Jornada de lluita 13D en contra de la LOMCE i de les retallades en Educació

El 3 de desembre, el ministre Wert va presentar una nova versió de l'Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), que empitjora l'anterior, si és que això era possible. CCOO rebutja l'avantprojecte per que aquest suposa:

• Una selecció de l'alumnat des del principi de l'educació primària, per evitar dotar als centres de personal per a l'atenció a la diversitat.
• Un augment de les desigualtats socials per la pèrdua de suports i programes educatius que compensaven les desigualtats d'origen.
• Un atac a la figura del docent i a les condicions apropiades en què ha de realitzar la seva tasca educativa i un menyspreu absolut als drets del professorat i de la tasca que desenvolupa.
• Una aposta per l'especialització curricular de centres amb caràcter elitista.
• Una pèrdua de la participació de tots els sectors que conformen la comunitat educativa, obstaculitzant la necessària corresponsabilitat que implica el fet educatiu.
• Una reforma ideològica de l'educació disfressada de reforma necessària.
• Deixar les llengües pròpies de les comunitats autònomes en una categoria d'inferioritat respecte al castellà.
• Reforçar l'estatus de la religió en contra d'una educació laica i universal.
• Reforçar el poder de l'administració central en la presa de decisions respecte als currículums i les avaluacions, per la qual cosa esdevé tremendament centralitzadora i adoctrinadora de l'educació.

Les retallades en educació, a més, provocaran irremeiablement que es perdin grans conquestes educatives i que tornem a les condicions educatives dels anys 70.

Les dures retallades sociolaborals i retributives suposen en el dia a dia: més alumnes per aula, menys professorat, més hores lectives per professor, menys programes de suport i reforç, menys temps d'atenció a les famílies i l'alumnat, menys retribucions, més grups / unitats d'alumnes per cada docent i més desprestigi social.

L'augment de les desigualtats socials a més suposa: menys beques i ajudes a l'estudi, menys ajudes de menjador, llibres i transport escolar, més concerts a centres privats que segreguen l'alumnat, més concerts de batxillerat als centres privats, més despesa per a les famílies en l'escolarització del 0-3 i menys places públiques en el 0-3.

Des del punt de vista acadèmic estableix a més categories entre matèries, considerant l'aprenentatge fragmentat i parcial i ho aprofita per menysprear certes disciplines i activitats formatives, especialment les formes expressives artístiques i l'educació física, amb una concepció reduccionista de la formació humana.

Com a resultat d'aquestes mesures tindrem sens dubte: una pèrdua dels elements que compensen les desigualtats d'origen, una pèrdua de la igualtat d'oportunitats i qualitat educativa només per qui se la pugui pagar.

Es perden conquestes educatives importantíssimes com: la igualtat d'oportunitats en l'escolarització obligatòria, l'atenció educativa per a l'alumnat més necessitat, la integració escolar, la coeducació, la participació de la comunitat educativa en la gestió dels centres, l'educació per a la ciutadania i la qualitat en l'ensenyament.

Per tot això CCOO fa una crida a la mobilització per defensar l'educació de qualitat que la ciutadania necessita, abordant els problemes reals que avui té l'educació, perquè cal garantir el dret a l'educació per a tothom, aturar les retallades de recursos i les retallades de plans educatius per a la millora, i finalment aturar aquesta proposta de llei que ens torna al passat irremeiablement en alguns aspectes, a la desregulació i manca de garanties educatives.

Defensem una educació per a tothom.

Participa en les accions, concentracions, manifestacions i altres activitats organitzades per la comunitat educativa amb motiu de la jornada de lluita estatal del 13 de desembre.

Entre tots i totes podem defensar l'educació pública!!

Jornada de lluita 13D en contra de la LOMCE i de les retallades en Educació

El 3 de desembre, el ministre Wert va presentar una nova versió de l'Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), que empitjora l'anterior, si és que això era possible. CCOO rebutja l'avantprojecte per que aquest suposa:

• Una selecció de l'alumnat des del principi de l'educació primària, per evitar dotar als centres de personal per a l'atenció a la diversitat.
• Un augment de les desigualtats socials per la pèrdua de suports i programes educatius que compensaven les desigualtats d'origen.
• Un atac a la figura del docent i a les condicions apropiades en què ha de realitzar la seva tasca educativa i un menyspreu absolut als drets del professorat i de la tasca que desenvolupa.
• Una aposta per l'especialització curricular de centres amb caràcter elitista.
• Una pèrdua de la participació de tots els sectors que conformen la comunitat educativa, obstaculitzant la necessària corresponsabilitat que implica el fet educatiu.
• Una reforma ideològica de l'educació disfressada de reforma necessària.
• Deixar les llengües pròpies de les comunitats autònomes en una categoria d'inferioritat respecte al castellà.
• Reforçar l'estatus de la religió en contra d'una educació laica i universal.
• Reforçar el poder de l'administració central en la presa de decisions respecte als currículums i les avaluacions, per la qual cosa esdevé tremendament centralitzadora i adoctrinadora de l'educació.

Les retallades en educació, a més, provocaran irremeiablement que es perdin grans conquestes educatives i que tornem a les condicions educatives dels anys 70.

Les dures retallades sociolaborals i retributives suposen en el dia a dia: més alumnes per aula, menys professorat, més hores lectives per professor, menys programes de suport i reforç, menys temps d'atenció a les famílies i l'alumnat, menys retribucions, més grups / unitats d'alumnes per cada docent i més desprestigi social.

L'augment de les desigualtats socials a més suposa: menys beques i ajudes a l'estudi, menys ajudes de menjador, llibres i transport escolar, més concerts a centres privats que segreguen l'alumnat, més concerts de batxillerat als centres privats, més despesa per a les famílies en l'escolarització del 0-3 i menys places públiques en el 0-3.

Des del punt de vista acadèmic estableix a més categories entre matèries, considerant l'aprenentatge fragmentat i parcial i ho aprofita per menysprear certes disciplines i activitats formatives, especialment les formes expressives artístiques i l'educació física, amb una concepció reduccionista de la formació humana.

Com a resultat d'aquestes mesures tindrem sens dubte: una pèrdua dels elements que compensen les desigualtats d'origen, una pèrdua de la igualtat d'oportunitats i qualitat educativa només per qui se la pugui pagar.

Es perden conquestes educatives importantíssimes com: la igualtat d'oportunitats en l'escolarització obligatòria, l'atenció educativa per a l'alumnat més necessitat, la integració escolar, la coeducació, la participació de la comunitat educativa en la gestió dels centres, l'educació per a la ciutadania i la qualitat en l'ensenyament.

Per tot això CCOO fa una crida a la mobilització per defensar l'educació de qualitat que la ciutadania necessita, abordant els problemes reals que avui té l'educació, perquè cal garantir el dret a l'educació per a tothom, aturar les retallades de recursos i les retallades de plans educatius per a la millora, i finalment aturar aquesta proposta de llei que ens torna al passat irremeiablement en alguns aspectes, a la desregulació i manca de garanties educatives.

Defensem una educació per a tothom.

Participa en les accions, concentracions, manifestacions i altres activitats organitzades per la comunitat educativa amb motiu de la jornada de lluita estatal del 13 de desembre.

Entre tots i totes podem defensar l'educació pública!!

El Govern que havia de crear ocupació, aprova un nou reglament per facilitar més encara l'acomiadament, també a universitats

Dimarts, 30 d'octubre, es va publicar el RD 1483/2012, de 29 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments d'acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada.

Aquest té, entre altres objectius, establir les peculiaritats del procediment d'acomiadament en el sector públic i específicament en l'àmbit de les administracions públiques, d'acord amb el que estableix la disposició addicional vintena del Estatut dels Treballadors.

Després de no renovar una gran quantitat de Funcionaris interins en les Administracions Públiques, incloses les universitats, on aquest acomiadament no necessitava de normativa específica, i d'una part important de professors associats, ajudants, ajudants doctors i investigadors, el govern aprova aquest Reglament per anar més enllà i entrar en el possible acomidament col·lectiu dels laborals amb contracte indefinit com a contractats doctors, col·laboradors o PAS Laboral.

Comença recordant-nos, per si se'ns havia oblidat: Aquest Reial Decret es dicta a l'empara del que disposa l'article 149.1.7 ª de la Constitució Espanyola, que atribueix a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació laboral sense perjudici que sigui executada pels òrgans de les comunitats autònomes, amb un títol específic del sector públic. El text diu:

Als efectes de les causes d'aquests acomiadaments en les Administracions Públiques, s'entendrà que concorren causes econòmiques quan es produeixi en les mateixes una situació d'insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent per al finançament dels serveis públics corresponents. En tot cas, s'entendrà que la insuficiència pressupostària és persistent si es produeix durant tres trimestres consecutius. S'entén que concorren causes tècniques, quan es produeixin canvis, entre altres, en l'àmbit dels mitjans o instruments de la prestació del servei públic de què es tracti i causes organitzatives, quan es produeixin canvis, entre altres, en l'àmbit dels sistemes i mètodes de treball del personal adscrit al servei públic.

Les causes tècniques o organitzatives queden del tot obertes, però sens dubte el tancament de titulacions, a l'empara de les RD-llei 12/2012 de 20 d'abril podrà ser una de les causes.

Resulta especialment paradigmàtic, els casos en què el dèficit l'ha provocat i augmentat la pròpia administració, per retardar o no pagar les partides compromeses d'exercicis anteriors. En aquests casos, fins ara, no s'han depurat responsabilitats, i com sempre, ho acabaran pagant els treballadors. Mentre, continuen creixent els llocs de designació directa.

Al seu torn, a partir d'ara el RD marca un futur ombrívol per als serveis públics que quedaran totalment supeditats a la discrecionalitat unilateral del govern. Tots som conscients que la dependència econòmica de les Universitats Públiques superen en la majoria de casos el 80% del total de la despesa. Una reducció dels pressupostos obre directament la porta a l'acomiadament del personal universitari.

Respecte a les prioritats de permanència tindrà prioritat el personal laboral fix que hagi adquirit aquesta condició, d'acord amb els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, a través d'un procediment sel·lectiu d'ingrés convocat a aquest efecte, quan així ho estableixi aquest ens, organisme o entitat pública. La Secretaria d'Estat de AAPP o autoritat equivalent en l'àmbit de les comunitats autònomes, podrà establir l'aplicació d'aquesta prioritat en els procediments que afectin el personal laboral dels seus respectius àmbits, tot i que el Departament, Conselleria, organisme o entitat que promogui el procediment no ho hagués previst, si, a la vista de l'expedient, entén que és aplicable aquesta prioritat, per ser adequada a les circumstàncies concurrents, tenint en compte l'ordenació general en matèria de recursos humans i interès públic.

Queda per veure la pressa que es donen algunes CCAA per aplicar aquest nou decret. Que sens dubte acabarà afeblint encara més els serveis públics. En moltes universitats ja s'ha acomiadat a gran part del personal que no era fix, per la qual cosa aquest sistema sembla dissenyat per acomiadar als que tinguin subscrit contractes de caràcter indefinit.

Cada dia que passa sobren més motius per secundar la Vaga General del 14N

Ens deixen sense futur

Actua! Mobilitza't!

El Govern que havia de crear ocupació, aprova un nou reglament per facilitar més encara l'acomiadament, també a universitats

Dimarts, 30 d'octubre, es va publicar el RD 1483/2012, de 29 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments d'acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada.

Aquest té, entre altres objectius, establir les peculiaritats del procediment d'acomiadament en el sector públic i específicament en l'àmbit de les administracions públiques, d'acord amb el que estableix la disposició addicional vintena del Estatut dels Treballadors.

Després de no renovar una gran quantitat de Funcionaris interins en les Administracions Públiques, incloses les universitats, on aquest acomiadament no necessitava de normativa específica, i d'una part important de professors associats, ajudants, ajudants doctors i investigadors, el govern aprova aquest Reglament per anar més enllà i entrar en el possible acomidament col·lectiu dels laborals amb contracte indefinit com a contractats doctors, col·laboradors o PAS Laboral.

Comença recordant-nos, per si se'ns havia oblidat: Aquest Reial Decret es dicta a l'empara del que disposa l'article 149.1.7 ª de la Constitució Espanyola, que atribueix a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació laboral sense perjudici que sigui executada pels òrgans de les comunitats autònomes, amb un títol específic del sector públic. El text diu:

Als efectes de les causes d'aquests acomiadaments en les Administracions Públiques, s'entendrà que concorren causes econòmiques quan es produeixi en les mateixes una situació d'insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent per al finançament dels serveis públics corresponents. En tot cas, s'entendrà que la insuficiència pressupostària és persistent si es produeix durant tres trimestres consecutius. S'entén que concorren causes tècniques, quan es produeixin canvis, entre altres, en l'àmbit dels mitjans o instruments de la prestació del servei públic de què es tracti i causes organitzatives, quan es produeixin canvis, entre altres, en l'àmbit dels sistemes i mètodes de treball del personal adscrit al servei públic.

Les causes tècniques o organitzatives queden del tot obertes, però sens dubte el tancament de titulacions, a l'empara de les RD-llei 12/2012 de 20 d'abril podrà ser una de les causes.

Resulta especialment paradigmàtic, els casos en què el dèficit l'ha provocat i augmentat la pròpia administració, per retardar o no pagar les partides compromeses d'exercicis anteriors. En aquests casos, fins ara, no s'han depurat responsabilitats, i com sempre, ho acabaran pagant els treballadors. Mentre, continuen creixent els llocs de designació directa.

Al seu torn, a partir d'ara el RD marca un futur ombrívol per als serveis públics que quedaran totalment supeditats a la discrecionalitat unilateral del govern. Tots som conscients que la dependència econòmica de les Universitats Públiques superen en la majoria de casos el 80% del total de la despesa. Una reducció dels pressupostos obre directament la porta a l'acomiadament del personal universitari.

Respecte a les prioritats de permanència tindrà prioritat el personal laboral fix que hagi adquirit aquesta condició, d'acord amb els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, a través d'un procediment sel·lectiu d'ingrés convocat a aquest efecte, quan així ho estableixi aquest ens, organisme o entitat pública. La Secretaria d'Estat de AAPP o autoritat equivalent en l'àmbit de les comunitats autònomes, podrà establir l'aplicació d'aquesta prioritat en els procediments que afectin el personal laboral dels seus respectius àmbits, tot i que el Departament, Conselleria, organisme o entitat que promogui el procediment no ho hagués previst, si, a la vista de l'expedient, entén que és aplicable aquesta prioritat, per ser adequada a les circumstàncies concurrents, tenint en compte l'ordenació general en matèria de recursos humans i interès públic.

Queda per veure la pressa que es donen algunes CCAA per aplicar aquest nou decret. Que sens dubte acabarà afeblint encara més els serveis públics. En moltes universitats ja s'ha acomiadat a gran part del personal que no era fix, per la qual cosa aquest sistema sembla dissenyat per acomiadar als que tinguin subscrit contractes de caràcter indefinit.

Cada dia que passa sobren més motius per secundar la Vaga General del 14N

Ens deixen sense futur

Actua! Mobilitza't!

La LOMCE i la SELECTIVITAT

El Ministeri d'Educació ha presentat l'avantprojecte de llei orgànica per a la millora educativa (LOMCE) on, en particular, es recull l'accés a la universitat.

Aquest avantprojecte comença amb aquesta frase memorable, de les que queden per a la posteritat:

"L'educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia i les cotes de prosperitat d'un país; el seu nivell educatiu determina la seva capacitat de competir amb èxit en l'arena internacional i afrontar els desafiaments que es plantegen en el futur. Millorar el nivell dels ciutadans en l'àmbit educatiu suposa obrir les portes a llocs de treball d'alta qualificació, el que representa una aposta pel creixement econòmic i per aconseguir avantatges en el mercat global."

És a dir, per aquest govern, l'Educació només té interès en termes econòmics i de competitivitat. No és mal començament.

La proposta del govern estatal quant a l'accés a la universitat apareix en l'article 38. En aquest article es diu que "el Govern ha d'establir la normativa bàsica que permeti a les universitats fixar els procediments d'admissió dels alumnes que hagin obtingut el títol de batxiller o equivalent" utilitzant com a criteris la qualificació final del Batxillerat, les modalitats i vies cursades, les qualificacions obtingudes en matèries concretes, la formació acadèmica o professional complementària, l'avaluació específica de coneixements i/o d'aptituds personals i els estudis superiors cursats amb anterioritat.

A més, "quan la universitat estableixi procediments d'admissió en alguna titulació oficial, l'accés a aquella vindrà determinat per la valoració conjunta resultant de ponderar la qualificació final del Batxillerat i la qualificació obtinguda en el procediment d'admissió establert."

En definitiva, s'admet de manera explícita que puguin existir processos d'admissió diferents per a cada titulació i/o Universitat. Si recordem que durant el curs 2011-2012 estaven implantats 2.413 graus universitaris verificats en el Sistema Universitari Espanyol, podem preveure les disparitats de criteris i les disfuncions que aquest sistema produirà.

Les modalitats o vies del Batxillerat seran les següents:

• Arts.
• Ciències amb dues vies a escollir: Ciències i Enginyeria, i Ciències de la Salut.
• Humanitats i Ciències Socials, amb dues vies a escollir: Humanitats i Ciències Socials.

Quant a la qualificació final del Batxillerat (article 36.bis) i l'obtenció del títol de Batxiller (article 37), els punts destacats de la proposta del govern estatal són:

• Els alumnes realitzaran una avaluació en finalitzar aquesta etapa, en la qual es comprovarà el grau de maduresa acadèmica i de consecució dels objectius de l'etapa.
• Els criteris d'avaluació seran establerts pel govern per a tot el sistema educatiu espanyol.
• Per obtenir el títol de batxiller és necessària la superació de l'avaluació final de batxillerat, així com una qualificació final de Batxillerat igual o superior a 5 punts sobre 10, que es deduirà de la nota mitjana de les qualificacions numèriques obtingudes en cadascuna de les matèries del Batxillerat ponderada al 60% i de la nota obtinguda en l'avaluació final de batxillerat al 40%.

El govern estatal proposa, per tant, que les notes del centre valguin un 60% de la qualificació, amb la discrecionalitat que això pot suposar. Els criteris seran centralitzats, cosa que provocarà una uniformització del sistema. No sabem si les proves seran consensuades o no entre el sistema universitari i el sistema educatiu no universitari, ja que només s'estableix que es realitzaran en els centres i seran avaluades per especialistes externs al centre. D'aquests especialistes experts no sabem quina serà la seva procedència, ni el criteri de selecció d'aquests.

Si aquest procediment finalment s'aprova, serà molt difícil garantir l'equitat del sistema i planificar l'oferta educativa. Segurament, tot el procés acabarà sent un caos, ple d'incertesa i patiment estèril per als estudiants i les seves famílies.

CCOO INSTA A LA RETIRADA d'aquest model de procés d'admissió proposat pel govern i no comparteix la seva filosofia sobre l'avaluació, que s'ha d'enfocar a la millora ia la solució del problema de l'abandonament escolar prematur, ja que Espanya és el primer país d'Europa en termes de fracàs escolar segons la Unesco en l'edició 2012 "Educació per a tots" (EPT), REPROVA les actuacions del ministre Wert i CONVOCA a la participació activa en la Vaga General del proper dia 14 de NOVEMBRE.

La LOMCE i la SELECTIVITAT

El Ministeri d'Educació ha presentat l'avantprojecte de llei orgànica per a la millora educativa (LOMCE) on, en particular, es recull l'accés a la universitat.

Aquest avantprojecte comença amb aquesta frase memorable, de les que queden per a la posteritat:

"L'educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia i les cotes de prosperitat d'un país; el seu nivell educatiu determina la seva capacitat de competir amb èxit en l'arena internacional i afrontar els desafiaments que es plantegen en el futur. Millorar el nivell dels ciutadans en l'àmbit educatiu suposa obrir les portes a llocs de treball d'alta qualificació, el que representa una aposta pel creixement econòmic i per aconseguir avantatges en el mercat global."

És a dir, per aquest govern, l'Educació només té interès en termes econòmics i de competitivitat. No és mal començament.

La proposta del govern estatal quant a l'accés a la universitat apareix en l'article 38. En aquest article es diu que "el Govern ha d'establir la normativa bàsica que permeti a les universitats fixar els procediments d'admissió dels alumnes que hagin obtingut el títol de batxiller o equivalent" utilitzant com a criteris la qualificació final del Batxillerat, les modalitats i vies cursades, les qualificacions obtingudes en matèries concretes, la formació acadèmica o professional complementària, l'avaluació específica de coneixements i/o d'aptituds personals i els estudis superiors cursats amb anterioritat.

A més, "quan la universitat estableixi procediments d'admissió en alguna titulació oficial, l'accés a aquella vindrà determinat per la valoració conjunta resultant de ponderar la qualificació final del Batxillerat i la qualificació obtinguda en el procediment d'admissió establert."

En definitiva, s'admet de manera explícita que puguin existir processos d'admissió diferents per a cada titulació i/o Universitat. Si recordem que durant el curs 2011-2012 estaven implantats 2.413 graus universitaris verificats en el Sistema Universitari Espanyol, podem preveure les disparitats de criteris i les disfuncions que aquest sistema produirà.

Les modalitats o vies del Batxillerat seran les següents:

• Arts.
• Ciències amb dues vies a escollir: Ciències i Enginyeria, i Ciències de la Salut.
• Humanitats i Ciències Socials, amb dues vies a escollir: Humanitats i Ciències Socials.

Quant a la qualificació final del Batxillerat (article 36.bis) i l'obtenció del títol de Batxiller (article 37), els punts destacats de la proposta del govern estatal són:

• Els alumnes realitzaran una avaluació en finalitzar aquesta etapa, en la qual es comprovarà el grau de maduresa acadèmica i de consecució dels objectius de l'etapa.
• Els criteris d'avaluació seran establerts pel govern per a tot el sistema educatiu espanyol.
• Per obtenir el títol de batxiller és necessària la superació de l'avaluació final de batxillerat, així com una qualificació final de Batxillerat igual o superior a 5 punts sobre 10, que es deduirà de la nota mitjana de les qualificacions numèriques obtingudes en cadascuna de les matèries del Batxillerat ponderada al 60% i de la nota obtinguda en l'avaluació final de batxillerat al 40%.

El govern estatal proposa, per tant, que les notes del centre valguin un 60% de la qualificació, amb la discrecionalitat que això pot suposar. Els criteris seran centralitzats, cosa que provocarà una uniformització del sistema. No sabem si les proves seran consensuades o no entre el sistema universitari i el sistema educatiu no universitari, ja que només s'estableix que es realitzaran en els centres i seran avaluades per especialistes externs al centre. D'aquests especialistes experts no sabem quina serà la seva procedència, ni el criteri de selecció d'aquests.

Si aquest procediment finalment s'aprova, serà molt difícil garantir l'equitat del sistema i planificar l'oferta educativa. Segurament, tot el procés acabarà sent un caos, ple d'incertesa i patiment estèril per als estudiants i les seves famílies.

CCOO INSTA A LA RETIRADA d'aquest model de procés d'admissió proposat pel govern i no comparteix la seva filosofia sobre l'avaluació, que s'ha d'enfocar a la millora ia la solució del problema de l'abandonament escolar prematur, ja que Espanya és el primer país d'Europa en termes de fracàs escolar segons la Unesco en l'edició 2012 "Educació per a tots" (EPT), REPROVA les actuacions del ministre Wert i CONVOCA a la participació activa en la Vaga General del proper dia 14 de NOVEMBRE.

Vaga General europea novembre 14

ENS DEIXEN SENSE FUTUR. HI HA CULPABLES.

HI HA SOLUCIONS

El Comitè Executiu de la Confederació Sindical Europea, reunit el 17 d'octubre, crida a una jornada d'acció i solidaritat el 14 de novembre. Aquesta jornada adoptarà diverses formes: vagues, manifestacions, concentracions i altres accions.

L'austeritat no funciona. Les polítiques per a la consolidació pressupostària iniciades el maig de 2010 han sumit novament a Europa en recessió. Cau l'activitat econòmica, creix la desocupació, l'atur juvenil cobra tints dramàtics, es deteriora el model social, els drets laborals i socials es veuen reduïts.

A finals del mes de setembre el Govern va presentar el projecte de Llei de PGE 2013. Transfereix a les comunitats autònomes la major part de la responsabilitat en la retallada de la despesa social. No podem oblidar que en l'últim mes són gairebé 80.000 persones les que han perdut el seu lloc de treball, i que ja estem patint les conseqüències del Decret de 13 de juliol, on es van reduir les prestacions per desocupació. El govern pretén retallar la despesa en desocupació un 6,3% quan 1.737.000 famílies tenen tots els seus membres en atur, el que denota una gran insensibilitat.

El Projecte de Pressupostos també inclou importants retallades, de manera significativa en protecció social, les partides destinades a la dependència, els serveis socials, l'ajuda a la cooperació al desenvolupament, al món rural, el medi ambient...

En unes condicions així només cal esperar que augmenti la pobresa (un 27% de la població espanyola està per sota del llindar de la pobresa), i l'exclusió. Fenòmens tots dos que influeixen molt majoritàriament en les dones, els emigrants, els joves i, ara ja, en la infància (més de 2.200.000 nens i nenes a Espanya viuen en llars considerades pobres o en situació de pobresa severa). I tot això mentre l'estat perd al voltant de 90.000 milions d'euros cada any per frau fiscal.

Exigim Una altra Política

Reivindiquem una altra política que doni prioritat a la reactivació econòmica i la creació d'ocupació, amb especial atenció als joves als quals s'està condemnant a l'emigració oa l'exclusió social.

Reivindiquem un canvi de model econòmic que aposti per un desenvolupament sostenible que es fonamenti en un sector industrial dinàmic i competitiu assentat en la inversió en R+D+I i en un sistema educatiu que garanteixi, alhora, qualitat i equitat.

Exigim una universitat pública de qualitat, degudament finançada, accessible a tots, sense exclusions de cap tipus, que ens permeti avançar cap a una societat més justa.

És el moment de mobilitzar-se. L'organització de la vaga ha de ser una tasca de tots.

Estem davant d'un conflicte que no és únicament laboral. Les conseqüències de les polítiques que s'estan duent a terme perjudiquen a tota la societat, i només s'estan beneficiant amb la crisi les elits economicofinanceres.

¡LA VAGA GENERAL DEL 14N ÉS TASCA DE TOTHOM!