Amb ciència hi ha futur

Jornada europea de suport a la recerca

Un any més ens reunim en l'aniversari de la mort del nostre científic més reconegut per reivindicar el paper de la Ciència en el futur i el benestar del nostre país i de la humanitat en general. I ho seguirem fent any rere any, perquè volem convertir aquest 17 d'octubre en un dia de celebració de la importància de la Ciència, de reivindicació de l'atenció que necessita i d' acostament de la Ciència als ciutadans.

Fa uns dies coneixíem el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2015. Els que el Partit Popular ha anomenat "els pressupostos de consolidació de la sortida de la crisi". Però la realitat és que, en l’àmbit de la Ciència i la R+D, són els pressupostos de la consolidació de la misèria, de la consolidació del nul interès que aquest Govern té per la R+D. Fa pocs mesos sentíem que el president Rajoy deia que la R+D era una prioritat per a una sortida ferma de la crisi i que, tan aviat com fos possible, la inversió en R+D seria palpable en els PGE. Es veu que, malgrat l' increment previst del PIB per al 2015, malgrat l’esbombada sortida de la crisi que convertirà Espanya en locomotora del creixement a Europa segons els nostres governants, encara no ha arribat el moment de la R+D.

Perquè la realitat és que en els PGE per al 2015 les subvencions per a la R+D cauen lleugerament respecte al 2014. Que un any més el que s'incrementa és la partida destinada a préstecs i, en particular, els que es destinen a despesa militar. Que, en realitat, la pràctica totalitat dels OPIs veuen congelat o disminuït el seu pressupost. Que un any més la convocatòria de projectes de recerca de 2015 dependrà de la concessió d'un crèdit extraordinari per part del Consell de Ministres. Que Espanya està sent expulsada dels Comitès Científics Internacionals per l'impagament de les quotes internacionals d'uns pocs milers d'euros. Que el gran avenç d'aquests pressupostos és que el 2015 "només" es perdran la meitat dels llocs vacants en Recerca, per una taxa de reposició del 50%. A aquesta meitat cal sumar-hi, a més, el 90% de les vacants perdudes en els tres anys anteriors. I mentrestant els nostres científics i especialment els més joves, han de buscar el seu futur a l'exterior.

També en l'educació superior seguim patint les polítiques d'ajust. Les retallades han reduït en més 1.500 milions d'euros dels pressupostos de les universitats públiques en els quatre últims anys i han ocasionat la pèrdua de 8.000 llocs de treball entre personal docent (més de 5.500) i personal d'administració i serveis des de gener de 2012. Aquesta és l'aposta per la Recerca dels nostres governs.

Aquest any, a més, aquest acte del 17 d'Octubre s'inscriu dins d'una jornada de mobilització en defensa de la Ciència als països d'Europa del Sud. A París, el mateix dia 17 confluirà la Marxa per la Ciència iniciada des de diferents punts del país per demanar al Govern francès d'Hollande que les retallades no afectin la Recerca. A Roma hi haurà també una concentració contra les retallades en Recerca anunciades per Renzi. I també passarà a Grècia.

Tot això perquè ens neguem a què hi hagi una Europa del Nord que investiga i innova i una Europa del sud que viu de la investigació i innovació dels seus germans del nord. Perquè veiem com els nostres governs persegueixen, emmordassats, l'estèril control de despesa imposat pel nord deixant de banda la Recerca i augmentant així la distància en R+D entre els països del nord i el Sud sense veure que els països més rics ho són precisament perquè han invertit en R+D d'una manera estable i sostinguda.

Ens volen fer creure que la Ciència és un article de luxe, quan és la gran causant del benestar personal i social que vivim. Els científics, els estudiants i tots els ciutadans hem de dir alt i clar que no estem disposats a acceptar-ho.

Necessitem polítics amb Ciència i amb Consciència.

Perquè volem un futur per al nostre país i AMB CIÈNCIA HI HA FUTUR.

COL·LECTIU CARTA PER LA CIÈNCIA

(El col lectiu Carta per la Ciència està format per: CRUE, COSCE, CCOO, UGT, Federació de Joves Investigadors, Investigació Digna) 

Comunicat de CCOO Educació per la mobilització promoguda per la plataforma #Estudiants9N

Comunicat de CCOO Educació per la mobilització promoguda per la plataforma #Estudiants9N, formada per l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), En Lluita, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i SUMEM.

La Federació d’Educació, com a part de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, està compromesa en el Pacte pel Dret a Decidir, i promou les accions unitàries que es convoquen en aquest àmbit. 

Reconeixem, igualment, la legitimitat de les organitzacions que promouen activitats pròpies, com, en aquest cas, les mobilitzacions que promouen les organitzacions d’estudiants per als dies 7 i 8 d’octubre. 

És per això que demanen al professorat que respecti també el desenvolupament d’aquestes jornades de lluita, evitant que coincideixin amb exàmens, lliurament de treballs o d’altres activitats d’alt valor per als resultats acadèmics dels i les estudiants.

Els treballadors i treballadores de la recerca europea es mobilitzen contra les polítiques d'austeritat que ofeguen els sistemes públics de recerca

Les conseqüències de les polítiques d'austeritat que s'estan impulsant des del BCE i les institucions europees, no només estan conduint a l'increment imparable de la desocupació, en particular de les poblacions més joves, sinó al desmantellament progressiu dels sistemes socials en educació, sanitat, habitatge, que han constituït els pilars de la societat europea.

Els sistemes públics de recerca i l'ensenyament universitari no podien romandre aïllats d'aquestes polítiques regressives, i els treballadors i treballadores de la investigació i personal universitari, assistim dia a dia, any rere any a unes actuacions que, amb matisos i especificitats a cada país, registren elements claus comuns:

• Una orientació progressiva de la recerca que prima la comercialització dels seus resultats, sotmesa cada vegada més als interessos dels grans grups industrials i de pressió. 
• Un abandonament de la implicació social de la ciència, del seu caràcter crític davant la realitat i els poders establerts, una pèrdua de la llibertat de recerca i del seu enfocament cap als grans problemes de la humanitat, orientada cap a una societat oberta i sostenible. 
• Una pèrdua de l'autonomia dels grans organismes d'investigació (CNRS, CNR, CSIC etc) i de les universitats sotmesos a una gestió tecnocràtica, en què els elements de participació i de de representació perden el seu pes i capacitat d'orientació.

Com a elements més concrets, tots els països experimenten un descens accelerat dels seus pressupostos públics d'investigació, una creixent precarització de les ocupacions i un increment molt perillós de les edats mitjanes dels empleats estatutaris, davant la falta de convocatòries de nous llocs de treball i els processos accelerats de jubilació.

En aquest context, Europa està a punt de perdre un dels instruments bàsics que li pot permetre jugar un paper en el futur, ja present, d'una societat globalitzada. Aquesta situació pot agreujar-se si Europa no posa en marxa polítiques expansives que pel que fa a la recerca reverteixin el  nostre posicionament que va minvant. Europa ocupa ja el quart lloc, després EUA, Japó i la Xina en termes de despeses en R + D sobre el PIB, i s’ha mostrat incapaç de complir l'objectiu d'arribar al 3%, que ja s'anunciava en l'Agenda de Lisboa per al 2010. L'estratègia europea Horitzó 2020 no mostra senyals de revertir aquesta situació, més aviat accelera els processos de comercialització creixent de la recerca europea.

Aquestes situació és especialment greu en els països del Sud europeus, en què les polítiques d'austeritat estan sent especialment agressives: Grècia, Portugal, Espanya, Itàlia i ara França, experimenten amb especial duresa aquesta situació. Els problemes per als sistemes científics d'aquests països s'agreugen, si es considera que aquests són justament països contribuents nets als fons europeus de recerca i que, llevat d'excepcions, les seves institucions científiques mostren una major debilitat. La fuga de cervells des dels països més castigats per la crisi cap als de major nivell de renda, s'accelera, i provoca, en paral•lel, un empobriment dels seus recursos científics.

Els treballadors i treballadores de la recerca i de la universitat no poden seguir inactius davant aquest panorama. I no ho estaran, des de diferents moviments, Sciences en Marche (França), Carta per la Ciència (Espanya) i amb el suport dels sindicats han començat una campanya de mobilitzacions, iniciada a França i continuada després a Itàlia, Espanya, Grècia i Portugal.

La "Ciència en Marxa" recorrerà les ciutats i centres de recerca a partir del 26 de setembre per confluir en actes públics a la capital de cadascun dels països el 17de octubre.

Els objectius són comuns:

Recuperar el paper central de la recerca científica com a senyal d'identitat i garantia de futur d'una societat europea oberta, sostenible i solidària.

Per a això és necessari:

1. Incrementar, amb un sistema estable i plurianual, el finançament públic de manera que s’asseguri la sostenibilitat dels sistemes nacionals de recerca, d'acord amb els objectius de la Declaració de Lisboa.

2. Incrementar sostingudament els llocs de treball de manera que es garanteixi el rejoveniment de les plantilles.

3. Desenvolupar les carreres professionals i el reconeixement de les especificitats de les tasques de recerca dins i fora del sector públic.

4. Reduir les polítiques de precarietat que impedeixen la consolidació dels equips de treball.

5. Recuperar la democràcia interna i el respecte als drets de participació dels treballadors de la recerca en totes les instàncies de govern de les seves institucions.

Confederació sindical de CCOO

Secretaria d'investigació, desenvolupament i innovació 

Nou model d'acreditació del Ministeri d'Educació: arbitrarietat i inseguretat jurídica

CCOO critiquem la falta d’objectivitat de la proposta del Ministeri d’Educació

La docència quedarà en un segon pla per a ser professor universitari

CCOO denunciem que els nous criteris purament qualitatius que defensa Educació provocaran arbitrarietat i inseguretat jurídica en el sistema que acredita els docents per presentar-se a les convocatòries de les universitats. La norma podria estar en vigor a principis de 2015

El nou accés a la professió docent que planteja el Ministeri d'Educació no només no corregeix els actuals problemes del sistema d'acreditació sinó que, a més, és contrari als principis recollits en l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic en l'article 20.2 en relació a la avaluació de l'acompliment (transparència, objectivitat, imparcialitat, no discriminació). La proposta ministerial és menys objectiva, transparent i imparcial que l'actual i continua menyspreant l'activitat docent.

CCOO denunciem que dificultarà encara més l'obtenció de l'acreditació que permet al professorat accedir a la universitat i fracassa en l'intent d'equilibrar qualitat i quantitat de mèrits. La Fundació Agència Nacional de l'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) seria l'encarregada d'aprovar els criteris d'avaluació proposats per les diferents comissions (en principi més d'una vintena en funció de l'especialitat en la qual es vulgui acreditar el candidat) , els membres també serien proposats per l'ANECA i nomenats pel Consejo de Universidades. La inexistència d'un marc comú general –ja que cada comissió tindria els seus propis criteris- comportaria valoracions poc o gens homogènies.

D'altra banda, el nou barem purament qualitatiu (actualment conjuga aspectes qualitatius i quantitatius) valoraria la recerca; la docència; la transferència de coneixement; l'activitat professional; la gestió; i la formació acadèmica -aquesta última únicament per als professors titulars d'universitat- de l'A a l'E (A: excepcional; B: bona, C: compensable; D: insuficient, i E: molt baixa). Aquesta classificació no permet l'autoavaluació dels candidats, a l'impedir mesurar amb exactitud els seus mèrits, per la qual cosa incrementarà la inseguretat jurídica.

L'avaluació proposada se centra sobretot en la recerca (insistint en la valoració qualitativa) i no deixa clar com es s’avaluarà la docència. Aquesta avaluació queda a la discrecionalitat dels diversos sistemes en cada universitat.

Els sindicats no vam rebre l'esborrany de Reial Decret que establirà les noves pautes per accedir als cossos docents universitaris fins després de la reunió celebrada el passat dia 15 de juliol, i això va impedir iniciar un debat real sobre el seu contingut. Davant d'aquesta manca de voluntat negociadora, CCOO exigim ​​un compromís ferm per part del Ministerio de Educación per resoldre els problemes actuals del sistema d'acreditació.

D’altra banda, des de CCOO volem destacar que la primera reunió convocada pel Ministeri d'Educació en els últims tres anys ha deixat fora temes de gran importància per a la universitat, com l'estatut del personal investigador i docent, la carrera professional (via promoció interna), l'estabilitat del professorat, etc., per la qual cosa demanem que s'estableixi un calendari de negociació per abordar-los amb la màxima celeritat.

CCOO denuncia la pèrdua de més de 8.000 llocs de treball en les universitats públiques en dos anys

El sindicat defensarà amb la mobilització i als tribunals els drets del PAS i del PDI

El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques confirma la pèrdua de 5.669 docents i investigadors (PDI) i 2.455 membres de personal d'administració i serveis (PAS).

Durant els dos últims anys, les retallades a les universitats públiques s'han emportat 8.124 llocs de treball, segons les dades del Butlletí Estadístic del Personal al Servei de les Administracions Públiques elaborat pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, publicat el passat dilluns.

Al gener de 2012 (1), el nombre total d'empleats públics de les universitats era de 154.881 (100.511 pertanyents al col·lectiu del personal docent i investigador (PDI(2)) i 54.370 membres del personal d'administració i serveis (PAS)). La reducció de 8.124 efectius durant 2012 i 2013 ens va deixar amb 146.757 empleats públics a l'inici de l'any en curs (94.842 PDI i 52.059 membres del PAS).

Aquesta reducció de personal és especialment greu entre el PDI, on s'ha passat de 47.967 a 46.168 professors funcionaris, el que suposa una pèrdua de 1.789 docents; i de 51.362 a 47.663 professors contractats, 3.699 menys. També s'han perdut 181 interins dels 1.182 que hi havia el 2012. En total, s'ha reduït un 6% dels efectius en 24 mesos.

L'actual taxa de reposició del 10% (de cada 10 docents que es jubilen només es reemplaça un), limita el relleu, descapitalitzant així les universitats públiques. Això impedeix l'accés de joves molt formats a la professió docent i dificulta la carrera professional de la resta del professorat. A més, l'obligació de cobrir les necessitats docents generades per la pèrdua d'efectius està provocant el foment de contractes precaris.

Segons la legislació en vigor, el PDI contractat (amb equivalències a temps complet) no pot superar el 49% del total del PDI de la universitat. A més, el PDI amb contracte laboral temporal no pot superar el 40% de la plantilla docent. En la major part de les universitats el nombre de PDI contractat supera a la resta, el que indica que les seves jornades no són completes i, sovint, es redueixen a unes poques hores setmanals.

En el cas del PAS, la taxa de reposició del 0% ha provocat una pèrdua de llocs de treball propera al 5%. Això es tradueix en el deteriorament de les condicions laborals i la precarització de la contractació.

Com ja vam denunciar el passat mes de març, quan vam presentar un estudi sobre l'evolució dels pressupostos de les universitats públiques entre 2009 i 2013, les retallades en finançament i les nefastes polítiques de personal, beques i preus públics comprometen, en aquests moments, la funció del Sistema Universitari Públic Espanyol (SUPE). De perllongar-se en el temps, els efectes poden ser dramàtics a mitjà i llarg termini. Per a CCOO, cal frenar aquesta salvatge política de retallades que impedeix a la universitat pública espanyola respondre adequadament als nous reptes que la societat li exigeix​​, dificultant la necessària transformació del model productiu que tots reivindiquem.

La falta de finançament i la nefasta política de personal pretenen desprestigiar el servei públic universitari espanyol, en el qual, per sobre de tot, han de prevaler la qualitat i l'equitat enfront dels criteris mercantilistes que volen imposar des del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.

CCOO, sindicat majoritari en el sector, defensarà amb la mobilització i als tribunals els drets del PAS i del PDI de tots els atacs perpetrats per aquest Govern, entre ells la limitació imposada per la taxa de reposició, i exigim la seva eliminació al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

Notes:

(1) A partir de 2012, el butlletí estadístic del Ministeri d'Hisenda recull les dades corresponents a totes les universitats i contractes, de manera que es pren com a referència aquest any.

(2) Engloba al PDI contractat laboral i administratiu que inclou personal contractat a temps complet i a temps parcial.

CCOO exigeix transparència i criteris públics al nou sistema d'acreditació del professorat universitari

Després de més de tres anys sense reunir els representants del professorat de la universitat, el Ministeri d'Educació convoca per fi la Mesa Sectorial d'Universitats per presentar, entre altres temes, canvis en el sistema d'acreditació.

El passat 17 de juny, la Federació d'Ensenyament de CCOO va enviar una carta al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, instant-lo a convocar una reunió urgent en què s'abordaran, de forma prioritària, els nous barems del sistema d'acreditació del personal docent i investigador (PDI), la situació de la seva carrera professional (estabilització i promoció) i la taxa de reposició d'aquest col·lectiu per al 2015.

Finalment, després de més de tres anys evitant la negociació amb els / les representants dels / les treballadores de les universitats a què obliga l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, el Ministeri d'Educació ha convocat els sindicats representatius del sector (CCOO, FETE-UGT, CSIF i CIG) el pròxim 15 de juliol. S'abordaran les possibles modificacions en el sistema d'acreditació del professorat i altres assumptes relacionats amb el PDI de les universitats, segons s'estableix en l'ordre del dia.

Davant d'un sistema basat en valoracions qualitatives elaborades per una multitud de comissions d'avaluació (amb risc de manca d'objectivitat), i que en el fons només busca una reducció del nombre d'acreditacions, la Federació d'Ensenyament de CCOO defensa un model d'acreditació transparent, amb criteris que abastin totes les activitats desenvolupades pel PDI. Aquests criteris han de ser públics i coneguts abans de la convocatòria, amb barems consensuats, auto avaluables, mesurables i objectius. Ha de ser un sistema garantista, amb mesures que evitin la discriminació i la possible arbitrarietat de les diverses comissions.

El Ministeri d'Educació planteja un sistema de préstecs universitaris que expulsarà als que no puguin pagar uns estudis cada vegada més cars

CCOO insistim que la Llei orgànica d'universitats (LOU) estableix, en l'article 45, que l'Estat ha de preveure un sistema de beques per garantir les condicions d'igualtat en l'exercici del dret a l'educació i perquè els estudiants, amb independència del seu lloc de residència, gaudeixin de les mateixes oportunitats d'accés als estudis superiors.

Després d'augmentar escandalosament les taxes dels estudis universitaris (a Catalunya un 66%) i limitar el nombre de beques i les condicions per accedir-hi, el Ministeri d'Educació fa un pas més en la seva política de persecució implacable a la universitat pública i planteja eliminar els ajuts i substituir-los per un sistema de préstecs privats.

Per justificar la postura, la secretària d'estat d'Educació, Montserrat Gomendio, afirma que el sistema ha crescut i suposa un cost "molt elevat". Mesurat en percentatge de PIB, Espanya inverteix en beques menys de la meitat de la mitjana dels països de la Unió Europea. A més, si comparem -en proporció al PIB- la despesa pública en educació superior amb la mitjana de la UE, comprovarem que està molt per sota.

La inversió màxima en educació superior, aconseguida l’any 2010, va ascendir a l’1,17% del PIB. És a dir, ja en aquells moments els màxims han estat per sota de la mitjana habitual de l'OCDE i de la Unió Europea (1,26%). Des d’aleshores, la inversió pública a les universitats s'ha retallat en prop de 1.400 milions d'euros, un 13,7% del total de despesa pública. L’any 2011 la inversió universitària a Espanya va caure fins a l’1,13% del PIB. Per tant, no sembla que l'afirmació de Gomendio pugui sostenir-se amb dades reals.

Per CCOO, el que realment ha estat desmesurat és el creixement de les universitats privades, que, encoratjades per l'estratègia de demolició de l'educació pública posada en marxa pel Govern, han passat de 18 l’any 2001 a 32 en aquest curs. S’ha creat, pràcticament una universitat privada per any.

D'altra banda, la secretària d'estat d'Educació fa servir com a referència el model britànic, que no té res a veure amb la majoria dels sistemes universitaris de la Unió Europea. Gomendio oblida, intencionadament, que hi ha altres models europeus d’excel·lència (per exemple, l'alemany), en què les matrícules universitàries són gratuïtes i la inversió en beques és molt més gran.

CCOO denunciem que els governs (estatal i autonòmic) estan ofegant econòmicament les universitats públiques, en el marc d’una estratègia que respon a una decidida voluntat d'acabar amb l'educació pública i de qualitat, en aquest cas, amb la universitària.