Informe de CCOO sobre la proposta de Decret de Prolongació de la Vida Activa del Professorat i Investigadors fins als 75 anys

El Ministeri d'Educació, en el marc de la Mesa Sectorial d'Universitats del 6 de setembre de 2011, va presentar perquè fos informat pels Sindicats el Projecte de reial decret pel qual es regula la prolongació voluntària de la permanència en el servei actiu del personal funcionari pertanyent als cossos docents universitaris i del personal investigador funcionari de carrera pertanyent a l'Escala de Professorat d'Investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques, una vegada aconseguida l'edat de jubilació.

Es tracta d'una proposta per desenvolupar les previsions d'una disposició aïllada de la Llei Complementària de la Llei d'Economia sostenible que deia:

1. El Govern, previ informe de les Comunitats Autònomes i del Consell d'Universitats, promourà l'engegada, en el curs dels propers sis mesos, de mecanismes que facilitin la prolongació en el servei actiu, per un període màxim de cinc anys addicionals, dels funcionaris pertanyents als cossos docents universitaris i professorat d'investigació del CSIC en els quals concorrin mèrits excepcionals. 

2. La permanència en el servei actiu del professorat i investigadors que voluntàriament ho sol•licitin comportarà assumir les obligacions que d'ordinari conformen les seves obligacions com a professorat universitari o professorat d'investigació. A tals efectes, l'allargament del servei actiu estarà sotmès a informe anual segons fixin les normes d'aplicació, podent tant l'interessat com la Universitat, la Comunitat Autònoma o el CSIC renunciar a la seva renovació.

3. L'establert en els apartats anteriors s'entén sense perjudici dels mecanismes ja establerts per a la designació de professorat emèrits que, en conseqüència, i d'acord amb l'establert en la seva normativa reguladora, podran seguir participant en tota la docència universitària.

Comissions Obreres ha mostrat la seva més radical oposició al projecte de decret tant per la seva falta d'oportunitat com per la inadequació dels continguts de les fórmules proposades. Tot això amb base en els següents arguments.

PRIMER: Comissions Obreres no s'oposa a, sinó que estimula el manteniment i foment del talent sènior en el sistema universitari i investigador espanyol. No obstant això, entenem que existeixen ja procediments per a això (entre uns altres la figura dels emèrits i altres formes de vinculació més o menys formals) o podrien derivar-se d'altres reformes legals, com la de la Llei de la Ciència.

SEGON: Rebutgem que el procediment per retenir el talent sigui irrompre com a elefant en ferreteria en una matèria tan sensible i delicada com l'edat de jubilació forçosa. De tal manera que, al socaire de la recerca d'una solució particularitzada a un col•lectiu molt definit de professorat universitaris i investigadors, s'obre la via per a una prolongació de l'edat de jubilació que a la llarga no seria tan excepcional ni particular com sembla.

Si del que es tracta és d'alterar les regles de la jubilació forçosa del professorat i investigadors, no pot ni ha d'oblidar-se que la Llei Orgànica de Modificació de la LOU publicada el 13 d'abril de 2007, en la seva disposició vintè-tercera, també emplaça al Govern a promoure les fórmules de jubilació anticipada del professorat universitari, per la qual cosa si s'aborda el tema de la jubilació ha de ser en el seu sentit més ampli, no solament en el que interessa a un col•lectiu puntual, sinó abordant processos com els de jubilació anticipada que tenen gran interès per a la renovació de les plantilles i l'augment de l'ocupació a les Universitats, fonamentalment en uns moments d'implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior amb canvis metodològics profunds en la docència universitària.

La citada llei d'universitats va instaurar un sistema d'acreditació externa per valorar al professorat universitari tant en l'accés com en la seva carrera professional. En canvi la proposta de RD no preveu el mateix sistema per valorar els mèrits excepcionals que contempla la Llei Orgànica 4/2011, d'11 de març, que permet la prolongació de la jubilació.

Aquest fet constata un escandalós desequilibri i suposa que l'excepcionalitat prevista no sigui tal, ja que “fins a tant es reguli la carrera horitzontal acadèmica, els mèrits seran considerats excepcionals quan s'acrediti un total de nou períodes entre els de activitat docent reconeguda i els de activitat investigadora, d'acord amb les previsions del Reial decret 1086/1989, de 28 d'agost, sobre retribucions del professorat universitari, o mèrits equivalents”.

Fins a fa dos anys no s'ha implantat el programa DOCENTIA per avaluar la docència universitària per l'Agència Nacional d'Avaluació Acadèmica i per tant tots els períodes anteriors no estan suficientment contrastats per poder determinar l'excepcionalitat.

Així mateix, l'esborrany de RD introdueix un desequilibri inexplicable, entre el personal docent i investigador dels cossos docents universitaris, i el personal pertanyent a l'Escala de Professorat d'Investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques que presti els seus serveis en els Organismes Públics d'Investigació, ja que mentre als primers se'ls considera excepcionals amb nou trams de mèrits docents i investigadors, als segons se'ls exigeixen dotze períodes entre els corresponents al complement específic per mèrits investigadors per l'activitat prestada en el Consell Superior d'Investigacions Científiques realitzada cada cinc anys, i els que corresponguin al complement de productivitat per activitat d'investigació realitzada cada sis anys.

TERCER: Pel que es refereix als investigadors cal tenir en compte que l'actual context de congelació i amortització de places fa que el nombre d'incorporacions sigui ridícul (en el CSIC, 22 places sobre un col•lectiu de 3.200 investigadors) pel que la prolongació per la via proposada taponaría el procés de renovació i modernització del nostre sistema científic, perllongant, en alguns casos, l'endogàmia i impedint de fet que els equips i projectes científics es modernitzin, tema crucial en èpoques de canvi accelerat. L'edat mitjana actual dels investigadors del CSIC és de 53 anys i l'entrada fixa en plantilla sobre els 40.

D'altra banda la situació actual és molt raonable i s'aproxima bastant a la realitat dels "països del nostre entorn" que tenen posicions fins i tot més restrictives. En l'actualitat els científics espanyols amb 70 anys i totes les avaluacions positives sotmeten a una avaluació externa la seva proposta de continuar en actiu, però cobrant la pensió i sense poder liderar projectes. Això significa que poden aportar la seva experiència i contactes, però no tenen poder executiu que és la clau per assegurar la renovació. D'altra banda, des del punt de vista econòmic resulta obvi que amb les partides econòmiques destinades a finançar una plaça d'un professor d'investigació al final del seu recorregut i amb les corresponents avaluacions positives es podria incorporar a dos científics contrastats.

El contrari apunta a consolidar un sistema cada vegada més desequilibrat amb un nombre reduït de personal fix i de major edat que ordenen el treball d'un col•lectiu cada vegada més creixent de personal precari i sense drets.

QUART: La transitòria única pretén la incorporació al servei actiu de personal que en la data de publicació de l'ara esborrany de RD estigui ja jubilada si aquest fet ha ocorregut posteriorment al 13 de març de 2011, data d'entrada en vigor de la Llei Orgànica 4/2011.

Si més no resulta grotesca aquesta disposició transitòria, donats els greuges que es poguessin derivar, i les possibles reclamacions de caràcter individual o col•lectiu.

En uns moments de grans retallades en el finançament del sistema universitari espanyol i en el qual s'ha engegat una reforma laboral que també afecta als joves investigadors i futurs professors, és difícilment explicable que es proposin normatives que no estan en la drecera marcada per modernitzar les universitats, ja que el que implícitament se està proposant és una prolongació de la jubilació fins als 75 anys per gairebé tot el que desitgi acollir-se a ella quedant molt lluny l'excepcionalitat pretesa, en la qual hauria d'estar clar el ben social amb funcions específiques ben determinades i delimitades.