dimecres, 26 d’octubre de 2011

Comunicat del Comitè d'Empresa del PDI sobre l'acomiadament del seu president

Manifest sobre l'acomiadament del president del Comitè d'Empresa del PDI

El Comitè manifesta el rebuig a la no renovació del contracte del seu president i el més profund desacord amb aquesta decisió.

L'expulsió d'un president del comitè d'empresa és un fet inusual i extraordinari que suposa repercussions greus en l'exercici dels drets fonamentals. L'acomiadament posa en evidència, novament, la vulneració de drets laborals per part de la UPF. Aquesta expulsió s'ha realitzat contra la llibertat sindical i els drets de negociació col·lectiva reconeguts a les normes de l'Organització Internacional del Treball, a la Constitució (article 28) i a l'Estatut dels Treballadors (article 64).

Quin és el missatge que pot rebre la comunitat universitària quan s'acomiada al president del comitè d'empresa del PDI?

La resposta és que no hi ha garanties i que ser representant sindical comporta el risc de perdre la feina o de posar en perill la carrera acadèmica.

Pels fets exposats anteriorment, el Comitè d'Empresa exigeix al rectorat la reconsideració d'aquesta decisió.

29 comentaris:

  1. La política de personal de la UPF llevará a consecuencias muy dañinas a medio plazo. Mas-Colell i sus seguidores "chicago boys" mientras juegan con los puntos de equilibrio, ignoran la variables clave en comportamiento organizativo. Están despidiendo buenos profesores y haciendo procesos extraños de contratación. Que cada uno opine, aquí puede verlo:

    http://www.econ.upf.edu/en/department/jobmarket.php

    ResponElimina
  2. Massa temps amb uns rebaixos exagerats per als representants sindicals.
    El fet de ser-ho tampoc ha de ser una garantia de "invulnerabilitat laboral" quan hi ha un nombre considerable de personal contractat temporal(PDI i PAS) que està perdent la seva feina.

    ResponElimina
  3. És un acomiadament o una finalització del contracte? La diferència és important: és a dir, el contracte era vigent i l'han acomiadat o era temporal i s'ha finalitzat el contracte i han decidit no renovar-li?

    ResponElimina
  4. El més curiós és que el Sr. Mas-Collel era un membre destacat del PSUC...

    ResponElimina
  5. Això vol dir que ningú és intocable, i que pel fet de formar part d'un comitè d'empresa no vol dir que t'hagis de penjar... a vegades paguem justos pels pecats dels altres...

    ResponElimina
  6. Atenció: La no renovació d'un contracte no equival a un acomiadament. I això els representants sindicals ho haurieu de saber.

    La temporalitat és un problema greu, que facilita "pressionar" al personal i dificulta les millores laborals. Però una cosa és això i una altra molt diferent es fer servir un llenguatge equívoc per guanyar adhesions.

    Si parléssiu més objectivament, tindríeu més recolzament dels treballadors.

    Salut!

    ResponElimina
  7. Desconec si aquest acomiadament s'ha fet com a represàlia però, si no és el cas, sento dir que no estic d'acord en que els representants sindicals tinguin drets diferents de la resta de treballadors. Per què als altres ens poden acomiadar per raons laborals i a ells no? es que la nostra feina és menys valuosa? Potser els no "alliberats" fem una feina més productiva i, per tant, més necessària per l'empresa!

    ResponElimina
  8. Si tenia un contracte amb data de finalització i el seu departament, què és qui decideix la continuïtat o no dels seus professors, no ha cregut oportú prorrogar-li el contracte, crec que no es poden demanar responsabilitats ni a la UPF ni als seus òrgans de govern.

    ResponElimina
  9. Sí, és una finalització de contracte i afecta a més persones en la mateixa situació, llavors és un més d'altres.
    Sí és un acomiadament improcedent, llavors sí que és greu i caldria denunciar-ho per la via legal.

    ResponElimina
  10. Jo crec que els Sindicats han d'actuar enèrgicament, no sols per aquest fet, sinó per totes les disminucions de dret que en l'actualitat s'estan duent a terme.

    Crec també que és responsabilitat de tots donar suport als representants sindicals, per la qual cosa ens heu d'il·lusionar i canviar accions i actituds pròpies d'un sindicalisme dels anys 80, vàlid en aquella època però desfasat en aquesta.

    També apel·lo a la passivitat que els Sindicats heu tingut des del moment que es va detectar la crisi i les seves conseqüències, que es veien venir des de fa molt de temps i que tots teníem coneixement.

    ResponElimina
  11. Estoy de acuerdo con el compañero en que primero se ha de clarificar si era un contrato temporal o de plaza fija. Lo segundo si sería un despido.

    ResponElimina
  12. Si el que voleu són representants dels treballadors que no tinguin temps de fer la seva feina i siguin vulnerables als interesos dels tecnòcrates de torn, és condemnar a tot el col·lectiu a les calderes d'en Pere Botero ;-)
    Si no els defensem nosaltres, se'ls carregaran i no tndrem opcions de frenar els voltors...perquè, aquells que menyvaloren la feina dels representants i els confronta a la plantilla, ja sabem quins interesos tenen....són uns revolucionaris, jejejejeeee

    ResponElimina
  13. Francament, exposeu els fets amb molt poc detall com per a que poguem valorar-ho.

    ResponElimina
  14. Per valorar el fet, cal tenir més informació del tipus de contracte d'aquest membre del comitè d'empresa. Com s'ha comentat abans no és el mateix un acomiadament que una finalització de contracte.

    ResponElimina
  15. Els representants sindicals SI tindrien que tenir una certa seguretat laboral que els permeti defensar els nostres drets sense el perill de poder perdre la feina. Quantes vegades hem callat per aquestes pors a que no ens renovin el contracte. Si els representats sindicals no ho podem fer estem tots ben fotuts, per que ningú moure un dit pel col·lectiu.

    ResponElimina
  16. El hecho de ser Presidemte del Comité no otorga privilegios en cuanto a renovación de contratos.

    ResponElimina
  17. Hauríem de procurar de no fer demagògia. El PDI estem immersos en un procés delicat, feixuc, difícil,...etc.., però tots coneixem què hem de fer per a estabilitzar-nos o promocionar. Quan plou el que està plovent, ningú no es pot considerar segur, i cridar argumentant la seva condició de sindicalista em sembla penós: els sindicalistes no son una casta privilegiada, o no l’haurien de ser. Quan es va establir la legislació de defensa del sindicalisme veníem d’una dictadura, ara, moltes coses s’ha de replantejar.

    ResponElimina
  18. Si seguiu llegint l'enllaç veureu la trajectòria d'aquest professor: http://www.upf.edu/comite-pdi/docs/comunicat-2011.html

    ...
    Cal destacar la trajectòria professional del professor expulsat. Va arribar a la UPF l'any 2000 amb un expedient acadèmic excepcional. L'any 2001 era un dels pocs professors que formaven part dels cossos docents del seu departament (11 sobre un total de 86). Va ocupar interinament, d'octubre de 2000 a setembre de 2006, una plaça que mai es va arribar a convocar, malgrat l'acord del claustre UPF de l'11 d'abril de 20001, de la Comissió de Professorat de la UPF del 19 de gener de 2001 i de ser l'únic professor TEU en situació d'interinitat que es va acreditar l'any 2007 com a professor lector per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Posteriorment, ha estat col·laborador temporal fins al setembre del 2010, i visitant fins al setembre del 2011. Aquesta decisió ha estat presa per un departament que porta 12 anys en procés de constitució amb les incerteses que acompanyen un procés tan dilatat. Una situació que s'agreuja per la manca d'una política de professorat conjunta per part del rectorat...

    ResponElimina
  19. Si qualsevol pot acomiadar a un representant dels treballadors la llibertat sindical no és real. Quants posarieu en perill la vistra feina per defensar la dels altres?

    ResponElimina
  20. La tutela sindical dels representats dels treballadors/es no és un tema del franquisme ni quelcom que amb la democràcia no s'hagi de continuar defensar. Tampoc és un tema que només afecti el nostre país i als nostres sindicats. És un problema de TOTS els representats de TOTS els països on aquestos representats existeixen.

    Per això, pe., la pròpia OIT va fer la declaració 143 sobre Protecció dels representats dels treballadors. Concretament diu, "Los representantes de los trabajadores en la empresa deberían gozar de protección eficaz contra todo acto que pueda perjudicarlos, incluido el despido por razón de su condición de representantes de los trabajadores, de sus actividades como tales representantes, de su afiliación al sindicato, o de su participación en la actividad sindical, siempre que dichos representantes actúen conforme a las leyes, contratos colectivos u otros acuerdos comunes en vigor."

    Això busca protegir tant a representats que poden estar afiliats a un sindicat com als que no, opció que no podem oblidar que existeix. La OIT i resta de legislació derivada, ha assumit que aquests dos grups, per poder defensar amb eficàcia els drets dels seus companys en la negociació col·lectiva (i qualsevol acció de pressió derivada), necessiten certa protecció legal.

    Això no és un privilegi dels sindicalistes, perquè l'esperit de la recomanació de la OIT i legislació nacional derivada, no és defensar els llocs de treball dels sindicalistes (i dels representats no sindicats), si nó garantir que aquests podran defensar els drets dels altres amb eficàcia. Així de senzill i així de complicat.

    Podem estar d'acord o no. Però si l'acomidament del president del Comitè de la UPF està míniment relacionat amb la seva tasca sindical, si per defensar els drets laborals dels seus companys mai ha pogut veure la seva estabilitat professional reconeguda, estem davant d'un acomiadament molt, molt improcedent (independentment del debat que veig s'ha creat sobre el tipus de contracte i/o si estem davant d'un acomidament o rescissió).

    M_Aseret

    ResponElimina
  21. Que un delegat o representant dels treballadors no pugui ser acomiadat no és per a que tingui uns privilegis, com algú diu en algun comentari; és només per garantir que podrà fer la seva feina de representació en llibertat, sense que sigui represaliat per l'empresari. Desgraciadament la història va plena de represàlies a representants dels treballadors. Si els treballadors volem tenir veu a les empreses molt important, doncs, garantir la funció dels nostres representants.

    ResponElimina
  22. Per arribar a ser president del comité d'empresa, tots sabem que es requereixen unes "habilitats" diferents a les que es requereixen per a assolir una plaça fixa en el departament. La temporalitat del PDI a les universitats catalanes és indecent, però espero que els sindicats no només s'activin quan afecta als "seus"...

    ResponElimina
  23. Per començar lamentar l'acomiadament. Però si era un contracte temporal, ¿per què es va fer representant? ¿potser es pensava que el fet de ser representant el blindava de l'acomiadament?

    ResponElimina
  24. Considero que els representants sindicals no han d'estar per sobre de la resta de treballadors; a més de que ell sistema i els sindicats actuals són totalment inútils per defensar els drets de tots els treballadors.
    Prou de sindicalistes que es creuen intocables i de sindicats que només defensen els seus propis interessos!

    ResponElimina
  25. El contracte de treball no cau dins del Dret Mercantil, com convindria a un acord entre dues parts.

    Per harmonitzar les relacions laborals cal una branca especial, el Dret Laboral, perquè la relació entre patró i treballador és assimètrica (lleonina). L'objectiu és defensar la part dèbil (el treballador) amb especial detall en les situacions delicades (embaràs, prevenció de riscos, atur, malaltia, etc).

    Tenir representació sindical també és, objectivament, una situació de risc, que la llei considera. Qui no entengui això és molt cec o defensa els interesos de la contrapart.

    Si ho vols provar presentat a les eleccions sindicals (pel costat dels sindicats de classe, és clar!)

    ResponElimina
  26. UN EJEMPLO DE PORQUÉ LAS EMPRESAS RESCINDEN LOS CONTRATOS DE LOS REPRESENTANTES SINDICALES. EL CASO DE NESTLE EN INDONESIA..

    Continúa en Nestlé la presión empresarial sobre los trabajadores/as y sus sindicatos, la mayor empresa alimentaria del mundo. En la fábrica Nescafé de Panjang, Indonesia, despidieron a miembros del sindicato luego de una medida de huelga en respuesta a la interrupción de la negociación colectiva.

    La compañía no se presentó para la mediación y rehusó admitir el ingreso a la fábrica ocupada de un comité del parlamento local, prefiriendo el despido masivo a las negociaciones de buena fe. En Pakistán, desde que la empresa expandió su planta en Kabirwala, la dirección ha procurado debilitar al sindicato, interfiriendo en las elecciones y hostigando a su presidente. Ahora que el sindicato está defendiendo enérgicamente los derechos de cientos de trabajadores/as subcontratados, en esta moderna planta, al empleo permanente, Nestlé responde con provocaciones y despidos y ha suspendido al presidente sindical.

    M_Aseret

    ResponElimina
  27. Quin xollo! Avui he rebut un correu en què es comenta que la nul·litat de l'acomiadament i que la persona ha de ser readmesa al seu lloc de treball. És a dir, que només cal que siguis del sindicat i per tant ets intocable encara que se t'acabi el contracte.

    ResponElimina

En aquest fòrum obert pots opinar lliurament, però recorda que les aportacions han de ser respectuoses.