És notícia aquests dies que després d'una llarga espera que cada dia va incrementant la preocupació del PDI-L pendent de la seva estabilització, per fi ha sortit publicada la primera convocatòria del Serra Húnter 2 http://serrahunter.gencat.cat.
Davant certes distorsions interessades, cal matisar de cara a la societat que l'estabilització no consisteix en la creació de noves places a les universitats ni en processos endogàmics, sinó proporcionar la justa i necessària estabilitat a col·lectius àmpliament acreditats externa i internament, que han passat més avaluacions per part d'agències d'acreditació que molts permanents, i dos concursos públics d'accés a una plaça.
Però hem de recordar que el compromís de l'actual govern va ser que cap investigador que acredités el seu bon fer a les nostres universitats seria acomiadat (poden escoltar aquí: enllaç). Quan es va presentar al "espai de Diàleg", aquest compromís portava més mesures d'estabilització que el mateix SH. Atès que aquestes mesures addicionals no s'han produït, el PDI-L només pot veure l'ampolla mig buida.
Des d'un inici se'ns va explicar el següent pla per les universitats: el 50% de l'estabilització seria per via Serra Húnter 2, i l’altre 50% mitjançant concursos de promoció en el si de la pròpia universitat. Confiem en la seva paraula, i per tant que tot i les traves del govern central, es compleixi l'altra part del compromís, i seguint l'article 13 del conveni mitjançant promoció interna.
Seguim tenint a lectors i agregats pendents d'estabilitzar, tot i haver obtingut l'acreditació en el temps assenyalat segons se'ls requeria, però a hores d’ara seguim molt preocupats per aquesta situació, i no tenim dubte que són peça fonamental en la docència i en la investigació del país, eix principal d'una estructura d'estat. Havent acreditant la seva bona feina a les nostres universitats, exigim en justa correspondència que el Govern assumeixi els seus compromisos.
I què penseu fer, a banda d'enviar correus als afectats i publicar aquesta mena d'informacions per fer veure que feu alguna cosa? M'agradaria veure una acció sindical una mica més contundent. No heu pensat mai que les vagues són una manera de reclamar aquestes coses? O això era per un altre temps en què els representants sindicals servien per alguna cosa?
ResponEliminaA més de molta acció sindical, els nostres afiliats participen en múltiples plataformes més enllà de portar les sigles amb efectes propagandístics, s'ha realitzat molta negociació que no es veu. Sense aquesta negociació potser ara no estaríem en condicions ni de seguir lluitant per aquests col · lectius. Alguns dels nostres delegats (per exemple tres a la UPF) han estat acomiadats per defensar els drets de totes i tots.
EliminaI què heu fet vosaltres durant to aquest temps? Posar pals a les rodes a qualsevol mobilització. heu creat la precarietat a les universitats amb la vostra condescendència i heu acceptat l'eliminació física dels precaris. ja no enganyeu a ningú, només feu corproativisme amb lectors!
ResponEliminaObriu els ulls: Les acreditacions (lector, agregat, etc...) segueixen sent de mínims; Aquestes acreditacions no han fet res més que incentivar que molts mediocres s'hagin quedat en places eternes (només per esdevenir encara més mediocres) i que molts brillants s'hagin exiliat. Com en el conte, ningú ho diu, però el rei, va despullat!
ResponEliminaInteressant reflexió, però no m'hi he sentit identificat com a Ramón y Cajal, i ja deixant l'egoisme personal, només "lectors"? (els agregats en principi ja ho estan, excepte alguns que ara es falsament creen perquè no es poden obrir places permanents) O sigui, quin camí ha de tenir aquell, que a més de tenir aquestes acreditacions, projectes, premis, que ha voltat per l'estranger i arreu? Entenc que el text l'ha fet una persona fora del marc universitari, perquè de no ser així entendria que hi ha una certa ignorància premeditada.
ResponEliminaI tambè hi ha "investigadors postdoc" que porten temps acreditats i no poden ni ser lectors...
ResponEliminaEstabilitzar agregats ? no crec que avui en dia hi hagi opció per estabilitzar-los més... potser es volia dir "Ramon y Cajal"'s ? o és que aquests últims no existeixen, a les universitats catalanes ?
ResponEliminaQuan es va negociar el pla d'estabilització es va treballar molt dur per incorporar RiC. Totes les universitats no van acceptar però vam aconseguir que quedàs obert per negociar a cada universitat. Curiosament allà on CCOO és majoritari hem aconseguit incorporar en el pla d'estabilització als RiC.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina