IX CONFERENCIA D’UNIVERSITATS de CCOO a CATALUNYA. RESOLUCIÓ CONTRA LES RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES

IX CONFERENCIA D’UNIVERSITATS de CCOO a CATALUNYA.

RESOLUCIÓ CONTRA LES RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES:

Considerem que la universitat pública és un dels pilars fonamentals del nostre estat de benestar,  i desenvolupa un paper fonamental en la formació dels ciutadans amb esperit crític i valors democràtics. Així mateix, des de l'entrada en vigor de la LRU, la universitat pública s'ha convertit en un element central per a la cohesió social, ja que ha incorporat als fills i a les filles de la classe treballadora a l’educació superior.

La universitat pública ha de jugar un paper central en el canvi social i de model productiu i convertir-se en motor del creixement econòmic del nostre país, i per això ha de seguir millorant la seva producció científica i la formació dels ciutadans.

Les universitats públiques porten anys patint molt directament els incompliments dels compromisos de finançament i la reducció d'assignacions pressupostàries en la contenció de la despesa pública en un període de creixement. Aquesta circumstància ha comportat la generació d’un important dèficit estructural per a la majoria d’universitat. Les administracions, autonòmiques i central, no han actuat amb responsabilitat i s'han produït grans canvis sense cap tipus de planificació i compromís. Les noves retallades pressupostàries anunciades per al 2013, suposen una agressió sense precedents a la universitat pública.

En contrast, un dels objectius marcats per a aquesta dècada en l'Estratègia Europea 2020 és "Garantir que el finançament sigui eficaç: augmentar l'autonomia en matèria de governança de l'educació superior i invertir en educació de qualitat per respondre a les necessitats del mercat laboral". De fet, resulta evident que els països europeus que millor estan aguantant la crisi estan prenent un altre camí pel que fa a finançament universitari.

L'estratègia dels governants actuals és la d'estrangular econòmicament les universitats públiques, per després criticar la seva mala gestió, i quan la situació sigui insostenible, intervenir-les, atacant l'autonomia universitària i les formes de govern democràtiques. Precisament, aquest és el punt clau, ja que la governança i l'autonomia són un fre a la mercantilització. La universitat és, des de fa anys, un objectiu del mercat. Es pretén posar al servei del mercat la investigació, i controlar la formació dels ciutadans. L'esperit crític dels ciutadans és una veritable amenaça, per avançar en aquest objectiu.

En aquest context, el Consell de Govern de la UPC, de dubtosa legitimitat donat que està pendent de renovació després de les recents eleccions al Claustre, va aprovar el passat dia 15 una retallada pressupostària que, entre d’altres mesures, s’estima que implicarà l’acomiadament de 90 PAS i l’equivalent a 132 PDI a temps complet.

CCOO Universitats ens oposem frontalment a totes les retallades, i molt especialment, a les que afecten als llocs de treball del PAS i el PDI. L’excel·lència de les universitats públiques catalanes s’ha aconseguit amb els esforços de totes les persones dels diferents col·lectius que fem la universitat dia a dia. Tots som necessaris perquè les universitats segueixen oferint el servei públic d’educació superior i recerca de qualitat que el país i la societat necessiten per superar la crisi.

   

Davant d’aquesta situació i d’aquestes actuacions, la resignació no és el camí: cal mobilitzar-se. La comunitat universitària ha d'estar més unida que mai, per plantar cara als atacs que estem patint.

Barcelona, 19 de març de 2013 

IX CONFERENCIA D’UNIVERSITATS de CCOO a CATALUNYA. RESOLUCIÓ CONTRA LES RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES

IX CONFERENCIA D’UNIVERSITATS de CCOO a CATALUNYA.

RESOLUCIÓ CONTRA LES RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES:

Considerem que la universitat pública és un dels pilars fonamentals del nostre estat de benestar,  i desenvolupa un paper fonamental en la formació dels ciutadans amb esperit crític i valors democràtics. Així mateix, des de l'entrada en vigor de la LRU, la universitat pública s'ha convertit en un element central per a la cohesió social, ja que ha incorporat als fills i a les filles de la classe treballadora a l’educació superior.

La universitat pública ha de jugar un paper central en el canvi social i de model productiu i convertir-se en motor del creixement econòmic del nostre país, i per això ha de seguir millorant la seva producció científica i la formació dels ciutadans.

Les universitats públiques porten anys patint molt directament els incompliments dels compromisos de finançament i la reducció d'assignacions pressupostàries en la contenció de la despesa pública en un període de creixement. Aquesta circumstància ha comportat la generació d’un important dèficit estructural per a la majoria d’universitat. Les administracions, autonòmiques i central, no han actuat amb responsabilitat i s'han produït grans canvis sense cap tipus de planificació i compromís. Les noves retallades pressupostàries anunciades per al 2013, suposen una agressió sense precedents a la universitat pública.

En contrast, un dels objectius marcats per a aquesta dècada en l'Estratègia Europea 2020 és "Garantir que el finançament sigui eficaç: augmentar l'autonomia en matèria de governança de l'educació superior i invertir en educació de qualitat per respondre a les necessitats del mercat laboral". De fet, resulta evident que els països europeus que millor estan aguantant la crisi estan prenent un altre camí pel que fa a finançament universitari.

L'estratègia dels governants actuals és la d'estrangular econòmicament les universitats públiques, per després criticar la seva mala gestió, i quan la situació sigui insostenible, intervenir-les, atacant l'autonomia universitària i les formes de govern democràtiques. Precisament, aquest és el punt clau, ja que la governança i l'autonomia són un fre a la mercantilització. La universitat és, des de fa anys, un objectiu del mercat. Es pretén posar al servei del mercat la investigació, i controlar la formació dels ciutadans. L'esperit crític dels ciutadans és una veritable amenaça, per avançar en aquest objectiu.

En aquest context, el Consell de Govern de la UPC, de dubtosa legitimitat donat que està pendent de renovació després de les recents eleccions al Claustre, va aprovar el passat dia 15 una retallada pressupostària que, entre d’altres mesures, s’estima que implicarà l’acomiadament de 90 PAS i l’equivalent a 132 PDI a temps complet.

CCOO Universitats ens oposem frontalment a totes les retallades, i molt especialment, a les que afecten als llocs de treball del PAS i el PDI. L’excel·lència de les universitats públiques catalanes s’ha aconseguit amb els esforços de totes les persones dels diferents col·lectius que fem la universitat dia a dia. Tots som necessaris perquè les universitats segueixen oferint el servei públic d’educació superior i recerca de qualitat que el país i la societat necessiten per superar la crisi.

   

Davant d’aquesta situació i d’aquestes actuacions, la resignació no és el camí: cal mobilitzar-se. La comunitat universitària ha d'estar més unida que mai, per plantar cara als atacs que estem patint.

Barcelona, 19 de març de 2013 

Serra Húnter i l'ampolla mig buida

És notícia aquests dies que després d'una llarga espera que cada dia va incrementant la preocupació del PDI-L pendent de la seva estabilització, per fi ha sortit publicada la primera convocatòria del Serra Húnter 2 http://serrahunter.gencat.cat.

Davant certes distorsions interessades, cal matisar de cara a la societat que l'estabilització no consisteix en la creació de noves places a les universitats ni en processos endogàmics, sinó proporcionar la justa i necessària estabilitat a col·lectius àmpliament acreditats externa i internament, que han passat més avaluacions per part d'agències d'acreditació que molts permanents, i dos concursos públics d'accés a una plaça.

Però hem de recordar que el compromís de l'actual govern va ser que cap investigador que acredités el seu bon fer a les nostres universitats seria acomiadat (poden escoltar aquí: enllaç). Quan es va presentar al "espai de Diàleg", aquest compromís portava més mesures d'estabilització que el mateix SH. Atès que aquestes mesures addicionals no s'han produït, el PDI-L només pot veure l'ampolla mig buida.

Des d'un inici se'ns va explicar el següent pla per les universitats: el 50% de l'estabilització seria per via Serra Húnter 2, i l’altre 50% mitjançant concursos de promoció en el si de la pròpia universitat. Confiem en la seva paraula, i per tant que tot i les traves del govern central, es compleixi l'altra part del compromís, i seguint l'article 13 del conveni mitjançant promoció interna.

Seguim tenint a lectors i agregats pendents d'estabilitzar, tot i haver obtingut l'acreditació en el temps assenyalat segons se'ls requeria, però a hores d’ara seguim molt preocupats per aquesta situació, i no tenim dubte que són peça fonamental en la docència i en la investigació del país, eix principal d'una estructura d'estat. Havent acreditant la seva bona feina a les nostres universitats, exigim en justa correspondència que el Govern assumeixi els seus compromisos.

Serra Húnter i l'ampolla mig buida

És notícia aquests dies que després d'una llarga espera que cada dia va incrementant la preocupació del PDI-L pendent de la seva estabilització, per fi ha sortit publicada la primera convocatòria del Serra Húnter 2 http://serrahunter.gencat.cat.

Davant certes distorsions interessades, cal matisar de cara a la societat que l'estabilització no consisteix en la creació de noves places a les universitats ni en processos endogàmics, sinó proporcionar la justa i necessària estabilitat a col·lectius àmpliament acreditats externa i internament, que han passat més avaluacions per part d'agències d'acreditació que molts permanents, i dos concursos públics d'accés a una plaça.

Però hem de recordar que el compromís de l'actual govern va ser que cap investigador que acredités el seu bon fer a les nostres universitats seria acomiadat (poden escoltar aquí: enllaç). Quan es va presentar al "espai de Diàleg", aquest compromís portava més mesures d'estabilització que el mateix SH. Atès que aquestes mesures addicionals no s'han produït, el PDI-L només pot veure l'ampolla mig buida.

Des d'un inici se'ns va explicar el següent pla per les universitats: el 50% de l'estabilització seria per via Serra Húnter 2, i l’altre 50% mitjançant concursos de promoció en el si de la pròpia universitat. Confiem en la seva paraula, i per tant que tot i les traves del govern central, es compleixi l'altra part del compromís, i seguint l'article 13 del conveni mitjançant promoció interna.

Seguim tenint a lectors i agregats pendents d'estabilitzar, tot i haver obtingut l'acreditació en el temps assenyalat segons se'ls requeria, però a hores d’ara seguim molt preocupats per aquesta situació, i no tenim dubte que són peça fonamental en la docència i en la investigació del país, eix principal d'una estructura d'estat. Havent acreditant la seva bona feina a les nostres universitats, exigim en justa correspondència que el Govern assumeixi els seus compromisos.