CCOO insistim que la Llei orgànica d'universitats
(LOU) estableix, en l'article 45, que l'Estat ha de preveure un sistema de
beques per garantir les condicions d'igualtat en l'exercici del dret a
l'educació i perquè els estudiants, amb independència del seu lloc de
residència, gaudeixin de les mateixes oportunitats d'accés als estudis
superiors.
Després d'augmentar escandalosament les taxes
dels estudis universitaris (a Catalunya un 66%) i limitar el nombre de beques i
les condicions per accedir-hi, el Ministeri d'Educació fa un pas més en la seva
política de persecució implacable a la universitat pública i planteja eliminar
els ajuts i substituir-los per un sistema de préstecs privats.
Per justificar la postura, la secretària
d'estat d'Educació, Montserrat Gomendio, afirma que el sistema ha crescut i
suposa un cost "molt elevat". Mesurat en percentatge de PIB, Espanya
inverteix en beques menys de la meitat de la mitjana dels països de la Unió
Europea. A més, si comparem -en proporció al PIB- la despesa pública en
educació superior amb la mitjana de la UE, comprovarem que està molt per sota.
La inversió màxima en educació superior,
aconseguida l’any 2010, va ascendir a l’1,17% del PIB. És a dir, ja en aquells
moments els màxims han estat per sota de la mitjana habitual de l'OCDE i de la
Unió Europea (1,26%). Des d’aleshores, la inversió pública a les universitats
s'ha retallat en prop de 1.400 milions d'euros, un 13,7% del total de despesa
pública. L’any 2011 la inversió universitària a Espanya va caure fins a l’1,13%
del PIB. Per tant, no sembla que l'afirmació de Gomendio pugui sostenir-se amb
dades reals.
Per CCOO, el que realment ha estat desmesurat
és el creixement de les universitats privades, que, encoratjades per
l'estratègia de demolició de l'educació pública posada en marxa pel Govern, han
passat de 18 l’any 2001 a 32 en aquest curs. S’ha creat, pràcticament una
universitat privada per any.
D'altra banda, la secretària d'estat
d'Educació fa servir com a referència el model britànic, que no té res a veure
amb la majoria dels sistemes universitaris de la Unió Europea. Gomendio oblida,
intencionadament, que hi ha altres models europeus d’excel·lència (per exemple,
l'alemany), en què les matrícules universitàries són gratuïtes i la inversió en
beques és molt més gran.
CCOO denunciem que els governs (estatal i
autonòmic) estan ofegant econòmicament les universitats públiques, en el marc
d’una estratègia que respon a una decidida voluntat d'acabar amb l'educació
pública i de qualitat, en aquest cas, amb la universitària.
