dimarts, 8 de març de 2011

Alguns rectors plantegen problemes a l'Estatut del PDI i a la negociació col.lectiva (Hoja del Lunes 513)

Els primers comentaris de la CRUE (Conferència de Rectors) sobre l'esborrany de l'Estatut del PDI no són positius.

Després de més de dos anys de negociació, i malgrat la necessitat d'actualitzar una normativa de més de 25 anys que permeti la regulació del PDI, la CRUE posa dificultats significatives perquè l'Estatut del PDI sigui una realitat.

Les seves crítiques se centren en tres aspectes fonamentals: la dedicació docent, la possibilitat de la intensificació en les activitats del professorat, i l'exigència de negociació pel que fa a les condicions de treball del personal docent i investigador (PDI).

Respecte a la dedicació docent, la Conferència de Rectors al•lega que estan massa detallades totes les activitats del professorat. Per CC.OO. aquest detall és una garantia per al PDI ja que clarifica millor tant les seves tasques com la seva dedicació. La modificació de la LOU va passar fa quatre anys i les universitats han d'adaptar-se a una realitat que en cap cas suposa variacions importants en les seves plantilles en haver-se reduït la durada de la majoria de les titulacions. A més, una manca de regulació explícita mínima introduiria una heterogeneïtat interuniversitària que podria donar lloc a un diferent còmput com a càrrega de treball d'una mateixa activitat, depenent de la universitat en la qual es desenvolupi la tasca, amb la conseqüent repercussió en la mobilitat i la coordinació universitària.

Pel que fa a la possibilitat d'intensificació del PDI en tasques docents, investigadores o de gestió, el redactat actual indica clarament que les orientacions són de caràcter voluntari, i el que es salvaguarda és que, sigui quina sigui la intensificació triada, el PDI podrà optar a l'esglaó màxim en la seva carrera si ha desenvolupat aquesta tasca convenientment. Així mateix sempre hi haurà un mínim obligatori de dedicació a la resta de tasques pròpies del PDI, i les intensificacions no tenen caràcter permanent. Creiem que cal donar-li el reconeixement que mereixen certes tasques que fins ara, estaven catalogades com a menors, com és el cas de la docència de qualitat.

Quant a la negociació de les condicions de treball del PDI, la incomoditat deriva del fet que quedi explícit en el text aquesta obligatorietat. Alguns encara no s'han adaptat a la Constitució i els és incòmode tenir en compte la veu dels representants dels empleats públics i no poder decidir unilateralment aspectes que afecten a les seves condicions de treball, però recordem que l'article 37.1 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic dicta les matèries objecte de negociació i les lleis les aproven les Corts Generals i són d'obligat compliment per a tots.

L'esborrany de l'Estatut recull totes aquelles matèries que són objecte de negociació per llei i les cita a l'àmbit corresponent. S'ha optat per la descentralització i la flexibilitat donant un impuls important a l'autonomia universitària, en traslladar la negociació a l'administració més propera, ja que alguns aspectes són d'especial transcendència donada la diversitat del sistema universitari espanyol.

Es podia haver optat per un Estatut on es deixessin fixades totes aquestes matèries amb una intenció homogeneïtzadora de les universitats, però s'ha optat per donar més capacitat de decisió a les universitats i les CC.AA. a l'hora de planificar, i implementar certs aspectes tenint en compte que la realitat existent és diversa.

Com a valoració final cal destacar que, des de que va començar la negociació, CC.OO. era conscient de la situació econòmica i per això va acceptar temporalitzar els efectes econòmics, ja que creiem molt important la regularització del professorat en el nou context de l'EEES. Però hi ha uns criteris mínims davant dels quals no es pot cedir, com són la dedicació del professorat, l'establiment de criteris transparents per a la progressió en la carrera, i l'establiment del context adequat que permeti la negociació amb els representants dels treballadors en tot allò que per llei és obligat.

Apel.lem a la responsabilitat del Ministeri i de la CRUE perquè facin l'esforç necessari de cara a aconseguir tancar un text que reguli i vetlli per unes condicions mínimes del personal docent i investigador i acabi amb l'actual situació d'incertesa.

1 comentari:

  1. El carácter voluntario de la intensificación en tareas docentes, investigadoras,..., es totalmente falso en algunas universidades (ex., URV). Si te dedicas a la docencia no cumples con el famoso pacto de dedicación y eso hace peligrar los quinquenios. Pues si de 5 años, no cumples el pacto 2 años, ya pierdes este complemento de productividad.

    Por eso algunos departamentos recomiendan es tener más docencia de la que toca por la plaza. Lo cual hace que la intensificación docente no sea para nada voluntaria. Esta es una realidad que el estatuto del PDI no va a cambiar

    ResponElimina

En aquest fòrum obert pots opinar lliurament, però recorda que les aportacions han de ser respectuoses.