La invasió de competències en l’organització pròpia de les universitats i el retall del finançament de les universitats públiques per part del Govern de la Generalitat de Catalunya, al qual s’afegeixen una determinada concepció de la governança –clientelisme polític -, són un atac contra el servei públic de les universitats, que pretén liquidar l’autonomia universitària. Així mateix es fa inviable l’aplicació real i amb condicions de qualitat de l’Espai Europeu d’Educació Superior.
Amb el projecte de Pressupost i de mesures presentat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, no només s’ofeguen econòmicament les universitats públiques - la magnitud de les retallades imposades per la Generalitat de Catalunya faran inviable unes universitats públiques de qualitat i poden provocar un daltabaix -. sinó que també es pretén liquidar els drets laborals del personal de les universitats i la reducció indiscriminada de plantilles.
Davant d’això els equips de govern de les universitats van actuant per la via dels fets consumats i es limiten a fer de gestors de les retallades.
CCOO-Universitats de Catalunya considerem que la màxima prioritat és el manteniment dels llocs de treball, la cobertura de les necessitats de plantilla i la defensa dels drets laborals.
I per tant:
EXIGIM als rectores i rectores de les universitats públiques de Catalunya que no es resignin i no assumeixin aquestes retallades com un fet inevitable sinó com una decisió política que ha d’ésser combatuda.
EXIGIM un posicionament públic davant la invasió de competències pròpies per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Les propostes presentades per la Generalitat per a realitzar les retallades, NO ESTAN EN VIGOR. Han de ser doncs, debatudes i votades les esmenes a la totalitat i les parcials.
Per a CCOO la defensa dels drets laborals i llocs de treball és un compromís irrenunciable
Estaria bé que els rectors féssin alguna cosa més que mirar com desmantellen la Universitat Pública, no? És que sinó ho fan es presta a pensar malament...
ResponEliminaQuizás es hora de que nos preocupemos más de cuantas de las personas que trabajan en la UAB o en otras instituciones públicas no están cumpliendo con sus obligaciones laborales (v.g. dedicación exclusiva que no se cumple en muchos casos y todos lo sabemos,faltas injustificadas al trabajo, escaso rendimiento laboral.
ResponEliminaEstas son muchos de los vientos que los funcionarios han ido sembrando y ahora recogemos tempestades. Y que no se me diga que hay cosas peores, pues eso no es ninguna justificación ética para lo que he comentado.
¿Por qué no empezamos todos a asumir las cuotas de responsabilidad que nos corresponde a cada colectivo y empezamos a discriminar quién trabaja y quién no para construir un sistema público más eficaz. Este es el punto débil y si los propios trabajores del sector público no nos queremos enterar del problema, acabaremos todos arrastrados a la vorágine de las privatizaciones con la excusa de la ineficacia de lo público. Y quién esto suscribe es un ferviente partidario de lo publico, pero no del estilo de vida funcionarial.
"estilo de vida funcionarial"
ResponEliminaQuè és això? Quin és el "estilo de vida funcionarial"?
Em sembla que vostè s'ha quedat a l'època d'en Paco Martínez Soria, perquè comparar el model actual de treballador públic no te res a veure amb el que era fa uns anys.
Avui en dia, la majoría de personal de les universitats, és personal laboral, molts d'ells en contractes eventuals o temporals, i amb l'espasa de Damocles penjant sobre els seus caps mes a mes. No hi ha lloc per a la incompetència *voluntària*.
Dit això, i creient fermament en la professionalitat de la gran majoría de la comunitat funcionarial i laboral pública, estic totalment d'acord en la avaluació del personal i la penalització i, si s'escau, comiat del personal que es desvincula descaradament de la seva feina creient en la invisibilitat del sistema actual.
A més, s'haurien de castigar de manera exemplar les baixes fingides o demanades per conveniència, ja que a més de ser una càrrega per els companys, és una càrrega intolerable per l'estat.
Com intolerables son les despeses dels alts càrregs, i la quantitat d'aquestos personatges que hi ronden a la funció pública.
Ja n'hi ha prou de fer carregar el mort als "desgraciats" que guanyen mil euros i escaig, a costa de mantenir pseudo-bisbes de panxa contenta.