dimarts, 27 de setembre de 2011

Les universitats públiques al límit (Hoja del Lunes 529)

Comença el curs, els estudiants omplen les aules, però nombroses universitats afronten serioses dificultats econòmiques a causa de les retallades efectuades i l'impagament, per part d'algunes comunitats autònomes de les transferències corrents compromeses. Moltes universitats, amb problemes molt greus de tresoreria, no veuen sortida a la situació i es troben amb grans dificultats per afrontar els pagaments i les nòmines dels treballadors i les treballadores.

A més, s'està produint la destrucció gradual de molts llocs de treball, amb la reducció dràstica de contractes temporals, la no substitució de baixes, jubilacions i de les descàrregues del professorat amb dret a reduccions horàries. D'altra banda, s'estan suprimint titulacions que van costar molt esforç implantar. La manca de planificació i de compromís amb les universitats de les CC.AA. ha posat a aquestes en una situació molt perillosa.

Les universitats públiques, durant els últims anys, han fet un esforç molt gran per millorar la gestió dels seus recursos. Han anat creixent en nombre d'estudiants i activitats, treballant contínuament en millorar, tal com demostren diferents indicadors de qualitat.

Moltes universitats acullen diversos centres de recerca, que normalment no s'autofinancen completament. Això fa que, en aquest moment, s'augmenti el dèficit estructural. En particular, les universitats amb bona producció científica són les més endeutades: no es pot pretendre tenir excel•lència sense finançament. Això no fa més que augmentar la precarietat en l'ocupació, creant-se bosses de joves investigadors en els seus centres de recerca sense cap futur laboral.

L'estratègia és clara: es tracta d'estrangular les universitats públiques, fer córrer la bola de la seva mala gestió, i quan la situació sigui insostenible, intervenir, atacant l'autonomia universitària i les formes de govern democràtiques. Precisament, aquest és el punt clau, ja que la governança i l'autonomia són un fre a la mercantilització. La universitat és, des de fa anys, un objectiu del mercat. Es pretén posar al servei del mercat la investigació, i controlar la formació dels ciutadans. L'esperit crític dels ciutadans és una veritable amenaça, per avançar en aquest objectiu.

En contrast, un dels objectius marcats per a aquesta dècada en l'Estratègia Europea 2020 és "Garantir que el finançament sigui eficaç: augmentar l'autonomia en matèria de governança de l'educació superior i invertir en educació de qualitat per respondre a les necessitats del mercat laboral". De fet, es pot veure que els països europeus que millor estan aguantant la crisi estan prenent un altre camí pel que fa a finançament universitari.

La universitat pública ha de jugar un paper central en el canvi social i de model productiu i ser motor del creixement econòmic del nostre país, i per això ha de seguir millorant la seva producció científica i la formació dels ciutadans. No ens podem permetre retrocedir.

La resignació no és el camí: cal mobilitzar-se. La comunitat universitària ha d'estar més unida que mai, per plantar cara als atacs que estem patint.

No et conformis amb el que està passant, nosaltres no som els culpables, mobilitza't amb CCOO en defensa de la universitat pública i en contra de les retallades.

17 comentaris:

  1. No estic segur que les universitats s'hagin gestionat tan bé, però comparteixo plenament el rerafons: estrangular per intervenir. Només una pregunta: inviteu a mobilitzar-nos, o penseu convocar mobilitzacions?

    ResponElimina
  2. Basta ya de incumplimientos e hipocresía. En Cataluña tenemos cuatro canales públicos de televisión altamente deficitarios y sueldos de consejeros y presidente de la Generalitat por encima de los ministros y presidente del Gobierno, mientras que se estrangula a los que conseguimos financiación europea para proyectos que beneficiarán a todos. ¡¡A la calle!!

    ResponElimina
  3. Des del respecte i la manca d’un coneixement profund voldria preguntar com hem arribat a aquesta situació “molt perillosa” i de “destrucció gradual de molts llocs de treball”. És a dir, com hem arribat a la situació actual que explicita el text si CCOO sempre ha estat un sindicat molt present i de pes a les Universitats Catalanes. El camí que ens ha portat fins aquí, era conegut per vosaltres? Les accions fins aquí, eren conegudes per vosaltres? Heu signat, acordat i mediat algunes accions per arribar a aquesta situació?
    No dubto en la necessitat de mobilitzar-me en aquests moments però, abans de fer-ho m’agradaria rebre una resposta vostra per aquest mitja.
    Moltes gràcies
    Gabriel Chancel

    ResponElimina
  4. Personalment i com a treballador afectat per les retallades i sota la pressió d'una hipoteca a final de mes, estic totalment d'acord amb les mobilitzacions però crec que s'hauria de procurar poder fer-les sense que això afecti al nostre sou a final de mes.
    Per què no es planteja una vaga però assistint a la feina, és a dir, sense que impliqui que se'ns descompti la quantia proporcional del nostre sou?

    Com li diuen... vaga de braços caiguts?

    Ànims i força de convocatòria

    ResponElimina
  5. ...En fin, después de enterarme ayer de cómo estaba el panorama, dígase en España, dígase en Cataluña, y toda la noche sin pegar ojo por culpa de la crisis esta que me está ahogando, he decidido tomármelo con calma y decir largarme de este PODRIDO país de ESPECULADORES, MALVERSADORES, DESPILFARRADORES y sobretodo POLITICOS corruptos desde mi punto de vista. Acabo de apuntarme en montser para buscar curro en otro país, sea cual sea, y en cuanto me salga faena, me largo volando como quien dice.
    Aquí ya no puedo más, y tengo la suerte de que por desgracia o por suerte, no se ni lo que es el amor aún, y no tengo ninguna hipoteca ni deuda pendiente que haga que nada ni nadie me eche de menos.
    Suerte a todos!!!

    ResponElimina
  6. Que alguien tenga el favor de contestarme a estas dos preguntas:
    1 - ¿Por qué me gasto cada mes 300 euros en peajes y cada año me lo suben, y cada vez me dejo más dinero en gasoil haciendo los mismo km, y ahora me quitan un 10% de mi salario mensual que es público?
    2 - ¿Qué culpa tengo yo que nunca me he hipotecado, nunca he debio un céntimo a nadie, he pagado todas mis multas, todos mi abusivos impuestos catalanes, y ahora la crisis que han causado los ESPECULADORES y los BANCOS, me cuesta a mí mi dinero, mi dignidad y me obliga a abandonar este país en ruinas?

    ResponElimina
  7. Esto es precisamente lo que querían los que yo llamo cariñosamente... "Los señores con traje de arriba". Vosotros mobilizaos, estaréis cobrando el 10% menos ya mismo, y ahora ya sí que lo tendrán claro para ir echando a la gente que falte un solo día al mes a su cita con el trabajo. De hecho es lo que quieren, que os mobilicéis para empezar a despedir a gente. Les va de huevo.

    ResponElimina
  8. No entiendo como son capaces de pedir que nos ajustemos, más...???, si con solo que renunciaran a todos los privilegios y se bajasen su sueldo el 20%, se recuperaría una gran parte de esta crisis que por una mala gestión estamos donde estamos. Deberían pedir responsabilidades y hacer pagar a quien no ha tenido en cuenta lo que podría pasar. Estamos hartos de pagar siempre los que tenemos un sueldo mínimo, mientras ellos siguen viviendo sin notar la crisis... ¿como se atreven a decir que todos nos tenemos que ajustar?. Ellos en ningún momento han hablado de bajarse su sueldo, y deberían dar ejemplo haciéndolo. Es muy facil pedir a los demás cuando a uno no le afecta. Esto yo lo entiendo como "abuso de poder".

    ResponElimina
  9. La culpa de tot plegat és dels diversos governs que han passat per la Generalitat. Tots.
    Per què han proliferat les universitats públiques com bolets? No teníem prou amb unes poques i reconegudes institucions?
    No seria el moment de fusionar les "noves" creacions amb les antigues? I de pas, perquè el Sr. Mas no es retalla el sou? Potser perquè no és funcionari? Potser els polítics com ell que ens han portat a aquest carreró sense sortida són intocables i estan més enllà del bé i del mal... Perquè sempre ha de pagar el poble els errors de la casta política???

    ResponElimina
  10. Buenas,
    existe un grupo en el facebook para que utilicemos la potente herramienta de la red social para poder exponer planes, medidas, ideas y proyectos si no para detener los recortes o impedirlos, para poder afectar también al sistema con nuestras acciones.
    La página es http://www.facebook.com/UniversitatsPubliquesRevolucio

    ResponElimina
  11. Com a professor d'universitat considero que ens han ofegat i ens han posat una llosa des de fa molt de temps en investigació que ara fa que molts investigadors ens quedem sense projecte. Volen transformar la Universitat en centre de primaria. Considero que si una empresa ha de tirar endavant és fent que tots puguin tirar del carro i no és el cas. Sembla que si tenim gent en condicions infrahumanes ja ens esta bé. Així no anem bé.
    La burocràcia un altre tema que ens ofega i no ens deixa estar pels estudiants.
    Les beques pels estrangers i els nostres que es busquin la vida.
    Un veritable desastre del qual trigarem molt de temps a sortir. Els que governen no toquen de peus a terra.
    Ho sento però algú ho havia de dir.

    ResponElimina
  12. Cobro 500 euros brutos y pago 400 de alquiler. Hasta que no encuentre un trabajo para complementar mi sueldo de asociada, tendré que poner dinero de mis ahorros para vivir. Yo no puedo hacer una huelga al uso. A ver si vamos pensando en reinventar la protesta de manera que no se quede solo en protesta.

    ResponElimina
  13. Potser les vacants no cobertes que ofeguen de feina a la resta de companys es podrien compensar amb les hores que els allibertas no treballeu. És a dir, en lloc de dedicar les vostres 35 hores a "lluitar" pels "companys", treballeu de veritat a les vostres unitats ajudant als vostres companys a treure la feina del dia adia... així tb seria un bon estalvi

    ResponElimina
  14. Després d'assistir a l'assemblea de dilluns 26 de setembre a la UAB vaig veure clarament que tenim el que ens mereixem: com és que a les 14 h en punt la meitat de la gent se'n va anar? Que era l'hora de dinar? Així no anem enlloc. Una minoria farem vaga perquè aquesta colla continuï en el seu immobilisme. A alguns ens fotran fora mentre els immobilistes continuaran venint a escalfar la cadira.
    Una altra qüestió: què voleu negociar, els sindicats? Si ens tallen un braç o una cama?
    Denunciem els privilegis, assenyalem-los amb el dit, posem-los nom i cognoms (catedràtics amb spin off, tècnics amb dos sous però que no treballen 70 hores setmanals, etc.).
    Per començar: el cotxe oficial d'una tal Ana Ripoll a prendre vent.

    ResponElimina
  15. "Potser les vacants no cobertes que ofeguen de feina a la resta de companys es podrien compensar amb les hores que els allibertas no treballeu."

    Re:

    1. En universitats no hi ha gairebé companys que es dediquin exclusivament a treball sindical, és més la majoria sacrifiquen hores personals per realitzar AQUESTA tasca (primer mite).

    2. Molts companys de PDI per la càrrega de treball sindical veuen minvades les seves possibilitats d'acreditar o d'obtenir sexennis (la càrrega de treball sindical no es té en compte en les acreditacions).

    3. En cap moment cap delegat s'allibera de res, simplement fa un altre treball fonamental per al funcionament democràtic (els que fan la negociació per part de les universidedes no només es deixen de fer treball acadèmic sinó que cobren per això suplements).

    Parlar d'alliberament és un gran error mal intencionat, aquí ningú s'allibera de res.

    ResponElimina
  16. Com al company o companya que va assistir a L'assemblea, començo a pensar que tenim el que ens mereixem. Llegint alguns comentaris, em cau la cara de vergonya al constatar que, en un moment tant greu com l'actual, en el que hi ha la voluntat d'acabar amb la Universitat pública i amb la nostra feina, ens dediquem a desprestigiar-nos entre nosaltres. Crec que no és el moment d'anar contra els "alliberats" ni que els no funcionaris critiquin als que sí que ho són. És el moment, d'anar plegats, de plantejar-nos mobilitzacions creatives i efectives, i de fer propostes pensant -generosament- quin model d'Universitat volem pel nostre país.

    ResponElimina
  17. Sabeu que a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona existeixen 22 càrrecs de confiança?. Que sumen al voltant de 1.320.000 euros anuals de nómines ? Que alguns d’ells son llocs d’estructura, ocupats de manera il·legal perquè s’han d’ocupar per personal funcionari ? Que hi han sentències en aquest sentit, que indiquen que queden invalidats TOTS els actes administratius que signin ? Que la cap de Recursos Humans no té la titulació requerida per ocupar el lloc ?
    Investigueu, investigueu. I per què no, envieu a inspecció de treball. Potser es posaria de manifest la gestió de la gerència…

    ResponElimina

En aquest fòrum obert pots opinar lliurament, però recorda que les aportacions han de ser respectuoses.