El Ministeri d'Educació planteja un sistema de préstecs universitaris que expulsarà als que no puguin pagar uns estudis cada vegada més cars

CCOO insistim que la Llei orgànica d'universitats (LOU) estableix, en l'article 45, que l'Estat ha de preveure un sistema de beques per garantir les condicions d'igualtat en l'exercici del dret a l'educació i perquè els estudiants, amb independència del seu lloc de residència, gaudeixin de les mateixes oportunitats d'accés als estudis superiors.

Després d'augmentar escandalosament les taxes dels estudis universitaris (a Catalunya un 66%) i limitar el nombre de beques i les condicions per accedir-hi, el Ministeri d'Educació fa un pas més en la seva política de persecució implacable a la universitat pública i planteja eliminar els ajuts i substituir-los per un sistema de préstecs privats.

Per justificar la postura, la secretària d'estat d'Educació, Montserrat Gomendio, afirma que el sistema ha crescut i suposa un cost "molt elevat". Mesurat en percentatge de PIB, Espanya inverteix en beques menys de la meitat de la mitjana dels països de la Unió Europea. A més, si comparem -en proporció al PIB- la despesa pública en educació superior amb la mitjana de la UE, comprovarem que està molt per sota.

La inversió màxima en educació superior, aconseguida l’any 2010, va ascendir a l’1,17% del PIB. És a dir, ja en aquells moments els màxims han estat per sota de la mitjana habitual de l'OCDE i de la Unió Europea (1,26%). Des d’aleshores, la inversió pública a les universitats s'ha retallat en prop de 1.400 milions d'euros, un 13,7% del total de despesa pública. L’any 2011 la inversió universitària a Espanya va caure fins a l’1,13% del PIB. Per tant, no sembla que l'afirmació de Gomendio pugui sostenir-se amb dades reals.

Per CCOO, el que realment ha estat desmesurat és el creixement de les universitats privades, que, encoratjades per l'estratègia de demolició de l'educació pública posada en marxa pel Govern, han passat de 18 l’any 2001 a 32 en aquest curs. S’ha creat, pràcticament una universitat privada per any.

D'altra banda, la secretària d'estat d'Educació fa servir com a referència el model britànic, que no té res a veure amb la majoria dels sistemes universitaris de la Unió Europea. Gomendio oblida, intencionadament, que hi ha altres models europeus d’excel·lència (per exemple, l'alemany), en què les matrícules universitàries són gratuïtes i la inversió en beques és molt més gran.

CCOO denunciem que els governs (estatal i autonòmic) estan ofegant econòmicament les universitats públiques, en el marc d’una estratègia que respon a una decidida voluntat d'acabar amb l'educació pública i de qualitat, en aquest cas, amb la universitària.