dimarts, 28 de maig del 2013

L'ofec de la Universitat pública


Des de CCOO Universitats volem denunciar la greu situació d’ofec que està patint la Universitat pública del nostre país i la manca de compromís amb un model d’Universitat pública i de qualitat que està demostrant el govern de la Generalitat (i en especial el Conseller d’Economia i Coneixement Sr. Andreu Mas-Colell, el Secretari d’Universitats i Recerca Sr. Antoni Castellà, i el Director General d’Universitats Sr. Lluís Jofre).

Aquest ofec té diferents vessants:

a) La Generalitat està dedicant cada vegada menys diners al finançament de les Universitats públiques.
El desembre del 2012, els rectors de les universitats catalanes xifraven en un 18% la retallada acumulada des de l’inici de la crisi. La retallada d’enguany, que se sumarà a les anteriors, s’estima que serà d’entre un 7% i un 10%.

L’any 2008, la despesa pública espanyola en educació (un 4,6% del PIB) ja estava clarament per sota de la mitjana de la UE-27 (que era del 5% del PIB)[1]. Lluny de corregir aquest desajust, les retallades que hi ha hagut posteriorment en el sector educatiu no han fet sinó augmentar-lo i restar-nos competitivitat davant d’Europa.

b) A part de destinar menys diners a les Universitats, la Generalitat fa anys que no compleix amb la totalitat dels pagaments a què es compromet.
Aquest incompliment arriba avui ja a un total de 200 milions d’euros. Això comporta importants tensions en la tresoreria de les Universitats, i les obliga a demanar crèdits que generen uns interessos als quals després han de fer front.

c) El curs 2012-13, a Catalunya les taxes universitàries van pujar un 67%, un increment dels més elevats de tot l’estat.
La inversió que el Govern català fa per estudiant ha caigut un 37% durant els darrers tres anys. Ens trobem a la cua de la Unió Europea en ajuts públics als estudiants (beques i préstecs), ja que hi dediquem quasi la meitat de recursos que la mitjana de la UE[2]. En conseqüència, accedir als estudis universitaris i continuar-hi s'ha convertit en una fita impossible per a una part dels joves catalans. Si no es canvia aquesta tendència, l'any 2020 estarem lluny de tenir un 40% de joves amb formació universitària, un objectiu marcat per la UE que Catalunya havia assolit amb un model social d'Universitat i que estem a punt de començar a perdre.

És obvi que l’augment de les taxes i la reducció dels ajuts atempten contra la igualtat d’oportunitats i fan que les nostres Universitats públiques s’acostin perillosament al model de les privades. Els joves amb nivells socioeconòmics baixos tenen cada vegada més dificultats per accedir a l’ensenyament superior, cosa que els discrimina d’una manera impròpia d’un sistema universitari públic.

d) Les condicions de treball del Personal Docent i Investigador són cada cop més precàries.
Actualment no existeix una via clara per iniciar la carrera acadèmica dins de la Universitat. La figura de professor ajudant, que dignificava la situació laboral del professorat en formació que feia el doctorat, ja fa temps que no s’utilitza per a les noves contractacions. A mesura que els seus contractes finalitzen, els professors ajudants són acomiadats i veuen truncada la seva carrera.

Per altra banda, la figura de professor associat s’utilitza molt sovint en contra de l’esperit de la llei. En teoria es tracta d’un professional de reconeguda competència a qui es contracta per impartir algunes classes a la Universitat a canvi d’un petit sobresou. La realitat és que les nostres Universitats estan plenes de professors associats que hi treballen de forma exclusiva, de vegades amb una producció científica de primera línia, però als quals no es dóna cap opció de millorar la seva situació contractual.

L’última reforma de la llei d’Universitats va obrir les portes a les Comunitats Autònomes per contractar laboralment professors universitaris. En base a això, els darrers Governs catalans van impulsar un model propi de professorat universitari català. Es va crear una normativa pròpia i una agència de qualitat (AQU) que fa gala de marcar uns criteris i barems més estrictes que l’agència espanyola (ANECA). Passat el temps, ara que ja disposem de professors i professores lectors que han obtingut tots el mèrits que se'ls exigia, amb uns currículums competitius a nivell internacional, el Govern català —en responsabilitat compartida amb els rectorats— deixa perdre aquest professorat. Com a alternativa, els senyors Mas-Colell i Castellà fan un nou cop de timó i presenten el seu gran pla: intentar captar talent de fora del país i de l'Estat. No seria millor aprofitar el que ja tenim aquí, que hem generat nosaltres i hem format amb diners de casa nostra?

Respecte la progressió acadèmica del professorat estable —funcionari i contractat— cal comentar que està aturada. A diferència de la resta de funció pública, a la Universitat no hi ha definit un sistema de promoció horitzontal dins d’una categoria professional. Així doncs, els professors i professores, avancen dins de la carrera a base d’oposicions les quals ja fa temps que no es convoquen. Caldria també, que els nostres governants reconeguessin l’esforç fet pel personal universitari i que contribuïssin a millorar el reconeixement social envers la feina d’aquest col·lectiu.

També cal recordar que els salaris de tot el personal, ja sigui funcionari de l’estat o contractat per la Generalitat, han estat retallats tant per part del govern espanyol com del català. A les èpoques de vaques grasses, les petites millores aconseguides per al personal de la Generalitat mai s’aplicaven de forma automàtica als funcionaris estatals, i viceversa. Però a l’hora de retallar, curiosament, surten perdent per igual tots els col·lectius sigui quina sigui l’administració que retalla i l’administració de qui depèn el treballador.

e) Es pretenen convertir les protestes en problemes d’ordre públic

Els continuats atacs a la Universitat Pública que es practica des de diferents fronts, amb retallades pressupostàries que fan inviable una Universitat de qualitat, la retallada de drets laborals, les reduccions de plantilles i l’increment de taxes, fan que cada vegada més es produeixin accions de denuncies públiques a les diferents universitats, com per exemple l’ocupació de l’Edifici Central de la UB la passada setmana.

Des de CCOO demanem que es facin tots els esforços possibles per tractar de solucionar pacíficament els conflictes i, en tot cas, amb transparència, amb un compromís amb la Universitat pública i evitant l’ús de la violència i la intervenció dels mossos d'esquadra.. 

CCOO seguirà donant suport a totes les mobilitzacions pacifiques i col·lectives que contribueixin a crear un altre clima i a la recerca d'altres dinàmiques de solució al carreró sense sortida on ens volen portar amb polítiques irracionals i retrogrades, a les que no ens sotmetrem

e) La Generalitat retalla els drets laborals i salarials
Sense precedents, el Govern de la Generalitat de Catalunya envaeix les competències pròpies de les universitats públiques per carregar-se els drets laborals aconseguits des de la recuperació de la democràcia i de l’autonomia universitària. Volen liquidar els drets laborals del personal propi de la Generalitat i alhora fer més retallades salarials i, no satisfets amb les retallades de prop d’un 20% del Pressupost, s’actua també contra els Acords, Pactes i Convenis propis del personal (PAS i PDI) de les universitats."

f) La Generalitat amenaça l’autonomia universitària.
La UPC n’és un exemple recent. Per tal d’eixugar el dèficit d’11 milions d’euros generat durant l’exercici 2012, el rector de la UPC va signar un “Pla d’Estabilització Pressupostària” amb la Generalitat que suposa la intervenció de facto d’aquesta Universitat. Sembla com si es volgués solucionar el problema de manera homeopàtica, fent servir de medecina aquells qui han causat una bona part del problema: la pròpia Generalitat.


I des d’aquí ens preguntem: ¿què està fent el govern català, i concretament els responsables de la política universitària del nostre país? Senyors Andreu Mas-Colell,  Antoni Castellà i Lluís Jofre: davant de tot aquest panorama, què fan per millorar la qualitat del servei que dóna i ha de donar la Universitat pública catalana?

En lloc de plantejar polítiques a mitjà i llarg termini, tiren pilotes fora i culpen de tot plegat el govern de Madrid i les directrius imposades des de Brussel·les. En lloc d’encarar els problemes, traslladen el debat a un altre àmbit: el canvi de model universitari i el nou model de governança. Però es fa difícil d’entendre que un model de governança com el que ells proposen —menys participatiu, amb un rector nomenat per un patronat— pugui ajudar a solucionar cap dels problemes explicats. Sospitem que el canvi de model té com a objectiu últim el control de la Universitat per part del poder polític a fi d’acabar amb la seva independència.

Creiem que la Universitat no pot estar subjecta als dictats del mercat laboral, ni sotmesa a un model de gestió empresarial en què es doni tota la prioritat als aspectes econòmics i a la professionalització dels estudiants, oblidant funcions essencials com la transmissió de la cultura, la investigació científica i la formació de persones amb criteri.

Per tot això, demanem al govern de la Generalitat que deixi d’improvisar i d’anar fent giragonses en política universitària. Cal que busqui consensos, que aglutini sensibilitats i que treballi escoltant la comunitat acadèmica. Demanem una aposta ferma per un ensenyament universitari públic de qualitat que segueixi revertint positivament a la societat i sigui la base del seu progrés econòmic, cultural i social.

Secretariat Inter-universitari de CCOO



[1] Pàgina 90 de l’Informe de la Comissió Europea Key Data on Education in Europe (2012) http://eacea.ec.europa.eu/education/eurydice/documents/key_data_series/134en.pdf
[2] Pàgina 101 de l’Informe de la Comissió Europea Key Data on Education in Europe (2012) http://eacea.ec.europa.eu/education/eurydice/documents/key_data_series/134en.pdf

6 comentaris:

  1. Completament d'acord! La Generalitat demana la independència per el seu aparell burocràtic i cada vegada treu més autonomia i independència a les universitats. PARADOXAL!!!

    Caldria que les Corts Generals revisessin el que vol dir l'Art. 27.10 de la Constitució Española i l'art. 149.1.30è, ja que qui manega el finançament té la capacitat de mermar l'autonomia a qui està finançant i té la capacitat de fer que la legislació bàsica (més respectuosa amb l'Art. 27.10) quedi en NO RES.

    Quant a l'apartat d'incursió en els drets laborals i salarials del personal d'universitats, ÉS ALARMANT I ESCANDALÓS. Una altra vegada utilitzen el finançament per acollar als nostres òrgans de govern i degradar-nos laboralment, per imposar-nos retallades molt superiors a la resta de personal públic (http://tornans.blogspot.com.es/)

    Estat i Govern català si, PERÒ AMB SENY!! senyors Convergents, AMB SENY I BONES MANERES!!




    ResponElimina
  2. I per què no respón el govern català quan els exigim més transparència en els comptes i en quins projectes han invertit amb la pujada de les taxes universitàries?

    ResponElimina
  3. I per què no respón el govern català quan els exigim més transparència en els comptes i en quins projectes han invertit amb la pujada de les taxes universitàries?

    ResponElimina
  4. D' acord en quasi tot, però encara vull veure autocrítica a l' Universitat. Una gran quantitat de grups d’anàlisi sobre les Universitats espanyoles (espanyols i estrangers) critiquen l' endogàmia espanyola. No us he vist mai dir res d' això, una pràctica corrupte que tothom protegeix, a dreta i esquerra. Quan es fa critica severa, s' ha de començar per fer autocrítica. Avui les nostres Universitats protegeixen i promocionen nomes candidats interns, deixant als de fora en clara indefensió. Fins que no defenem una Universitat oberta a tothom, sense nepotisme, no creuré en la bona voluntat de la crítica (per encertada que sigui). L' únic que es vol és protegir els drets adquirits dels que han "segrestat" la Universitat per promoció d'amics i associats. Algú ho ha de dir....

    ResponElimina
  5. La pressió a la qual són sotmeses les universitats i el col · lectiu és pràcticament insostenible, la política del govern en desmembrar l'educació no ha de seguir endavant o ens espera un futur sinistre.

    ResponElimina

En aquest fòrum obert pots opinar lliurament, però recorda que les aportacions han de ser respectuoses.