Les conseqüències de les polítiques d'austeritat que s'estan impulsant des del BCE i les institucions europees, no només estan conduint a l'increment imparable de la desocupació, en particular de les poblacions més joves, sinó al desmantellament progressiu dels sistemes socials en educació, sanitat, habitatge, que han constituït els pilars de la societat europea.
Els sistemes públics de recerca i l'ensenyament universitari no podien romandre aïllats d'aquestes polítiques regressives, i els treballadors i treballadores de la investigació i personal universitari, assistim dia a dia, any rere any a unes actuacions que, amb matisos i especificitats a cada país, registren elements claus comuns:
Com a elements més concrets, tots els països experimenten un descens accelerat dels seus pressupostos públics d'investigació, una creixent precarització de les ocupacions i un increment molt perillós de les edats mitjanes dels empleats estatutaris, davant la falta de convocatòries de nous llocs de treball i els processos accelerats de jubilació.
En aquest context, Europa està a punt de perdre un dels instruments bàsics que li pot permetre jugar un paper en el futur, ja present, d'una societat globalitzada. Aquesta situació pot agreujar-se si Europa no posa en marxa polítiques expansives que pel que fa a la recerca reverteixin el nostre posicionament que va minvant. Europa ocupa ja el quart lloc, després EUA, Japó i la Xina en termes de despeses en R + D sobre el PIB, i s’ha mostrat incapaç de complir l'objectiu d'arribar al 3%, que ja s'anunciava en l'Agenda de Lisboa per al 2010. L'estratègia europea Horitzó 2020 no mostra senyals de revertir aquesta situació, més aviat accelera els processos de comercialització creixent de la recerca europea.
Aquestes situació és especialment greu en els països del Sud europeus, en què les polítiques d'austeritat estan sent especialment agressives: Grècia, Portugal, Espanya, Itàlia i ara França, experimenten amb especial duresa aquesta situació. Els problemes per als sistemes científics d'aquests països s'agreugen, si es considera que aquests són justament països contribuents nets als fons europeus de recerca i que, llevat d'excepcions, les seves institucions científiques mostren una major debilitat. La fuga de cervells des dels països més castigats per la crisi cap als de major nivell de renda, s'accelera, i provoca, en paral•lel, un empobriment dels seus recursos científics.
Els treballadors i treballadores de la recerca i de la universitat no poden seguir inactius davant aquest panorama. I no ho estaran, des de diferents moviments, Sciences en Marche (França), Carta per la Ciència (Espanya) i amb el suport dels sindicats han començat una campanya de mobilitzacions, iniciada a França i continuada després a Itàlia, Espanya, Grècia i Portugal.
La "Ciència en Marxa" recorrerà les ciutats i centres de recerca a partir del 26 de setembre per confluir en actes públics a la capital de cadascun dels països el 17de octubre.
Els objectius són comuns:
Recuperar el paper central de la recerca científica com a senyal d'identitat i garantia de futur d'una societat europea oberta, sostenible i solidària.
Per a això és necessari:
1. Incrementar, amb un sistema estable i plurianual, el finançament públic de manera que s’asseguri la sostenibilitat dels sistemes nacionals de recerca, d'acord amb els objectius de la Declaració de Lisboa.
2. Incrementar sostingudament els llocs de treball de manera que es garanteixi el rejoveniment de les plantilles.
3. Desenvolupar les carreres professionals i el reconeixement de les especificitats de les tasques de recerca dins i fora del sector públic.
4. Reduir les polítiques de precarietat que impedeixen la consolidació dels equips de treball.
5. Recuperar la democràcia interna i el respecte als drets de participació dels treballadors de la recerca en totes les instàncies de govern de les seves institucions.
Els sistemes públics de recerca i l'ensenyament universitari no podien romandre aïllats d'aquestes polítiques regressives, i els treballadors i treballadores de la investigació i personal universitari, assistim dia a dia, any rere any a unes actuacions que, amb matisos i especificitats a cada país, registren elements claus comuns:
- Una orientació progressiva de la recerca que prima la comercialització dels seus resultats, sotmesa cada vegada més als interessos dels grans grups industrials i de pressió.
- Un abandonament de la implicació social de la ciència, del seu caràcter crític davant la realitat i els poders establerts, una pèrdua de la llibertat de recerca i del seu enfocament cap als grans problemes de la humanitat, orientada cap a una societat oberta i sostenible.
- Una pèrdua de l'autonomia dels grans organismes d'investigació (CNRS, CNR, CSIC etc) i de les universitats sotmesos a una gestió tecnocràtica, en què els elements de participació i de de representació perden el seu pes i capacitat d'orientació.
Com a elements més concrets, tots els països experimenten un descens accelerat dels seus pressupostos públics d'investigació, una creixent precarització de les ocupacions i un increment molt perillós de les edats mitjanes dels empleats estatutaris, davant la falta de convocatòries de nous llocs de treball i els processos accelerats de jubilació.
En aquest context, Europa està a punt de perdre un dels instruments bàsics que li pot permetre jugar un paper en el futur, ja present, d'una societat globalitzada. Aquesta situació pot agreujar-se si Europa no posa en marxa polítiques expansives que pel que fa a la recerca reverteixin el nostre posicionament que va minvant. Europa ocupa ja el quart lloc, després EUA, Japó i la Xina en termes de despeses en R + D sobre el PIB, i s’ha mostrat incapaç de complir l'objectiu d'arribar al 3%, que ja s'anunciava en l'Agenda de Lisboa per al 2010. L'estratègia europea Horitzó 2020 no mostra senyals de revertir aquesta situació, més aviat accelera els processos de comercialització creixent de la recerca europea.
Aquestes situació és especialment greu en els països del Sud europeus, en què les polítiques d'austeritat estan sent especialment agressives: Grècia, Portugal, Espanya, Itàlia i ara França, experimenten amb especial duresa aquesta situació. Els problemes per als sistemes científics d'aquests països s'agreugen, si es considera que aquests són justament països contribuents nets als fons europeus de recerca i que, llevat d'excepcions, les seves institucions científiques mostren una major debilitat. La fuga de cervells des dels països més castigats per la crisi cap als de major nivell de renda, s'accelera, i provoca, en paral•lel, un empobriment dels seus recursos científics.
Els treballadors i treballadores de la recerca i de la universitat no poden seguir inactius davant aquest panorama. I no ho estaran, des de diferents moviments, Sciences en Marche (França), Carta per la Ciència (Espanya) i amb el suport dels sindicats han començat una campanya de mobilitzacions, iniciada a França i continuada després a Itàlia, Espanya, Grècia i Portugal.
La "Ciència en Marxa" recorrerà les ciutats i centres de recerca a partir del 26 de setembre per confluir en actes públics a la capital de cadascun dels països el 17de octubre.
Els objectius són comuns:
Recuperar el paper central de la recerca científica com a senyal d'identitat i garantia de futur d'una societat europea oberta, sostenible i solidària.
Per a això és necessari:
1. Incrementar, amb un sistema estable i plurianual, el finançament públic de manera que s’asseguri la sostenibilitat dels sistemes nacionals de recerca, d'acord amb els objectius de la Declaració de Lisboa.
2. Incrementar sostingudament els llocs de treball de manera que es garanteixi el rejoveniment de les plantilles.
3. Desenvolupar les carreres professionals i el reconeixement de les especificitats de les tasques de recerca dins i fora del sector públic.
4. Reduir les polítiques de precarietat que impedeixen la consolidació dels equips de treball.
5. Recuperar la democràcia interna i el respecte als drets de participació dels treballadors de la recerca en totes les instàncies de govern de les seves institucions.
Confederació sindical de CCOO
Secretaria d'investigació, desenvolupament i innovació
