Des de CCOO Universitats
volem denunciar la greu situació d’ofec que està patint la Universitat pública
del nostre país i la manca de compromís amb un model d’Universitat pública i de
qualitat que està demostrant el govern de la Generalitat (i en especial el Conseller
d’Economia i Coneixement Sr. Andreu Mas-Colell, el Secretari d’Universitats i
Recerca Sr. Antoni Castellà, i el Director General d’Universitats Sr. Lluís
Jofre).
Aquest ofec té
diferents vessants:
a) La Generalitat està dedicant cada vegada menys diners
al finançament de les Universitats públiques.
El desembre del
2012, els rectors de les universitats catalanes xifraven en un 18% la retallada
acumulada des de l’inici de la crisi. La retallada d’enguany, que se sumarà a
les anteriors, s’estima que serà d’entre un 7% i un 10%.
L’any 2008, la
despesa pública espanyola en educació (un 4,6% del PIB) ja estava clarament per
sota de la mitjana de la UE-27 (que era del 5% del PIB)[1].
Lluny de corregir aquest desajust, les retallades que hi ha hagut posteriorment
en el sector educatiu no han fet sinó augmentar-lo i restar-nos competitivitat
davant d’Europa.
b) A part de destinar menys diners a les Universitats, la
Generalitat fa anys que no compleix amb la totalitat dels pagaments a què es
compromet.
Aquest incompliment
arriba avui ja a un total de 200 milions d’euros. Això comporta importants tensions
en la tresoreria de les Universitats, i les obliga a demanar crèdits que
generen uns interessos als quals després han de fer front.
c) El curs 2012-13, a Catalunya les taxes universitàries van
pujar un 67%, un increment dels més elevats de tot l’estat.
La inversió que el
Govern català fa per estudiant ha caigut un 37% durant els darrers tres anys. Ens
trobem a la cua de la Unió Europea en ajuts públics als estudiants (beques i
préstecs), ja que hi dediquem quasi la meitat de recursos que la mitjana de la
UE[2].
En conseqüència, accedir als estudis universitaris i continuar-hi s'ha convertit
en una fita impossible per a una part dels joves catalans. Si no es canvia
aquesta tendència, l'any 2020 estarem lluny de tenir un 40% de joves amb formació
universitària, un objectiu marcat per la UE que Catalunya havia assolit amb un
model social d'Universitat i que estem a punt de començar a perdre.
És obvi que l’augment
de les taxes i la reducció dels ajuts atempten contra la igualtat
d’oportunitats i fan que les nostres Universitats públiques s’acostin
perillosament al model de les privades. Els joves amb nivells socioeconòmics
baixos tenen cada vegada més dificultats per accedir a l’ensenyament superior,
cosa que els discrimina d’una manera impròpia d’un sistema universitari públic.
d) Les condicions de treball del Personal Docent i
Investigador són cada cop més precàries.
Actualment no existeix
una via clara per iniciar la carrera acadèmica dins de la Universitat. La
figura de professor ajudant, que dignificava la situació laboral del
professorat en formació que feia el doctorat, ja fa temps que no s’utilitza per
a les noves contractacions. A mesura que els seus contractes finalitzen, els
professors ajudants són acomiadats i veuen truncada la seva carrera.
Per altra banda, la
figura de professor associat s’utilitza molt sovint en contra de l’esperit de
la llei. En teoria es tracta d’un professional de reconeguda competència a qui
es contracta per impartir algunes classes a la Universitat a canvi d’un petit
sobresou. La realitat és que les nostres Universitats estan plenes de professors
associats que hi treballen de forma exclusiva, de vegades amb una producció
científica de primera línia, però als quals no es dóna cap opció de millorar la
seva situació contractual.
L’última reforma de
la llei d’Universitats va obrir les portes a les Comunitats Autònomes per contractar
laboralment professors universitaris. En base a això, els darrers Governs
catalans van impulsar un model propi de professorat universitari català. Es va
crear una normativa pròpia i una agència de qualitat (AQU) que fa gala de
marcar uns criteris i barems més estrictes que l’agència espanyola (ANECA).
Passat el temps, ara que ja disposem de professors i professores lectors que
han obtingut tots el mèrits que se'ls exigia, amb uns currículums competitius a
nivell internacional, el Govern català —en responsabilitat compartida amb els
rectorats— deixa perdre aquest professorat. Com a alternativa, els senyors
Mas-Colell i Castellà fan un nou cop de timó i presenten el seu gran pla:
intentar captar talent de fora del país i de l'Estat. No seria millor aprofitar
el que ja tenim aquí, que hem generat nosaltres i hem format amb diners de casa
nostra?
Respecte la
progressió acadèmica del professorat estable —funcionari i contractat— cal
comentar que està aturada. A diferència de la resta de funció pública, a la
Universitat no hi ha definit un sistema de promoció horitzontal dins d’una
categoria professional. Així doncs, els professors i professores, avancen dins
de la carrera a base d’oposicions les quals ja fa temps que no es convoquen.
Caldria també, que els nostres governants reconeguessin l’esforç fet pel
personal universitari i que contribuïssin a millorar el reconeixement social
envers la feina d’aquest col·lectiu.
També cal recordar
que els salaris de tot el personal, ja sigui funcionari de l’estat o contractat
per la Generalitat, han estat retallats tant per part del govern espanyol com
del català. A les èpoques de vaques grasses, les petites millores aconseguides
per al personal de la Generalitat mai s’aplicaven de forma automàtica als
funcionaris estatals, i viceversa. Però a l’hora de retallar, curiosament, surten
perdent per igual tots els col·lectius sigui quina sigui l’administració que retalla
i l’administració de qui depèn el treballador.
e) Es pretenen convertir les protestes en problemes
d’ordre públic
Els continuats
atacs a la Universitat Pública que es practica des de diferents fronts, amb
retallades pressupostàries que fan inviable una Universitat de qualitat, la
retallada de drets laborals, les reduccions de plantilles i l’increment de
taxes, fan que cada vegada més es produeixin accions de denuncies públiques a
les diferents universitats, com per exemple l’ocupació de l’Edifici Central de
la UB la passada setmana.
Des de CCOO demanem
que es facin tots els esforços possibles per tractar de solucionar pacíficament
els conflictes i, en tot cas, amb transparència, amb un compromís amb la
Universitat pública i evitant l’ús de la violència i la intervenció dels
mossos d'esquadra..
CCOO seguirà donant
suport a totes les mobilitzacions pacifiques i col·lectives que contribueixin a
crear un altre clima i a la recerca d'altres dinàmiques de solució al carreró
sense sortida on ens volen portar amb polítiques irracionals i retrogrades, a
les que no ens sotmetrem
e) La
Generalitat retalla els drets laborals i salarials
Sense precedents,
el Govern de la Generalitat de Catalunya envaeix les competències pròpies
de les universitats públiques per carregar-se els drets laborals
aconseguits des de la recuperació de la democràcia i de l’autonomia
universitària. Volen liquidar els drets laborals del personal propi
de la Generalitat i alhora fer més retallades salarials i, no
satisfets amb les retallades de prop d’un 20% del Pressupost, s’actua també
contra els Acords, Pactes i Convenis propis del personal (PAS i PDI) de les
universitats."
f) La Generalitat amenaça l’autonomia universitària.
La UPC n’és un
exemple recent. Per tal d’eixugar el dèficit d’11 milions d’euros generat durant
l’exercici 2012, el rector de la UPC va signar un “Pla d’Estabilització
Pressupostària” amb la Generalitat que suposa la intervenció de facto d’aquesta Universitat. Sembla
com si es volgués solucionar el problema de manera homeopàtica, fent servir de medecina aquells qui han causat una
bona part del problema: la pròpia Generalitat.
I des d’aquí ens preguntem:
¿què està fent el govern català, i concretament els responsables de la política
universitària del nostre país? Senyors Andreu Mas-Colell, Antoni Castellà i Lluís Jofre: davant de tot
aquest panorama, què fan per millorar la qualitat del servei que dóna i ha de
donar la Universitat pública catalana?
En lloc de
plantejar polítiques a mitjà i llarg termini, tiren pilotes fora i culpen de
tot plegat el govern de Madrid i les directrius imposades des de Brussel·les. En
lloc d’encarar els problemes, traslladen el debat a un altre àmbit: el canvi de
model universitari i el nou model de governança. Però es fa difícil d’entendre que
un model de governança com el que ells proposen —menys participatiu, amb un
rector nomenat per un patronat— pugui ajudar a solucionar cap dels problemes explicats.
Sospitem que el canvi de model té com a objectiu últim el control de la
Universitat per part del poder polític a fi d’acabar amb la seva independència.
Creiem que la
Universitat no pot estar subjecta als dictats del mercat laboral, ni sotmesa a
un model de gestió empresarial en què es doni tota la prioritat als aspectes
econòmics i a la professionalització dels estudiants, oblidant funcions
essencials com la transmissió de la cultura, la investigació científica i la formació
de persones amb criteri.
Per tot això,
demanem al govern de la Generalitat que deixi d’improvisar i d’anar fent
giragonses en política universitària. Cal que busqui consensos, que aglutini
sensibilitats i que treballi escoltant la comunitat acadèmica. Demanem una
aposta ferma per un ensenyament universitari públic de qualitat que segueixi
revertint positivament a la societat i sigui la base del seu progrés econòmic,
cultural i social.
Secretariat
Inter-universitari de CCOO
[1] Pàgina 90 de l’Informe de la Comissió Europea Key Data on Education in Europe (2012) http://eacea.ec.europa.eu/education/eurydice/documents/key_data_series/134en.pdf
[2] Pàgina 101 de l’Informe de la Comissió Europea Key Data on Education in Europe (2012) http://eacea.ec.europa.eu/education/eurydice/documents/key_data_series/134en.pdf
