dijous, 25 de setembre del 2014

Els treballadors i treballadores de la recerca europea es mobilitzen contra les polítiques d'austeritat que ofeguen els sistemes públics de recerca


Les conseqüències de les polítiques d'austeritat que s'estan impulsant des del BCE i les institucions europees, no només estan conduint a l'increment imparable de la desocupació, en particular de les poblacions més joves, sinó al desmantellament progressiu dels sistemes socials en educació, sanitat, habitatge, que han constituït els pilars de la societat europea.

Els sistemes públics de recerca i l'ensenyament universitari no podien romandre aïllats d'aquestes polítiques regressives, i els treballadors i treballadores de la investigació i personal universitari, assistim dia a dia, any rere any a unes actuacions que, amb matisos i especificitats a cada país, registren elements claus comuns:

  • Una orientació progressiva de la recerca que prima la comercialització dels seus resultats, sotmesa cada vegada més als interessos dels grans grups industrials i de pressió. 
  • Un abandonament de la implicació social de la ciència, del seu caràcter crític davant la realitat i els poders establerts, una pèrdua de la llibertat de recerca i del seu enfocament cap als grans problemes de la humanitat, orientada cap a una societat oberta i sostenible. 
  • Una pèrdua de l'autonomia dels grans organismes d'investigació (CNRS, CNR, CSIC etc) i de les universitats sotmesos a una gestió tecnocràtica, en què els elements de participació i de de representació perden el seu pes i capacitat d'orientació.

Com a elements més concrets, tots els països experimenten un descens accelerat dels seus pressupostos públics d'investigació, una creixent precarització de les ocupacions i un increment molt perillós de les edats mitjanes dels empleats estatutaris, davant la falta de convocatòries de nous llocs de treball i els processos accelerats de jubilació.

En aquest context, Europa està a punt de perdre un dels instruments bàsics que li pot permetre jugar un paper en el futur, ja present, d'una societat globalitzada. Aquesta situació pot agreujar-se si Europa no posa en marxa polítiques expansives que pel que fa a la recerca reverteixin el  nostre posicionament que va minvant. Europa ocupa ja el quart lloc, després EUA, Japó i la Xina en termes de despeses en R + D sobre el PIB, i s’ha mostrat incapaç de complir l'objectiu d'arribar al 3%, que ja s'anunciava en l'Agenda de Lisboa per al 2010. L'estratègia europea Horitzó 2020 no mostra senyals de revertir aquesta situació, més aviat accelera els processos de comercialització creixent de la recerca europea.

Aquestes situació és especialment greu en els països del Sud europeus, en què les polítiques d'austeritat estan sent especialment agressives: Grècia, Portugal, Espanya, Itàlia i ara França, experimenten amb especial duresa aquesta situació. Els problemes per als sistemes científics d'aquests països s'agreugen, si es considera que aquests són justament països contribuents nets als fons europeus de recerca i que, llevat d'excepcions, les seves institucions científiques mostren una major debilitat. La fuga de cervells des dels països més castigats per la crisi cap als de major nivell de renda, s'accelera, i provoca, en paral•lel, un empobriment dels seus recursos científics.

Els treballadors i treballadores de la recerca i de la universitat no poden seguir inactius davant aquest panorama. I no ho estaran, des de diferents moviments, Sciences en Marche (França), Carta per la Ciència (Espanya) i amb el suport dels sindicats han començat una campanya de mobilitzacions, iniciada a França i continuada després a Itàlia, Espanya, Grècia i Portugal.

La "Ciència en Marxa" recorrerà les ciutats i centres de recerca a partir del 26 de setembre per confluir en actes públics a la capital de cadascun dels països el 17de octubre.

Els objectius són comuns:

Recuperar el paper central de la recerca científica com a senyal d'identitat i garantia de futur d'una societat europea oberta, sostenible i solidària.

Per a això és necessari:

1. Incrementar, amb un sistema estable i plurianual, el finançament públic de manera que s’asseguri la sostenibilitat dels sistemes nacionals de recerca, d'acord amb els objectius de la Declaració de Lisboa.

2. Incrementar sostingudament els llocs de treball de manera que es garanteixi el rejoveniment de les plantilles.

3. Desenvolupar les carreres professionals i el reconeixement de les especificitats de les tasques de recerca dins i fora del sector públic.

4. Reduir les polítiques de precarietat que impedeixen la consolidació dels equips de treball.

5. Recuperar la democràcia interna i el respecte als drets de participació dels treballadors de la recerca en totes les instàncies de govern de les seves institucions.

Confederació sindical de CCOO
Secretaria d'investigació, desenvolupament i innovació 

dimecres, 30 de juliol del 2014

Nou model d'acreditació del Ministeri d'Educació: arbitrarietat i inseguretat jurídica

CCOO critiquem la falta d’objectivitat de la proposta del Ministeri d’Educació

La docència quedarà en un segon pla per a ser professor universitari

CCOO denunciem que els nous criteris purament qualitatius que defensa Educació provocaran arbitrarietat i inseguretat jurídica en el sistema que acredita els docents per presentar-se a les convocatòries de les universitats. La norma podria estar en vigor a principis de 2015

El nou accés a la professió docent que planteja el Ministeri d'Educació no només no corregeix els actuals problemes del sistema d'acreditació sinó que, a més, és contrari als principis recollits en l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic en l'article 20.2 en relació a la avaluació de l'acompliment (transparència, objectivitat, imparcialitat, no discriminació). La proposta ministerial és menys objectiva, transparent i imparcial que l'actual i continua menyspreant l'activitat docent.

CCOO denunciem que dificultarà encara més l'obtenció de l'acreditació que permet al professorat accedir a la universitat i fracassa en l'intent d'equilibrar qualitat i quantitat de mèrits. La Fundació Agència Nacional de l'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) seria l'encarregada d'aprovar els criteris d'avaluació proposats per les diferents comissions (en principi més d'una vintena en funció de l'especialitat en la qual es vulgui acreditar el candidat) , els membres també serien proposats per l'ANECA i nomenats pel Consejo de Universidades. La inexistència d'un marc comú general –ja que cada comissió tindria els seus propis criteris- comportaria valoracions poc o gens homogènies.

D'altra banda, el nou barem purament qualitatiu (actualment conjuga aspectes qualitatius i quantitatius) valoraria la recerca; la docència; la transferència de coneixement; l'activitat professional; la gestió; i la formació acadèmica -aquesta última únicament per als professors titulars d'universitat- de l'A a l'E (A: excepcional; B: bona, C: compensable; D: insuficient, i E: molt baixa). Aquesta classificació no permet l'autoavaluació dels candidats, a l'impedir mesurar amb exactitud els seus mèrits, per la qual cosa incrementarà la inseguretat jurídica.

L'avaluació proposada se centra sobretot en la recerca (insistint en la valoració qualitativa) i no deixa clar com es s’avaluarà la docència. Aquesta avaluació queda a la discrecionalitat dels diversos sistemes en cada universitat.

Els sindicats no vam rebre l'esborrany de Reial Decret que establirà les noves pautes per accedir als cossos docents universitaris fins després de la reunió celebrada el passat dia 15 de juliol, i això va impedir iniciar un debat real sobre el seu contingut. Davant d'aquesta manca de voluntat negociadora, CCOO exigim ​​un compromís ferm per part del Ministerio de Educación per resoldre els problemes actuals del sistema d'acreditació.


D’altra banda, des de CCOO volem destacar que la primera reunió convocada pel Ministeri d'Educació en els últims tres anys ha deixat fora temes de gran importància per a la universitat, com l'estatut del personal investigador i docent, la carrera professional (via promoció interna), l'estabilitat del professorat, etc., per la qual cosa demanem que s'estableixi un calendari de negociació per abordar-los amb la màxima celeritat.

divendres, 4 de juliol del 2014

CCOO denuncia la pèrdua de més de 8.000 llocs de treball en les universitats públiques en dos anys


El sindicat defensarà amb la mobilització i als tribunals els drets del PAS i del PDI

El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques confirma la pèrdua de 5.669 docents i investigadors (PDI) i 2.455 membres de personal d'administració i serveis (PAS).

Durant els dos últims anys, les retallades a les universitats públiques s'han emportat 8.124 llocs de treball, segons les dades del Butlletí Estadístic del Personal al Servei de les Administracions Públiques elaborat pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, publicat el passat dilluns.

Al gener de 2012 (1), el nombre total d'empleats públics de les universitats era de 154.881 (100.511 pertanyents al col·lectiu del personal docent i investigador (PDI(2)) i 54.370 membres del personal d'administració i serveis (PAS)). La reducció de 8.124 efectius durant 2012 i 2013 ens va deixar amb 146.757 empleats públics a l'inici de l'any en curs (94.842 PDI i 52.059 membres del PAS).

Aquesta reducció de personal és especialment greu entre el PDI, on s'ha passat de 47.967 a 46.168 professors funcionaris, el que suposa una pèrdua de 1.789 docents; i de 51.362 a 47.663 professors contractats, 3.699 menys. També s'han perdut 181 interins dels 1.182 que hi havia el 2012. En total, s'ha reduït un 6% dels efectius en 24 mesos.

L'actual taxa de reposició del 10% (de cada 10 docents que es jubilen només es reemplaça un), limita el relleu, descapitalitzant així les universitats públiques. Això impedeix l'accés de joves molt formats a la professió docent i dificulta la carrera professional de la resta del professorat. A més, l'obligació de cobrir les necessitats docents generades per la pèrdua d'efectius està provocant el foment de contractes precaris.

Segons la legislació en vigor, el PDI contractat (amb equivalències a temps complet) no pot superar el 49% del total del PDI de la universitat. A més, el PDI amb contracte laboral temporal no pot superar el 40% de la plantilla docent. En la major part de les universitats el nombre de PDI contractat supera a la resta, el que indica que les seves jornades no són completes i, sovint, es redueixen a unes poques hores setmanals.

En el cas del PAS, la taxa de reposició del 0% ha provocat una pèrdua de llocs de treball propera al 5%. Això es tradueix en el deteriorament de les condicions laborals i la precarització de la contractació.

Com ja vam denunciar el passat mes de març, quan vam presentar un estudi sobre l'evolució dels pressupostos de les universitats públiques entre 2009 i 2013, les retallades en finançament i les nefastes polítiques de personal, beques i preus públics comprometen, en aquests moments, la funció del Sistema Universitari Públic Espanyol (SUPE). De perllongar-se en el temps, els efectes poden ser dramàtics a mitjà i llarg termini. Per a CCOO, cal frenar aquesta salvatge política de retallades que impedeix a la universitat pública espanyola respondre adequadament als nous reptes que la societat li exigeix​​, dificultant la necessària transformació del model productiu que tots reivindiquem.

La falta de finançament i la nefasta política de personal pretenen desprestigiar el servei públic universitari espanyol, en el qual, per sobre de tot, han de prevaler la qualitat i l'equitat enfront dels criteris mercantilistes que volen imposar des del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.

















CCOO, sindicat majoritari en el sector, defensarà amb la mobilització i als tribunals els drets del PAS i del PDI de tots els atacs perpetrats per aquest Govern, entre ells la limitació imposada per la taxa de reposició, i exigim la seva eliminació al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.


Notes:

(1) A partir de 2012, el butlletí estadístic del Ministeri d'Hisenda recull les dades corresponents a totes les universitats i contractes, de manera que es pren com a referència aquest any.

(2) Engloba al PDI contractat laboral i administratiu que inclou personal contractat a temps complet i a temps parcial.

dimecres, 2 de juliol del 2014

CCOO exigeix transparència i criteris públics al nou sistema d'acreditació del professorat universitari

Després de més de tres anys sense reunir els representants del professorat de la universitat, el Ministeri d'Educació convoca per fi la Mesa Sectorial d'Universitats per presentar, entre altres temes, canvis en el sistema d'acreditació.

El passat 17 de juny, la Federació d'Ensenyament de CCOO va enviar una carta al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, instant-lo a convocar una reunió urgent en què s'abordaran, de forma prioritària, els nous barems del sistema d'acreditació del personal docent i investigador (PDI), la situació de la seva carrera professional (estabilització i promoció) i la taxa de reposició d'aquest col·lectiu per al 2015.

Finalment, després de més de tres anys evitant la negociació amb els / les representants dels / les treballadores de les universitats a què obliga l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, el Ministeri d'Educació ha convocat els sindicats representatius del sector (CCOO, FETE-UGT, CSIF i CIG) el pròxim 15 de juliol. S'abordaran les possibles modificacions en el sistema d'acreditació del professorat i altres assumptes relacionats amb el PDI de les universitats, segons s'estableix en l'ordre del dia.

Davant d'un sistema basat en valoracions qualitatives elaborades per una multitud de comissions d'avaluació (amb risc de manca d'objectivitat), i que en el fons només busca una reducció del nombre d'acreditacions, la Federació d'Ensenyament de CCOO defensa un model d'acreditació transparent, amb criteris que abastin totes les activitats desenvolupades pel PDI. Aquests criteris han de ser públics i coneguts abans de la convocatòria, amb barems consensuats, auto avaluables, mesurables i objectius. Ha de ser un sistema garantista, amb mesures que evitin la discriminació i la possible arbitrarietat de les diverses comissions.

divendres, 20 de juny del 2014

El Ministeri d'Educació planteja un sistema de préstecs universitaris que expulsarà als que no puguin pagar uns estudis cada vegada més cars

CCOO insistim que la Llei orgànica d'universitats (LOU) estableix, en l'article 45, que l'Estat ha de preveure un sistema de beques per garantir les condicions d'igualtat en l'exercici del dret a l'educació i perquè els estudiants, amb independència del seu lloc de residència, gaudeixin de les mateixes oportunitats d'accés als estudis superiors.

Després d'augmentar escandalosament les taxes dels estudis universitaris (a Catalunya un 66%) i limitar el nombre de beques i les condicions per accedir-hi, el Ministeri d'Educació fa un pas més en la seva política de persecució implacable a la universitat pública i planteja eliminar els ajuts i substituir-los per un sistema de préstecs privats.

Per justificar la postura, la secretària d'estat d'Educació, Montserrat Gomendio, afirma que el sistema ha crescut i suposa un cost "molt elevat". Mesurat en percentatge de PIB, Espanya inverteix en beques menys de la meitat de la mitjana dels països de la Unió Europea. A més, si comparem -en proporció al PIB- la despesa pública en educació superior amb la mitjana de la UE, comprovarem que està molt per sota.

La inversió màxima en educació superior, aconseguida l’any 2010, va ascendir a l’1,17% del PIB. És a dir, ja en aquells moments els màxims han estat per sota de la mitjana habitual de l'OCDE i de la Unió Europea (1,26%). Des d’aleshores, la inversió pública a les universitats s'ha retallat en prop de 1.400 milions d'euros, un 13,7% del total de despesa pública. L’any 2011 la inversió universitària a Espanya va caure fins a l’1,13% del PIB. Per tant, no sembla que l'afirmació de Gomendio pugui sostenir-se amb dades reals.

Per CCOO, el que realment ha estat desmesurat és el creixement de les universitats privades, que, encoratjades per l'estratègia de demolició de l'educació pública posada en marxa pel Govern, han passat de 18 l’any 2001 a 32 en aquest curs. S’ha creat, pràcticament una universitat privada per any.

D'altra banda, la secretària d'estat d'Educació fa servir com a referència el model britànic, que no té res a veure amb la majoria dels sistemes universitaris de la Unió Europea. Gomendio oblida, intencionadament, que hi ha altres models europeus d’excel·lència (per exemple, l'alemany), en què les matrícules universitàries són gratuïtes i la inversió en beques és molt més gran.

CCOO denunciem que els governs (estatal i autonòmic) estan ofegant econòmicament les universitats públiques, en el marc d’una estratègia que respon a una decidida voluntat d'acabar amb l'educació pública i de qualitat, en aquest cas, amb la universitària.



dimarts, 1 d’abril del 2014

Hem interposat conflicte col•lectiu contra la supressió de la paga extra 2012 al personal investigador en formació (PIF)


El gabinet jurídic de CCOO, a instàncies del Secretariat Interuniversitari, acaba d’interposar un conflicte col·lectiu contra les universitats públiques catalanes i la ACUP per la retallada de la paga extra de desembre del 2012 al personal investigador en formació amb contractes predoctorals.

És l’única sortida que ens han deixat les universitats després de que, el passat mes de gener, fins i tot es neguessin a comparèixer davant del Tribunal Laboral de Catalunya, on van intentar la mediació ( http://ccoo-universitat.blogspot.com.es/2014/01/les-universitats-publiques-de-catalunya.html) .

El motiu d’aquest conflicte col·lectiu és clar. Aquest personal no es troba dins  l’àmbit d’aplicació del RDL 20/2012 que estableix la retallada d’aquesta paga, perquè la  relació laboral per a la realització d'una activitat de caràcter merament formatiu, és en definitiva una beca de postgrau per a la formació de professorat universitari, i la retribució que percep és a càrrec del Programa de FPU que a aquest efecte convoca el Ministerio de Educación español. 

La reducció de la paga extra constitueix una inaplicació de l’import de la “beca”, això és el finançament, que va ser concedit amb càrrec a l'esmentat programa; el Ministerio no va aplicar cap rebaixa a les ajudes concedides, ja que les subvencions no es veuen afectades per la regulació prevista en el decret que recull la retallada de la paga extra.

Tenint en compte que no s’ha produït una reducció en l'ajut econòmic del qual deriva la contractació efectuada per cada Universitat, no es pot aplicar el Reial decret llei que estableix la supressió de la paga extraordinària de desembre.

És per tot això que hem demanat que es declari la nul•litat i anul·li la supressió de la paga extraordinària de desembre del 2012 en la nòmina del personal afectat i condemni les universitats demandades a fer el pagament efectiu, íntegre i immediat de l’import retingut.

Lamentem que el capficament de les universitats ens obligui a judicialitzar les relacions laborals i reclamem, un cop més, que prevalgui el sentit comú, i es procedeixi a abonar a aquests treballadors allò que els hi pertany.


dilluns, 10 de març del 2014

Les retallades pressupostàries comprometen la funció de la universitat pública

HOJA DEL LUNES (07-03-14)

Les retallades pressupostàries
comprometen la funció de la universitat pública

La Federació d'Ensenyament de CCOO ha elaborat un estudi (estudi complet) que analitza l'evolució dels pressupostos de les universitats públiques espanyoles entre els anys 2009 i 2013 on es pot observar clarament la forta caiguda de la despesa en l'ensenyament universitari a partir de 2011.
Les retallades en finançament i les nefastes polítiques de beques i preus públics comprometen, en aquests moments, la funció del sistema universitari públic. Si aquesta situació s’allarga, els efectes seran irreparables a mitjà i llarg termini.
Les dades dels pressupostos de les universitats ens permeten comprovar que, entre els anys 2009 i 2013, la inversió en educació superior ha disminuït en més de 1.226 milions d'euros, la qual cosa suposa un 12,32% menys de finançament per al conjunt de les universitats. Si tenim en compte que l’IPC va augmentar un 9,6% entre desembre de de 2008 i desembre de 2013, la pèrdua de finançament s'incrementa fins al 21,92%.
Si fem el mateix càlcul entre 2010 —l’any amb un nivell més alt en despesa universitària de les últimes dècades— i 2013, la retallada augmenten fins a més d'1.388 milions d'euros, un 13,72% menys. Si hi afegim el 8,7% d'increment de l'IPC en aquest període, la reducció s'incrementa fins al 22,42%.
Aquesta disminució del finançament de les universitats públiques ha coincidit amb un augment de l'alumnat de més del 9%, entre 2009 i 2013: hem passat d'1.430.147 alumnes en el curs 2008-2009, a 1.561.123 alumnes matriculats en el curs 2012-2013.
No obstant això, a partir del curs 2012-2013 —amb dades encara provisionals—, s’observa un canvi de tendència, provocat per les reformes en les polítiques de preus públics, beques i ajudes a l'estudi aprovats pel Govern, que es consolida en el curs 2013-2014. El nombre d'estudiants matriculats disminueix per l'augment dels preus públics i la disminució de les beques, i no pas pel descens de població, com afirma el Ministeri d'Educació, ja que mentre la població disminueix des de 2008, el nombre d’estudiants matriculats es van incrementar fins al curs 2011-2012, com es pot comprovar en l'estudi realitzat per la Federació d'Ensenyament de CCOO.
La implantació d'aquest sistema ha provocat un increment desmesurat dels preus de les matricules universitàries —amb una reducció afegida de les beques— i unes diferències entre comunitats autònomes que són inacceptables, perquè atempten contra la igualtat d'oportunitats i l'equitat en l'accés als estudis universitaris.
D'altra banda, el presumpte augment del finançament de les universitats no ha estat tal, ja que l’augment d'ingressos obtinguts per l'increment del cost de la matrícula per a l'alumne no ha compensat les retallades en el finançament que els diferents governs autonòmics han aplicat a les transferències cap a les universitats públiques.
Si analitzem les dades globals dels pressupostos de despeses de les universitats públiques, desglossats per capítols, comprovem que les retallades s'han centrat fonamentalment en les despeses de personal i inversions (capítols I i VII). En total, els costos de personal s’han reduït 434 milions d'euros des de 2010, la qual cosa representa un 31,3% dels 1.226 milions que ha perdut el sistema universitari entre 2009 i 2013.
Igualment, s'han perdut més de 807 milions d'euros en inversions si comparem les dades de 2009 amb 2013, que representa que gairebé un 66% del total de les retallades en aquesta partida de despeses. Si prenem com a referència 2010, la quantitat invertida es redueix en 763 milions d'euros, la qual cosa suposa un 55% del total de les retallades.
Les transferències corrents i de capital de les administracions públiques a les universitats s'han reduït any rere any: el 2013 la quantitat total va ser de 5.668 milions d'euros, que és inferior als 5.858 milions transferits el 2004 per les administracions educatives.
Davant les dades exposades en l’estudi, CCOO denunciem que la reducció dels pressupostos destinats a l'educació superior que han fet les administracions central i autonòmiques està dificultant el desenvolupament de les funcions bàsiques de servei públic d’educació superior, que la Llei orgànica d'universitats (LOU) assigna a les universitats en l’article 1.
El "Document de millora i seguiment de les Polítiques de Finançament de les Universitats per promoure l'excel·lència acadèmica i incrementar l'impacte socioeconòmic del Sistema Universitari Espanyol (SUE)”, elaborat i aprovat pel Consejo de Universidades i la Conferència General de Política Universitària a l'abril de 2010, va proposar una sèrie de mesures per millorar el finançament del sistema universitari, entre les quals es trobava la d'impulsar un nou marc de finançament sostenible, suficient, equitatiu i eficient.
Però no s’ha complert cap dels compromisos adquirits per l'Administració general de l'Estat, les comunitats autònomes i les universitats per al període comprès entre 2010 i 2020 i la situació actual és pitjor que la que es va analitzar en aquell moment: els problemes de finançament s'han agreujat i el sistema és ara menys sostenible, clarament insuficient, poc eficient i cada vegada menys equitatiu.
Les universitats han de tenir una autonomia financera —amb la consegüent transparència i rendició de comptes—que els garanteixi la suficiència econòmica per poder desenvolupar, amb garanties, les funcions que la llei els encomana.

El finançament públic de les universitats segueix sent un dels problemes més importants: és necessari recuperar els nivells d'inversió perduts i aconseguir un compromís global per construir una universitat pública de qualitat al servei de la societat del segle XXI.