIA DIVENDRES 7: Inauguració de curs acadèmic del Sistema Universitari

Les retallades tenen culpables!

Els enemics de la universitat publica no són benvinguts!

Les universitats som víctimes d’un atac que posa en qüestió la nostra supervivència com a servei públic, però no és per una catàstrofe natural, ni per un castig diví, sinó que és el resultat d'una política concreta, exercida per persones concretes, amb noms i cognoms: Artur Mas i Andreu Mas-Colell. Els qui han eliminat l’impost de successions per afavorir les rendes més elevades volen ofegar la universitat pública, com estan fent amb la sanitat o amb l'assistència a la dependència. Ara tenen la barra de voler venir a la UPC per inaugurar el “curs acadèmic”, que és com posar a Herodes de padrí de bateig.

Convoquem a totes i tots els estudiants, PDI, PAS i al conjunt de la població a denunciar aquesta burla repugnant.

La Concentració s'iniciarà a les 9.00 hores del 7 d'octubre a la porta de l'ETSAB (Escola d'Arquitectura de Barcelona) Av. Diagonal 649. Campus Sud de la UPC a Barcelona. Continuarà en Manifestació per la Diagonal fins Av. del Tinent Coronel Valenzuela, entrada en el Campus Nord de la UPC i dirigint-se a la Pl. Eusebi Güell davant de l’Edifici Vèrtex de la UPC.

Ver Manifestació Universitària 07/10/2011 en un mapa más grande

CCOO i UGT han intentat fer una convocatòria unitària amb la resta de Sindicats i Organitzacions Universitàries el que ens a fet endarrerir el comunicat de la concentració fins el dia d'avui.

Convoquen: UGT I CCOO

MANIFIESTACIÓ UNIVERSITÀRIA DIVENDRES 7: Inauguració de curs acadèmic del Sistema Universitari

Les retallades tenen culpables!

Els enemics de la universitat publica no són benvinguts!

Les universitats som víctimes d’un atac que posa en qüestió la nostra supervivència com a servei públic, però no és per una catàstrofe natural, ni per un castig diví, sinó que és el resultat d'una política concreta, exercida per persones concretes, amb noms i cognoms: Artur Mas i Andreu Mas-Colell. Els qui han eliminat l’impost de successions per afavorir les rendes més elevades volen ofegar la universitat pública, com estan fent amb la sanitat o amb l'assistència a la dependència. Ara tenen la barra de voler venir a la UPC per inaugurar el “curs acadèmic”, que és com posar a Herodes de padrí de bateig.

Convoquem a totes i tots els estudiants, PDI, PAS i al conjunt de la població a denunciar aquesta burla repugnant.

La Concentració s'iniciarà a les 9.00 hores del 7 d'octubre a la porta de l'ETSAB (Escola d'Arquitectura de Barcelona) Av. Diagonal 649. Campus Sud de la UPC a Barcelona. Continuarà en Manifestació per la Diagonal fins Av. del Tinent Coronel Valenzuela, entrada en el Campus Nord de la UPC i dirigint-se a la Pl. Eusebi Güell davant de l’Edifici Vèrtex de la UPC.

Ver Manifestació Universitària 07/10/2011 en un mapa más grande

CCOO i UGT han intentat fer una convocatòria unitària amb la resta de Sindicats i Organitzacions Universitàries el que ens a fet endarrerir el comunicat de la concentració fins el dia d'avui.

Convoquen: UGT I CCOO

Les universitats públiques al límit (Hoja del Lunes 529)

Comença el curs, els estudiants omplen les aules, però nombroses universitats afronten serioses dificultats econòmiques a causa de les retallades efectuades i l'impagament, per part d'algunes comunitats autònomes de les transferències corrents compromeses. Moltes universitats, amb problemes molt greus de tresoreria, no veuen sortida a la situació i es troben amb grans dificultats per afrontar els pagaments i les nòmines dels treballadors i les treballadores.

A més, s'està produint la destrucció gradual de molts llocs de treball, amb la reducció dràstica de contractes temporals, la no substitució de baixes, jubilacions i de les descàrregues del professorat amb dret a reduccions horàries. D'altra banda, s'estan suprimint titulacions que van costar molt esforç implantar. La manca de planificació i de compromís amb les universitats de les CC.AA. ha posat a aquestes en una situació molt perillosa.

Les universitats públiques, durant els últims anys, han fet un esforç molt gran per millorar la gestió dels seus recursos. Han anat creixent en nombre d'estudiants i activitats, treballant contínuament en millorar, tal com demostren diferents indicadors de qualitat.

Moltes universitats acullen diversos centres de recerca, que normalment no s'autofinancen completament. Això fa que, en aquest moment, s'augmenti el dèficit estructural. En particular, les universitats amb bona producció científica són les més endeutades: no es pot pretendre tenir excel•lència sense finançament. Això no fa més que augmentar la precarietat en l'ocupació, creant-se bosses de joves investigadors en els seus centres de recerca sense cap futur laboral.

L'estratègia és clara: es tracta d'estrangular les universitats públiques, fer córrer la bola de la seva mala gestió, i quan la situació sigui insostenible, intervenir, atacant l'autonomia universitària i les formes de govern democràtiques. Precisament, aquest és el punt clau, ja que la governança i l'autonomia són un fre a la mercantilització. La universitat és, des de fa anys, un objectiu del mercat. Es pretén posar al servei del mercat la investigació, i controlar la formació dels ciutadans. L'esperit crític dels ciutadans és una veritable amenaça, per avançar en aquest objectiu.

En contrast, un dels objectius marcats per a aquesta dècada en l'Estratègia Europea 2020 és "Garantir que el finançament sigui eficaç: augmentar l'autonomia en matèria de governança de l'educació superior i invertir en educació de qualitat per respondre a les necessitats del mercat laboral". De fet, es pot veure que els països europeus que millor estan aguantant la crisi estan prenent un altre camí pel que fa a finançament universitari.

La universitat pública ha de jugar un paper central en el canvi social i de model productiu i ser motor del creixement econòmic del nostre país, i per això ha de seguir millorant la seva producció científica i la formació dels ciutadans. No ens podem permetre retrocedir.

La resignació no és el camí: cal mobilitzar-se. La comunitat universitària ha d'estar més unida que mai, per plantar cara als atacs que estem patint.

No et conformis amb el que està passant, nosaltres no som els culpables, mobilitza't amb CCOO en defensa de la universitat pública i en contra de les retallades.