La polèmica dels últims dies referent a l’enduriment dels requisits acadèmics per accedir a una beca a la universitat és un element més del procés d’elitització de la universitat que pretenen els governs de CiU i el PP.
I és que, en el cas de l’educació universitària, les dades no enganyen:
- L’augment de 5 a 5,5 de mitjana en la nota d'accés a la universitat dels alumnes de primer ha fet que enguany 35.000 universitaris de tot l’estat s’hagin quedat sense beca. Amb les condicions del curs 2011-12 l’haurien obtingut.
La proposta, encara no rectificada, del Ministerio pel curs 2013-14: augment de la mitjana fins arribar al 6,5.. Algunes fonts xifren l’exclusió en 85.000 estudiants però pot ser més gran, perquè les rendes del treball continuen perdent pes. L’aspecte “positiu” serà el més que previsible superàvit en la partida destinada a beques del pressupost 2013 de l’Estat. És a dir, amb els nous requeriments; l’”Estat farà caixa”.
- Les famílies catalanes, a més de patir el canvi en els requisits d’accés i permanència, vàrem veure com el Govern de la Generalitat pujava les matrícules fins a un màxim del 66% el curs passat. La pujada més forta permesa pel Ministeri d’Educació. Ni els sous, ni l’ocupació, ni la renda disponible de les famílies catalanes havien pujat un 66%. L’efecte exclusió es va manifestar de manera immediata en un decrement dels crèdits matriculats per alumne i en una caiguda “imprevista” dels estudiants de màster i postgrau. Ni els rectorats ni el Govern es van preocupar massa: els ingressos totals no semblaven haver caigut. Una política de “pan para hoy, hambre para mañana”.
- Com a conseqüència del deteriorament de la situació econòmica de les famílies catalanes, quatre universitats catalanes (UdL, URV, UAB i UB), han hagut de destinar més d’1 milió d’euros a ajudar els alumnes que per causes econòmiques no han pogut fer front als efectes d’exclusió provocats per la unió de l’augment de taxes i la nova política de beques del Ministeri.
- Seguint una tendència que ve de lluny, més alumnes van demanar beca el curs passat. Segons el Ministeri, ho fan per diferir el pagament de les taxes. Estudiants financerament oportunistes? Evidentment no, la realitat és molt diferent: les famílies no poden fer front a l’augment del cost de l’educació.
- El pressupost d’Educació va trencar la seva tendència a l’alça amb l’arribada de Wert al Ministeri experimentant una caiguda del 26,8% des del seu valor més alt, el pressupost de 2010. El nou model de beques previst pel curs 2013-14, redueix la quantia fixa per beca i, a més, incorpora una part variable depenent de la limitació pressupostària. Davant la reducció de la part fixa i del nou sistema de repartiment del “romanent” que incorpora incertesa sobre la quantia total de la beca a rebre, l’auto-exclusió del sistema universitari serà una realitat.
- A la reducció del pressupost d’Educació del Ministeri s’han de sumar les retallades de la Generalitat. A Catalunya, la inversió per estudiant ha caigut un 37% durant els darrers tres anys. Ens trobem a la cua de la Unió Europea en ajuts públics als estudiants (beques i préstecs), ja que hi dediquem quasi la meitat de recursos que la mitjana de la UE. En conseqüència, accedir als estudis universitaris i continuar-hi s'ha convertit en una fita impossible per a una part dels joves catalans. Si no es canvia aquesta tendència, l'any 2020 estarem lluny de tenir un 40% de joves amb formació universitària, un objectiu marcat per la UE que Catalunya havia assolit amb un model social d'Universitat i que estem a punt de començar a perdre.
Davant la intenció d’aplicar l’augment de l’IPC a les taxes universitàries a Catalunya el curs vinent, CCOO només pot posicionar-se en contra. Les rendes del treball no només no han pujat l’IPC sinó que en la majoria de casos han baixat: al sector privat, per causes econòmiques i, al sector públic, per culpa del dèficit. A més a més, no és cert que la pujada de taxes s’hagi compensat amb una correcta política de beques i ajuts. L’efecte exclusió és una realitat.
Una pujada de taxes equivalent a l’IPC quan els salaris cauen equival a una pujada de preus real que no podrà ser assumida per moltes famílies catalanes, augmentant l’efecte exclusió i atemptant contra la igualtat d’oportunitats en l’accés i permanència a l’educació superior.
Més enllà de la supressió del decret de beques del Ministeri proposat pel curs 2013-14 que CCOO demana, s’ha de començar per la total congelació dels preus de les matrícules a Catalunya i anar avançant cap a la seva reducció, en l’horitzó de la gratuïtat que ja és una realitat en molt països europeus (Dinamarca, Estonia, Grecia, Malta, Austria, Finlandia, Suecia, Noruega, Alemanya). Catalunya no pot arriscar-se a convertir-se en un país on el percentatge joves amb titulació superior es redueixi any rere any. Això seria un greu atemptat contra el progrés de Catalunya.
Secretariat Interuniversitari de CCOO