dimarts, 26 d’octubre del 2010

La reforma de les pensions (Hoja del Lunes 499 – 2ª Parte)

CCOO manifesta el rebuig a la política del govern en relació a les pensions, fonamentada únicament en un acord parlamentari, que exclou el paper del Pacte de Toledo. Estem en contra de la imposició de reformes unilaterals que suposin la reducció de drets.

Els medis de comunicació estan donant difusió al manifest per uns autoproclamats “experts economistes”, els 100 economistes, que ja intentaren fixar opinió en relació a la reforma laboral amb la proposta de contracte únic amb indemnització progressiva. En aquest manifest proposen una sèrie de mesures orientades a la reforma de les pensions que pretenen debilitar al màxim la protecció del sistema públic per fer imprescindible la contractació de plans privats. L’objectivitat i credibilitat de la proposta de la reforma del sistema de pensions d’aquest grup de 100 economistes és més que dubtosa, si es té en compte que els aglutina FEEDE (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada), i que hi ha deu directius d’entitats financeres entre els setze membres del seu patronat.

L’interès empresarial del sector financer, per vendre els seus productes de plans de pensions privats, ha promogut la reiterada publicació d’estudis que manifestaven la fallida del sistema abans de l’any 2000 i la necessitat d’evolucionar cap a un sistema mixt, com el xilè, que ha demostrat conseqüències desastroses. CCOO denuncia que derivat del volum de doblers que mou el sistema de pensions i que presenta superàvit, fa que sigui un objectiu de negoci pel sistema financer. No hem de permetre que les pensions quedin en mans dels bancs. Hem de mantenir el caràcter públic que ha de permetre esvair la pobresa de la gent gran de l’Estat.

Al 1995 el Pacte de Toledo va elaborar una sèrie de recomanacions per garantir el futur sistema de pensions, que continuen sent vàlids. Així doncs, es fonamenta en un sistema públic solidari, intergeneracional i interterritorial, de caixa única, contributiu, amb garantia d’ingressos, redistributiu i compensador en períodes de crisi.

CCOO vol deixar clar que el nostre sistema públic de pensions gaudeix de bona salut, no presenta números vermells, i disposa d’un fons de reserva dotat amb 62.000 milions d’euros.

El sistema està exposat a importants reptes de futur, principalment de caràcter demogràfic, per l’envelliment de la població i també per l’augment de la despesa en pensions. Això fa que s’hagi de compensar, en un futur, amb la millora dels ingressos per cotitzacions socials i racionalitzar la despesa.

Endarrerir l’edat de jubilació obligatòria fins als 67 anys es contradictori amb les desorbitades taxes d’atur entre els joves i les condicions de salut dels treballadors de més edat, molts cops a causa de les precàries condicions de treball i la falta de prevenció de riscos laborals.

Per altra part, endarrerir fins als 63 anys l’edat mínima de jubilació anticipada no té justificació, ja que s’ha demostrat que la jubilació flexible té efectes positius sobre el sistema de pensions. A més, exigir un mínim de 40 anys per un cent per cent de la jubilació, impediria el seu íntegre cobrament per un nombre important de pensionistes. No hem d’oblidar l’actual realitat del nostre mercat de treball, entrada tardana, sortida prematura, temporalitat, períodes de desocupació...

Per CCOO la viabilitat s’ha de fonamentar en millorar els ingressos mitjançant polítiques actives que creïn ocupació, millores en les relacions laborals, polítiques d’atenció a les famílies, compliment dels compromisos de l’Acord 2006, i separació definitiva dels fons de finançament. A més, s’ha de racionalitzar la despesa en pensions, analitzant determinades prestacions que haurem d’ajustar a la realitat actual.

Considerem que les mesures d’ajust econòmic que retallen la inversió pública i redueixen la capacitat adquisitiva de pensionistes i treballadors de les administracions públiques, limiten l’activitat econòmica. Així doncs, la reforma laboral no crearà ocupació per si mateixa i no generarà més ingressos, en tot cas només abarateix i facilita l’acomiadament, i manté una temporalitat injustificada. És a dir, el camí contrari a garantir el futur del sistema de pensions.

Lectures recomanades:

Los errores del manifiesto neoliberal sobre las pensiones de los cien economistas (Vicenç Navarro)

¿Están en peligro las pensiones públicas? Las preguntas que todos nos hacemos. Las respuestas que siempre nos ocultan. Vicenç Navarro, Juan Torres López y Alberto Garzón Espionosa. ATTAC.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En aquest fòrum obert pots opinar lliurament, però recorda que les aportacions han de ser respectuoses.