dijous, 27 de juny del 2013

Rebutgem la política d’elitització de la universitat

La polèmica dels últims dies referent a l’enduriment dels requisits acadèmics per accedir a una beca a la universitat és un element més del procés d’elitització de la universitat que pretenen els governs de CiU i el PP.

I és que, en el cas de l’educació universitària, les dades no enganyen:

- L’augment de 5 a 5,5 de mitjana en la nota d'accés a la universitat dels alumnes de primer ha fet que enguany 35.000 universitaris de tot l’estat s’hagin quedat sense beca. Amb les condicions del curs 2011-12 l’haurien obtingut.

La proposta, encara no rectificada, del Ministerio pel curs 2013-14: augment de la mitjana fins arribar al 6,5.. Algunes fonts xifren l’exclusió en 85.000 estudiants però pot ser més gran, perquè les rendes del treball continuen perdent pes. L’aspecte “positiu” serà el més que previsible superàvit en la partida destinada a beques del pressupost 2013 de l’Estat. És a dir, amb els nous requeriments; l’”Estat farà caixa”. 

- Les famílies catalanes, a més de patir el canvi en els requisits d’accés i permanència, vàrem veure com el Govern de la Generalitat pujava les matrícules fins a un màxim del 66% el curs passat. La pujada més forta permesa pel Ministeri d’Educació. Ni els sous, ni l’ocupació, ni la renda disponible de les famílies catalanes havien pujat un 66%. L’efecte exclusió es va manifestar de manera immediata en un decrement dels crèdits matriculats per alumne i en una caiguda “imprevista” dels estudiants de màster i postgrau. Ni els rectorats ni el Govern es van preocupar massa: els ingressos totals no semblaven haver caigut. Una política de “pan para hoy, hambre para mañana”.

- Com a conseqüència del deteriorament de la situació econòmica de les famílies catalanes, quatre universitats catalanes (UdL, URV, UAB i UB), han hagut de destinar més d’1 milió d’euros a ajudar els alumnes que per causes econòmiques no han pogut fer front als efectes d’exclusió provocats per la unió de l’augment de taxes i la nova política de beques del Ministeri.

- Seguint una tendència que ve de lluny, més alumnes van demanar beca el curs passat. Segons el Ministeri, ho fan per diferir el pagament de les taxes. Estudiants financerament oportunistes? Evidentment no, la realitat és molt diferent: les famílies no poden fer front a l’augment del cost de l’educació. 

- El pressupost d’Educació va trencar la seva tendència a l’alça amb l’arribada de Wert al Ministeri experimentant una caiguda del 26,8% des del seu valor més alt, el pressupost de 2010. El nou model de beques previst pel curs 2013-14, redueix la quantia fixa per beca i, a més, incorpora una part variable depenent de la limitació pressupostària. Davant la reducció de la part fixa i del nou sistema de repartiment del “romanent” que incorpora incertesa sobre la quantia total de la beca a rebre, l’auto-exclusió del sistema universitari serà una realitat. 

- A la reducció del pressupost d’Educació del Ministeri s’han de sumar les retallades de la Generalitat. A Catalunya, la inversió per estudiant ha caigut un 37% durant els darrers tres anys. Ens trobem a la cua de la Unió Europea en ajuts públics als estudiants (beques i préstecs), ja que hi dediquem quasi la meitat de recursos que la mitjana de la UE. En conseqüència, accedir als estudis universitaris i continuar-hi s'ha convertit en una fita impossible per a una part dels joves catalans. Si no es canvia aquesta tendència, l'any 2020 estarem lluny de tenir un 40% de joves amb formació universitària, un objectiu marcat per la UE que Catalunya havia assolit amb un model social d'Universitat i que estem a punt de començar a perdre.

Davant la intenció d’aplicar l’augment de l’IPC a les taxes universitàries a Catalunya el curs vinent, CCOO només pot posicionar-se en contra. Les rendes del treball no només no han pujat l’IPC sinó que en la majoria de casos han baixat: al sector privat, per causes econòmiques i, al sector públic, per culpa del dèficit. A més a més, no és cert que la pujada de taxes s’hagi compensat amb una correcta política de beques i ajuts. L’efecte exclusió és una realitat.

Una pujada de taxes equivalent a l’IPC quan els salaris cauen equival a una pujada de preus real que no podrà ser assumida per moltes famílies catalanes, augmentant l’efecte exclusió i atemptant contra la igualtat d’oportunitats en l’accés i permanència a l’educació superior. 
Més enllà de la supressió del decret de beques del Ministeri proposat pel curs 2013-14 que CCOO demana, s’ha de començar per la total congelació dels preus de les matrícules a Catalunya i anar avançant cap a la seva reducció, en l’horitzó de la gratuïtat que ja és una realitat en molt països europeus (Dinamarca, Estonia, Grecia, Malta, Austria, Finlandia, Suecia, Noruega, Alemanya). Catalunya no pot arriscar-se a convertir-se en un país on el percentatge joves amb titulació superior es redueixi any rere any. Això seria un greu atemptat contra el progrés de Catalunya.

Secretariat Interuniversitari de CCOO

divendres, 14 de juny del 2013

ASSEMBLEA DE TREBALLADORS/ES DE LES UNIVERSITATS CATALANES
(DIJOUS 20 DE JUNY, 18.30 h)

Després d’un curs d’intensa lluita en defensa de la universitat pública i dels nostres llocs de treball, considerem que no ens hem equivocat: les nostres reivindicacions en van plenes de dignitat i raó. Aquest curs hem fet evident que la nostra força té clares repercussions sobre les decisions dels equips de govern i fins i tot de la Generalitat (recordeu quin panorama s'albirava fa quatre mesos).Però el projecte neoliberal de destrucció de la universitat pública –que, entre d’altres, té com a conseqüència la destrucció de llocs de treball– s’ha fet també evident, malauradament.

Acabem aquest curs denunciant, un cop més, que la majoria d’equips de govern de les universitats catalanes no estan al costat dels treballadors/es i de l’alumnat. Cap equip rectoral ha estat capaç de plantar cara a la destructiva política mercantalitzadora que està duent a terme la Secretaria General d’Universitats de la Generalitat de Catalunya. 

La lamentable notícia de 78 acomiadaments d’interins del PAS a la UPC i l’amenaça d’acomiadaments i de no-renovacions de contractes de professorat no-permanent en altres universitats posen de manifest el seguidisme dels equips rectorals pel que fa a les polítiques d’ofec pressupostari sostingut per part de la Generalitat de Catalunya.

Arribem a final de curs veient com les nostres universitats estan patint processos ben clars de mercantilització i privatizació. Arribem a final de curs veient com es tanquen estudis públics i proliferen màsters privats. Arribem a final de curs veient com s’acomiada les nostres companyes i companys, com si el treball fos un privilegi en lloc d’un dret. Arribem a final de curs veient com es precaritzen els nostres llocs de treball. Arribem a final de curs angoixats perquè no sabem què caram succeirà a l'estiu, al setembre o al curs vinent.

Però, alhora, arribem a final de curs articulats i units, tenint ben clar que no estem equivocats i que la nostra lluita és un exercici de responsabilitat amb una societat futura, amb nosaltres mateixos i amb el conjunt de l'estudiantat, i no hem de permetre que s’emprengui un rumb que només serveixi els interessos d’uns pocs. Així, proclamen de nou tot això que dóna sentit a la nostra lluita:


VOLEM UNA UNIVERSITAT PÚBLICA , POPULAR I DE QUALITAT.

DIEM NO A UNA UNIVERSITAT QUE EXPULSA ELS SEUS TREBALLADORS/ES I EL SEU ALUMNAT

DIEM NO A UNA UNIVERSITAT OPACA EN QUÈ S’HI AMAGUEN PRÀCTIQUES FRAUDULENTES, CORRUPTELES I APROPIACIONS DE DINERS PÚBLICS PER A BENEFICIS PRIVATS


DIEM NO A LA PRECARITZACIÓ LABORAL I ELS ACOMIADAMENTS

CRIDEM A LA SOLIDARITAT AMB ELS COMPANYS/ES ACOMIADATS

CRIDEM A LA MOBILITZACIÓ SOSTINGUDA PER SALVAR LA UNIVERSITAT PÚBLICA I ELS NOSTRES LLOCS DE TREBALL

Per aquestes raons...

CRIDEM ELS TREBALLADORS/ES DE LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES CATALANES A PARTICIPAR EN UNA GRAN ASSEMBLEA A LA FACULTAT DE NÀUTICA DE LA UPC (Pla de Palau-18, Metro Barceloneta, línia groga), EL 20 DE JUNY, A DOS QUARTS DE SET (18.30 h).

Aquesta assemblea ha de permetre'ns mantenir-nos organitzats per evitar els acomiadaments i les "no-renovacions" de contractes que es puguin produir a curt termini i fins al 15 de setembre, i iniciar el curs que ve amb un estratègia de lluita ben clara per combatre rotundament els acomiadaments ja decidits.


PARTICIPA-HI!!!

AQUESTA LLUITA TÉ A VEURE AMB TU, AQUESTA LLUITA TÉ A VEURE AMB NOSALTRES

CAPUTXINADA 2.0