El darrer 10 de gener, en el marc de la Mesa d'Universitats estatal, i desprès de dos anys de negociació amb el Ministeri d’Educació, es va arribar a un preacord sobre el text de l’Estatuto del PDI. Cal dir que aquest acord ha estat un procés molt laboriós i molt complex degut a la incerta situació econòmica actual. Per això, hem pactat un text de mínims que ha estat molt condicionat per la greu crisi econòmica i fiscal.
L’Estatuto del PDI tindrà el format de Decret Llei (aprovat pel Govern de l’Estat) i serà el marc normatiu i econòmic que determinarà, entre altres, la nostra dedicació docent, les retribucions, la promoció acadèmica, la mobilitat o la prejubilació. Per tant, és un text legal de capital importància per tot el PDI.
Entre les diverses novetats que incorpora l’Estatuto del PDI, hi ha un nou model de promoció acadèmica, amb efectes econòmics a partir de l’any 2014, que és la “Carrera Horitzontal o Carrera Acadèmica”. Som coneixedors que aquesta nova carrera acadèmica ha generat, entre determinats sectors del professorat universitari, una resposta molt dura carregada de greus desqualificacions que persegueixen l’objectiu de devaluar-la i ridiculitzar-la. Bé, des de CCOO no volem entrar en aquest joc ni generar més confusió, al contrari, volem explicar el perquè creiem que la “Carrera Horitzontal” és un pas en la bona direcció.
— Primer, som conscients que la primera avaluació, que inclou tota la nostra carrera acadèmica, serà confusa i pesada i, a més, tindrem que buscar molts papers, però no hi havia cap més opció. Les dos úniques fórmules que el Ministeri va acceptar per augmentar, en un futur, el nostre sou ha estat l’increment del complement de destinació (d’això parlarem un altre dia) i el desenvolupament de la nova carrera horitzontal (prevista a l’Estatuto Básico del Empleado Púplico) i que exigeix un nou procés d’avaluació. Bàsicament, la “carrera horitzontal” és un sistema de promoció horitzontal que valora tots els mèrits i que permet incrementar la retribució sense canviar de cos. Per tant, la nova proposta tindrà efectes econòmics i, a més, dóna la possibilitat d’acreditar-se a Càtedra. Així doncs, vàrem optar per recolzar aquest nou model de carrera acadèmica ja que beneficia a la majoria del professorat.
— Segon, a diferència del que succeeix amb els Sexennis i la CNEAI, el disseny de carrera horitzontal pactada amb el Ministeri permet mesurar objectivament els mèrits del professorat a través d’un sistema de punts. La carrera serà la mateixa per a tots els cossos docents (CU, TU, TEU) i constarà de 3 nivells o graus que seran remunerats amb l’equivalent d’una sisena part del salari brut anual. És a dir, per cada nivell aconseguit ens pagaran al voltant d’uns 175€ bruts mensuals per 14 pagues. La puntuació dels nivells és la següent:
NIVELL 1 40 PUNTS
NIVELL 2 70 PUNTS
NIVELL 3 100 PUNTS
A més, s’estableix un nivell d’excel•lència pel professorat que arribi a aconseguir 140 punts. D’altra banda, hi ha una novetat important. Tot el professorat que aconsegueixi 120 punts obtindrà l’acreditació de Càtedra i, com fins ara, seran les respectives Universitats les que, en darrer terme, tindran la potestat de convocar les places definitives de Càtedra. Per fer una petita aproximació al sistema: Els sexennis i quinquennis ja consolidats valdran 12 punts i 8 punts respectivament i l’antiguitat tindrà un valor màxim de 20 punts.
— El total de punts és de 200 i es reparteix de la següent manera:
Per què s’han repartit els punts d’aquesta manera?.
En primer lloc, aquest quadre mostra els criteris generals, no el barem definitiu de punts que encara ha de ser negociat amb el Ministeri. L’objectiu del sistema consisteix en valorar tota la carrera professional del professorat, sense primar ni perjudicar cap faceta, ja que totes són importants, encara que la recerca i la docència, com podeu observar, tenen un pes superior a la resta de mèrits.
En segon lloc, la possibilitat de poder aconseguir l’acreditació a Càtedra amb 120 punts és una proposta feta pel Ministeri i recolzada pels Sindicats. És una fórmula objectiva que prima la feina a llarg termini i que impedirà determinades “males pràctiques”
D’altra banda, no és cert com “alguns” afirmen que sense recerca es pot ser catedràtic/a. Pot haver professors que tinguin poca recerca (sexennis) però molta transferència tecnològica (és el cas de determinades Facultats o de les Universitats Politècniques). O que tinguin molta gestió, molta docència i poca recerca (a vegades, hi ha una correlació directa). La casuística és complexa, però és molt difícil que un professor/a obtingui 120 punts amb una baixa puntuació de Docència, Recerca o Transferència. Fixeu-vos que la Gestió, l’Antiguitat i la Formació donen un màxim de 60 punts i per aconseguir-los cal 20 anys de carrera acadèmica. A més, 6 quinquennis consolidats sumen 48 punts i calen 30 anys. Per tant, un professor que hagi fet poca recerca o transferència difícilment pot assolir els 120 punts que faciliten l’acreditació de Càtedra.
En darrer terme, cal dir que tots haguéssim desitjat un increment lineal del nostre sou. La negociació hagués estat molt més fàcil, però no ha estat possible. És evident que no hi ha cap col. lectiu tan avaluat com el nostre i això és bo. Però també cal dir que l’obsessió avaluativa per part de les autoritats polítiques, l’entorn mediàtic i la pressió de determinats “sectors” del PDI té conseqüències no sempre positives: ens ofega en papers i tasques burocràtiques i impossibilita qualsevol fórmula de promoció (vertical o horitzontal) i d’increment salarial que no passi per una nova avaluació. Finalment, dir que aquest nou sistema introduït a l’Estatut del PDI és una peça que pot donar resposta a la creixent complexitat en la que està immersa les funcions del professorat universitari. I és, a més, un nou model que permet crear mecanismes de reconeixement i d’anivellació salarial per tot el professorat. Penseu que a diferència dels actuals sexennis o quinquennis l’import dels nivells o graus de la carrera horitzontal seran iguals pels tres cossos (CU, TU, TEU) i estem convençuts que això és un pas endavant que cal consolidar amb els futurs quinquennis i sexennis: “mateixos mèrits mateixa remuneració”.
