L'escola de tardor 2014 en vídeo

El passat 25 de novembre va tenir lloc l'escola de tardor 2014 del Secretariat Inter-universitari de Catalunya, que va tractar de la transició cap a un nou model energètic i les seves implicacions en el món del treball.

Les jornades van ser tot un èxit de participació i debat i volem posar al vostre abast tres vídeos que recullen el seu desenvolupament.

Vídeo 1

Vídeo 2

Vídeo 3 


Secretariat Inter-universitari de Catalunya

Informació de la Mesa PDI-F de 9 de desembre

La taxa de reposició ha causat un greu problema en el sistema universitari català: ha tancat l’entrada de joves investigadors al sistema i ha bloquejat la promoció. Per canviar això necessitem mesures a curt termini. És urgent no només garantir la necessària estabilització sinó també l’entrada de nou talent al sistema sense precaritzar més les condicions laborals. Una taxa de reposició del 50% no solucionarà el problema creat: la universitat pública perd efectius que no està recuperant.

Per CCOO l’acord al qual s’ha arribat per consensuar un pla d’incentivació de la jubilació en l'àmbit de les universitats públiques catalanes abans del mes d'abril del 2015 és una oportunitat que no es pot perdre. El marc legal i la Sindicatura de Comptes ens poden limitar, però les possibilitats existeixen si hi ha voluntat política.

En relació a altres temes que es van tractar us informen que:

- La part pública considera la promoció del PDI-F acreditat és responsabilitat de Madrid. Ens presenten dues solucions. O bé Montoro treu la promoció de la taxa de reposició en els Pressupostos 2015 o bé es podria jugar per la via del Real Decret segons la Direcció General d’Universitats (DGU). En qualsevol dels casos, CCOO continuarà treballant en els diferents àmbits negociadors per garantir el dret a la promoció.

- Sobre els Pressupostos Generals de l’Estat i el pagament del 25% de la paga extra del 2012 als funcionaris estatals es preveu que l’incompliment de l’objectiu del dèficit per part de la Generalitat impossibilitarà el seu cobrament. Segons la DGU en el tràmit d’esmenes de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat el requisit del dèficit podria caure del redactat. Si no és així, no es cobrarà.

En relació a la paga extra de 2015 que sí que sembla estàr pressupostada aprofitem per recordar-vos que no implica un augment salarial ni un nou dret adquirit, és senzillament cobrar el que ens correspon.

Secretariat Inter-universitari de CCOO

Importants notícies pel PDI laboral

Avui a la mesa paritària del conveni del PDI Laboral hem tancat un preacord amb les set universitats públiques, que afecta directament a agregats interins. Concretament dues reivindicacions per les quals hem treballat des de fa més de dos anys.

En primer lloc, que l'Agència de Qualitat Universitària (AQU) no es negui a avaluar nous trams de docència i recerca. Per tant, promoure conjuntament les actuacions perquè aquest professorat pugui ser objecte d'avaluació pel que fa al reconeixement de l'activitat de recerca i docència per l'AQU amb efectes acadèmics. Alhora podem afegir que tenim la conformitat de la DGU.

En segon lloc, reconèixer al personal agregat interí el dret de percepció dels complements per mèrits de docència i de recerca que els hi va ser reconeguts com a professorat lector. La unificació d'aquest criteri tindrà efectes a partir de l'1 de gener de 2015. Pel que fa al cobrament amb efectes retroactius en aquelles universitats on no es pagava i que hem reclamat des de diferents comitès d’empresa seran objecte de negociació en cadascuna de les universitats afectades.

Creiem que són dos avenços importants per contribuir a pal·liar la situació d’un col·lectiu que, havent complert amb tots els requeriments legals i de cada universitat, es trobava en una situació de greuge injustificat. Des de CCOO hem posat el nostre esforç al servei de les justes reivindicacions d’aquests treballadors i aquest primer èxit ens encoratja a seguir treballant.

És evident que en PDI laboral queda molta feina per fer i des de CCOO ens hem marcat com a principal objectiu aconseguir un acord per dissenyar un itinerari de carrera acadèmica que deixi clar els mecanismes d’accés, de “tenure track” o estabilització i de promoció. 

A l’espai de diàleg i negociació del passat 22 d’octubre vam plantejar a la Generalitat la demanda de la creació d’una comissió de treball entre la Direcció General d’Universitats i els sindicats presents al Consell Inter-Universitari de Catalunya per fer-ho possible. Com ja vam informar la Generalitat va mostrar el seu acord general i esperem que, a partir de gener, es pugui constituir aquesta comissió i començar a treballar.

Us continuarem informant.

Secretariat Inter-universitari de CCOO

Convocatòria de la mesa de PDI funcionari

Companyes i companys,

El proper 9 de desembre hi ha mesa de PDI Funcionari.

La ‘mesa’ és un espai de treball en comú entre els sindicats amb més representació a l’àmbit universitari català i les universitats públiques catalanes. El Govern català participa com a part tècnica.

El temes a tractar en aquesta reunió, a proposta de CCOO, són:

- Incentivació a la jubilació. Creació d’una comissió de treball per avançar en l'estudi de possibilitats reals.

- Promoció del PDI-F acreditat. De què serveix fer la feina?

- El PDI-F en el model de professorat universitari català. Quin és el seu futur?

- Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) i extra funcionaris. Com ja sabeu, el PGE 2015 de Montoro inclou el pagament a la nòmina de gener de l'equivalent al 25% de la paga del 2012 als funcionaris estatals. La pregunta és, complirà la Generalitat?

Les nostres expectatives davant d’aquesta reunió són:

1. Emplaçar els Rectorats a abordar aquests problemes i conèixer les seves propostes per treballar en solucions consensuades. Per això demanen, entre d’altres, la creació d’una comissió de treball que analitzi la incentivació a la jubilació i presenti solucions dintre de l’horitzó 2015, i no més enllà.
2. Conèixer la posició del Govern català (Direcció General d’Universitats) per tal de resoldre aquests temes i no continuar empitjorant les condicions de treball del professorat docent i investigador a les universitats públiques catalanes.

El Govern català ha anunciat que vol desenvolupar un nou model de professorat català. Entenem que és una prioritat inexcusable abordar aquests temes:

-     Absència de carrera acadèmica i model de professorat amb garanties de permanència en el temps i condicions laborals de qualitat.

-          Promoció del professorat acreditat a càtedra. Creix la borsa d’acreditats a càtedra.

-          La renovació generacional del professorat.

-          Frenar la creixent precarització del personal docent i investigador.

Us informarem del resultat de la mesa del 9 de desembre.

Salutacions cordials,

Secretariat Inter-universitari de CCOO 

Espai de Diàleg i negociació

CCOO aconsegueix la creació d’una comissió per a l'elaboració d’un model de carrera acadèmica

El 22 d’octubre va tenir lloc la reunió del “Espai de diàleg i negociació” que reuneix a la Secretaria d’Universitat i Recerca i els sindicats més representatius (CCOO i UGT)

A la reunió es van presentar per part de la Generalitat els resultats a dia d’avui de la segona convocatòria Serra Hunter (70 comissions de selecció constituïdes, 30 places resoltes, previsió de tancar el procés al desembre) i es va anunciar la intenció de fer una nova convocatòria al gener del 2015.

Hem de celebrar que, a l’hora de pensar la convocatòria 2015 des de la Generalitat s’hagi modelat el discurs de “recerca de la excel•lència internacional”, i es vulgui posar l’accent en el concepte de “tenure track”. Així tots van estar d’acord en començar a elaborar un model de carrera acadèmica on els lectors puguin comptar amb un període de contractació més llarg, amb una avaluació al mig del període i amb un sistema que si es compleixen els objectius marcats, el treballador esdevingui Agregat.

Som conscients de l'existència de dificultats legals, d’àmbit estatal, i de la necessitat de trobar mecanismes per fer respectar l’autonomia universitària. En aquest sentit creiem que tant Generalitat, com universitats i sindicats hem de  buscar la manera que les futures places d’agregat incorporin com a mèrit preferent haver complert el mecanisme de “tenure track”(consolidació).

CCOO vam manifestar que l’any 2015 ha de servir per donar resposta a la quantitat de docents i investigadors que des de l’inici de les retallades, s’han mantingut en una posició precària;  segons les xifres oficials al març del 2012 eren 700 lectors, 142 RyC i 100 persones en altres figures, com visitants o col•laboradors. De totes aquestes persones només 241 han accedit a la categoria d’agregats interins. 

Pel que es refereix a aquest col•lectiu des de CCOO vam reclamar el compliment de la llei pel que fa al cobrament dels complements per aquells PDI que han passat de lector a agregat i assegurar la seva avaluació per l’AQU. En aquest sentit el director General d’Universitats va mostrar la seva voluntat de solucionar positivament aquests temes. Creiem que és un element imprescindible per a aconseguir un tractament global, per a tots els AI, en comptes d'un reguitzell de solucions individuals per la via dels concursos.

El segon gran tema de la reunió va ser les diferents maneres d’interpretar la taxa de reposició del 50% que marca l’avantprojecte de llei dels PGE. Per nosaltres, cal que el gruix d’aquesta xifra (al voltant d’un centenar de places pel 2015) vagi a convocatòries de lectors “tenure-track” i que, tant el pas de lectors a Agregats, com de TU a CU es considerin promoció interna i no entrin dins d’aquesta comptabilitat.  Hem de dir que la resta d’assistents a la reunió van mostrar el seu acord, però caldrà alguna cosa més que paraules.

Pel que fa a altres temes vam demanar que a la nova llei de l’AQU, que esta en tràmit parlamentari, s’incorpori la presència dels agents socials en el seu Plenari i la necessitat de recuperar els ajuts amb famílies amb fills discapacitats, arrabassats amb l'eliminació dels Fons d’Acció Social l'any 2012. La Generalitat es va comprometre a estudiar les nostres demandes i a donar una resposta en un termini raonable. També a dedicar una pròxima reunió de l’EDN a la situació del PAS.

Finalment ressaltar el compromís explícit de crear aquesta comissió que ha d’estudiar un nou model de carrera acadèmica i que creiem un instrument imprescindible per endreçar les nostres universitats donar compliment a les demandes socials de docència, recerca i transferència.

Des de CCOO volem engegar un procés participatiu per a omplir de contingut la feina d’aquesta comissió i esperem comptar amb tots i totes vosaltres.

Secretariat Inter-universitari de CCOO 

Escola de tardor 2014: La transició cap a un nou model energètic i les seves implicacions en el món del treball

Benvolguts companys, benvolgudes companyes,

Un any més el Secretariat Interuniversitari de CCOO fa la seva Escola de Tardor.

Enguany serà el dimarts 25 de novembre de 9:30 a 19 h a la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC, i el títol de la jornada és:

La transició cap a un nou model energètic i les seves implicacions en el món del treball

Potser algú de vosaltres es pregunta PER QUÈ cal una jornada per tractar aquest tema? COM afectarà la transició energètica al món del treball? i QUÈ podem fer nosaltres des d'una perspectiva sindical?

Al tríptic que hem preparat  podreu llegir algunes reflexions entorn a aquestes preguntes així com el programa, de moment provisional, de la jornada.

Us hi esperem!!!


Per a més informació escriviu a l'adreça del Secretariat: inter.ccoo@upc.edu

Amb ciència hi ha futur

Jornada europea de suport a la recerca

Un any més ens reunim en l'aniversari de la mort del nostre científic més reconegut per reivindicar el paper de la Ciència en el futur i el benestar del nostre país i de la humanitat en general. I ho seguirem fent any rere any, perquè volem convertir aquest 17 d'octubre en un dia de celebració de la importància de la Ciència, de reivindicació de l'atenció que necessita i d' acostament de la Ciència als ciutadans.

Fa uns dies coneixíem el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2015. Els que el Partit Popular ha anomenat "els pressupostos de consolidació de la sortida de la crisi". Però la realitat és que, en l’àmbit de la Ciència i la R+D, són els pressupostos de la consolidació de la misèria, de la consolidació del nul interès que aquest Govern té per la R+D. Fa pocs mesos sentíem que el president Rajoy deia que la R+D era una prioritat per a una sortida ferma de la crisi i que, tan aviat com fos possible, la inversió en R+D seria palpable en els PGE. Es veu que, malgrat l' increment previst del PIB per al 2015, malgrat l’esbombada sortida de la crisi que convertirà Espanya en locomotora del creixement a Europa segons els nostres governants, encara no ha arribat el moment de la R+D.

Perquè la realitat és que en els PGE per al 2015 les subvencions per a la R+D cauen lleugerament respecte al 2014. Que un any més el que s'incrementa és la partida destinada a préstecs i, en particular, els que es destinen a despesa militar. Que, en realitat, la pràctica totalitat dels OPIs veuen congelat o disminuït el seu pressupost. Que un any més la convocatòria de projectes de recerca de 2015 dependrà de la concessió d'un crèdit extraordinari per part del Consell de Ministres. Que Espanya està sent expulsada dels Comitès Científics Internacionals per l'impagament de les quotes internacionals d'uns pocs milers d'euros. Que el gran avenç d'aquests pressupostos és que el 2015 "només" es perdran la meitat dels llocs vacants en Recerca, per una taxa de reposició del 50%. A aquesta meitat cal sumar-hi, a més, el 90% de les vacants perdudes en els tres anys anteriors. I mentrestant els nostres científics i especialment els més joves, han de buscar el seu futur a l'exterior.

També en l'educació superior seguim patint les polítiques d'ajust. Les retallades han reduït en més 1.500 milions d'euros dels pressupostos de les universitats públiques en els quatre últims anys i han ocasionat la pèrdua de 8.000 llocs de treball entre personal docent (més de 5.500) i personal d'administració i serveis des de gener de 2012. Aquesta és l'aposta per la Recerca dels nostres governs.

Aquest any, a més, aquest acte del 17 d'Octubre s'inscriu dins d'una jornada de mobilització en defensa de la Ciència als països d'Europa del Sud. A París, el mateix dia 17 confluirà la Marxa per la Ciència iniciada des de diferents punts del país per demanar al Govern francès d'Hollande que les retallades no afectin la Recerca. A Roma hi haurà també una concentració contra les retallades en Recerca anunciades per Renzi. I també passarà a Grècia.

Tot això perquè ens neguem a què hi hagi una Europa del Nord que investiga i innova i una Europa del sud que viu de la investigació i innovació dels seus germans del nord. Perquè veiem com els nostres governs persegueixen, emmordassats, l'estèril control de despesa imposat pel nord deixant de banda la Recerca i augmentant així la distància en R+D entre els països del nord i el Sud sense veure que els països més rics ho són precisament perquè han invertit en R+D d'una manera estable i sostinguda.

Ens volen fer creure que la Ciència és un article de luxe, quan és la gran causant del benestar personal i social que vivim. Els científics, els estudiants i tots els ciutadans hem de dir alt i clar que no estem disposats a acceptar-ho.

Necessitem polítics amb Ciència i amb Consciència.

Perquè volem un futur per al nostre país i AMB CIÈNCIA HI HA FUTUR.

COL·LECTIU CARTA PER LA CIÈNCIA

(El col lectiu Carta per la Ciència està format per: CRUE, COSCE, CCOO, UGT, Federació de Joves Investigadors, Investigació Digna) 

Comunicat de CCOO Educació per la mobilització promoguda per la plataforma #Estudiants9N

Comunicat de CCOO Educació per la mobilització promoguda per la plataforma #Estudiants9N, formada per l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), En Lluita, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i SUMEM.

La Federació d’Educació, com a part de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, està compromesa en el Pacte pel Dret a Decidir, i promou les accions unitàries que es convoquen en aquest àmbit. 

Reconeixem, igualment, la legitimitat de les organitzacions que promouen activitats pròpies, com, en aquest cas, les mobilitzacions que promouen les organitzacions d’estudiants per als dies 7 i 8 d’octubre. 

És per això que demanen al professorat que respecti també el desenvolupament d’aquestes jornades de lluita, evitant que coincideixin amb exàmens, lliurament de treballs o d’altres activitats d’alt valor per als resultats acadèmics dels i les estudiants.

Els treballadors i treballadores de la recerca europea es mobilitzen contra les polítiques d'austeritat que ofeguen els sistemes públics de recerca

Les conseqüències de les polítiques d'austeritat que s'estan impulsant des del BCE i les institucions europees, no només estan conduint a l'increment imparable de la desocupació, en particular de les poblacions més joves, sinó al desmantellament progressiu dels sistemes socials en educació, sanitat, habitatge, que han constituït els pilars de la societat europea.

Els sistemes públics de recerca i l'ensenyament universitari no podien romandre aïllats d'aquestes polítiques regressives, i els treballadors i treballadores de la investigació i personal universitari, assistim dia a dia, any rere any a unes actuacions que, amb matisos i especificitats a cada país, registren elements claus comuns:

• Una orientació progressiva de la recerca que prima la comercialització dels seus resultats, sotmesa cada vegada més als interessos dels grans grups industrials i de pressió. 
• Un abandonament de la implicació social de la ciència, del seu caràcter crític davant la realitat i els poders establerts, una pèrdua de la llibertat de recerca i del seu enfocament cap als grans problemes de la humanitat, orientada cap a una societat oberta i sostenible. 
• Una pèrdua de l'autonomia dels grans organismes d'investigació (CNRS, CNR, CSIC etc) i de les universitats sotmesos a una gestió tecnocràtica, en què els elements de participació i de de representació perden el seu pes i capacitat d'orientació.

Com a elements més concrets, tots els països experimenten un descens accelerat dels seus pressupostos públics d'investigació, una creixent precarització de les ocupacions i un increment molt perillós de les edats mitjanes dels empleats estatutaris, davant la falta de convocatòries de nous llocs de treball i els processos accelerats de jubilació.

En aquest context, Europa està a punt de perdre un dels instruments bàsics que li pot permetre jugar un paper en el futur, ja present, d'una societat globalitzada. Aquesta situació pot agreujar-se si Europa no posa en marxa polítiques expansives que pel que fa a la recerca reverteixin el  nostre posicionament que va minvant. Europa ocupa ja el quart lloc, després EUA, Japó i la Xina en termes de despeses en R + D sobre el PIB, i s’ha mostrat incapaç de complir l'objectiu d'arribar al 3%, que ja s'anunciava en l'Agenda de Lisboa per al 2010. L'estratègia europea Horitzó 2020 no mostra senyals de revertir aquesta situació, més aviat accelera els processos de comercialització creixent de la recerca europea.

Aquestes situació és especialment greu en els països del Sud europeus, en què les polítiques d'austeritat estan sent especialment agressives: Grècia, Portugal, Espanya, Itàlia i ara França, experimenten amb especial duresa aquesta situació. Els problemes per als sistemes científics d'aquests països s'agreugen, si es considera que aquests són justament països contribuents nets als fons europeus de recerca i que, llevat d'excepcions, les seves institucions científiques mostren una major debilitat. La fuga de cervells des dels països més castigats per la crisi cap als de major nivell de renda, s'accelera, i provoca, en paral•lel, un empobriment dels seus recursos científics.

Els treballadors i treballadores de la recerca i de la universitat no poden seguir inactius davant aquest panorama. I no ho estaran, des de diferents moviments, Sciences en Marche (França), Carta per la Ciència (Espanya) i amb el suport dels sindicats han començat una campanya de mobilitzacions, iniciada a França i continuada després a Itàlia, Espanya, Grècia i Portugal.

La "Ciència en Marxa" recorrerà les ciutats i centres de recerca a partir del 26 de setembre per confluir en actes públics a la capital de cadascun dels països el 17de octubre.

Els objectius són comuns:

Recuperar el paper central de la recerca científica com a senyal d'identitat i garantia de futur d'una societat europea oberta, sostenible i solidària.

Per a això és necessari:

1. Incrementar, amb un sistema estable i plurianual, el finançament públic de manera que s’asseguri la sostenibilitat dels sistemes nacionals de recerca, d'acord amb els objectius de la Declaració de Lisboa.

2. Incrementar sostingudament els llocs de treball de manera que es garanteixi el rejoveniment de les plantilles.

3. Desenvolupar les carreres professionals i el reconeixement de les especificitats de les tasques de recerca dins i fora del sector públic.

4. Reduir les polítiques de precarietat que impedeixen la consolidació dels equips de treball.

5. Recuperar la democràcia interna i el respecte als drets de participació dels treballadors de la recerca en totes les instàncies de govern de les seves institucions.

Confederació sindical de CCOO

Secretaria d'investigació, desenvolupament i innovació 

Nou model d'acreditació del Ministeri d'Educació: arbitrarietat i inseguretat jurídica

CCOO critiquem la falta d’objectivitat de la proposta del Ministeri d’Educació

La docència quedarà en un segon pla per a ser professor universitari

CCOO denunciem que els nous criteris purament qualitatius que defensa Educació provocaran arbitrarietat i inseguretat jurídica en el sistema que acredita els docents per presentar-se a les convocatòries de les universitats. La norma podria estar en vigor a principis de 2015

El nou accés a la professió docent que planteja el Ministeri d'Educació no només no corregeix els actuals problemes del sistema d'acreditació sinó que, a més, és contrari als principis recollits en l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic en l'article 20.2 en relació a la avaluació de l'acompliment (transparència, objectivitat, imparcialitat, no discriminació). La proposta ministerial és menys objectiva, transparent i imparcial que l'actual i continua menyspreant l'activitat docent.

CCOO denunciem que dificultarà encara més l'obtenció de l'acreditació que permet al professorat accedir a la universitat i fracassa en l'intent d'equilibrar qualitat i quantitat de mèrits. La Fundació Agència Nacional de l'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) seria l'encarregada d'aprovar els criteris d'avaluació proposats per les diferents comissions (en principi més d'una vintena en funció de l'especialitat en la qual es vulgui acreditar el candidat) , els membres també serien proposats per l'ANECA i nomenats pel Consejo de Universidades. La inexistència d'un marc comú general –ja que cada comissió tindria els seus propis criteris- comportaria valoracions poc o gens homogènies.

D'altra banda, el nou barem purament qualitatiu (actualment conjuga aspectes qualitatius i quantitatius) valoraria la recerca; la docència; la transferència de coneixement; l'activitat professional; la gestió; i la formació acadèmica -aquesta última únicament per als professors titulars d'universitat- de l'A a l'E (A: excepcional; B: bona, C: compensable; D: insuficient, i E: molt baixa). Aquesta classificació no permet l'autoavaluació dels candidats, a l'impedir mesurar amb exactitud els seus mèrits, per la qual cosa incrementarà la inseguretat jurídica.

L'avaluació proposada se centra sobretot en la recerca (insistint en la valoració qualitativa) i no deixa clar com es s’avaluarà la docència. Aquesta avaluació queda a la discrecionalitat dels diversos sistemes en cada universitat.

Els sindicats no vam rebre l'esborrany de Reial Decret que establirà les noves pautes per accedir als cossos docents universitaris fins després de la reunió celebrada el passat dia 15 de juliol, i això va impedir iniciar un debat real sobre el seu contingut. Davant d'aquesta manca de voluntat negociadora, CCOO exigim ​​un compromís ferm per part del Ministerio de Educación per resoldre els problemes actuals del sistema d'acreditació.

D’altra banda, des de CCOO volem destacar que la primera reunió convocada pel Ministeri d'Educació en els últims tres anys ha deixat fora temes de gran importància per a la universitat, com l'estatut del personal investigador i docent, la carrera professional (via promoció interna), l'estabilitat del professorat, etc., per la qual cosa demanem que s'estableixi un calendari de negociació per abordar-los amb la màxima celeritat.

CCOO denuncia la pèrdua de més de 8.000 llocs de treball en les universitats públiques en dos anys

El sindicat defensarà amb la mobilització i als tribunals els drets del PAS i del PDI

El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques confirma la pèrdua de 5.669 docents i investigadors (PDI) i 2.455 membres de personal d'administració i serveis (PAS).

Durant els dos últims anys, les retallades a les universitats públiques s'han emportat 8.124 llocs de treball, segons les dades del Butlletí Estadístic del Personal al Servei de les Administracions Públiques elaborat pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, publicat el passat dilluns.

Al gener de 2012 (1), el nombre total d'empleats públics de les universitats era de 154.881 (100.511 pertanyents al col·lectiu del personal docent i investigador (PDI(2)) i 54.370 membres del personal d'administració i serveis (PAS)). La reducció de 8.124 efectius durant 2012 i 2013 ens va deixar amb 146.757 empleats públics a l'inici de l'any en curs (94.842 PDI i 52.059 membres del PAS).

Aquesta reducció de personal és especialment greu entre el PDI, on s'ha passat de 47.967 a 46.168 professors funcionaris, el que suposa una pèrdua de 1.789 docents; i de 51.362 a 47.663 professors contractats, 3.699 menys. També s'han perdut 181 interins dels 1.182 que hi havia el 2012. En total, s'ha reduït un 6% dels efectius en 24 mesos.

L'actual taxa de reposició del 10% (de cada 10 docents que es jubilen només es reemplaça un), limita el relleu, descapitalitzant així les universitats públiques. Això impedeix l'accés de joves molt formats a la professió docent i dificulta la carrera professional de la resta del professorat. A més, l'obligació de cobrir les necessitats docents generades per la pèrdua d'efectius està provocant el foment de contractes precaris.

Segons la legislació en vigor, el PDI contractat (amb equivalències a temps complet) no pot superar el 49% del total del PDI de la universitat. A més, el PDI amb contracte laboral temporal no pot superar el 40% de la plantilla docent. En la major part de les universitats el nombre de PDI contractat supera a la resta, el que indica que les seves jornades no són completes i, sovint, es redueixen a unes poques hores setmanals.

En el cas del PAS, la taxa de reposició del 0% ha provocat una pèrdua de llocs de treball propera al 5%. Això es tradueix en el deteriorament de les condicions laborals i la precarització de la contractació.

Com ja vam denunciar el passat mes de març, quan vam presentar un estudi sobre l'evolució dels pressupostos de les universitats públiques entre 2009 i 2013, les retallades en finançament i les nefastes polítiques de personal, beques i preus públics comprometen, en aquests moments, la funció del Sistema Universitari Públic Espanyol (SUPE). De perllongar-se en el temps, els efectes poden ser dramàtics a mitjà i llarg termini. Per a CCOO, cal frenar aquesta salvatge política de retallades que impedeix a la universitat pública espanyola respondre adequadament als nous reptes que la societat li exigeix​​, dificultant la necessària transformació del model productiu que tots reivindiquem.

La falta de finançament i la nefasta política de personal pretenen desprestigiar el servei públic universitari espanyol, en el qual, per sobre de tot, han de prevaler la qualitat i l'equitat enfront dels criteris mercantilistes que volen imposar des del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.

CCOO, sindicat majoritari en el sector, defensarà amb la mobilització i als tribunals els drets del PAS i del PDI de tots els atacs perpetrats per aquest Govern, entre ells la limitació imposada per la taxa de reposició, i exigim la seva eliminació al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

Notes:

(1) A partir de 2012, el butlletí estadístic del Ministeri d'Hisenda recull les dades corresponents a totes les universitats i contractes, de manera que es pren com a referència aquest any.

(2) Engloba al PDI contractat laboral i administratiu que inclou personal contractat a temps complet i a temps parcial.

CCOO exigeix transparència i criteris públics al nou sistema d'acreditació del professorat universitari

Després de més de tres anys sense reunir els representants del professorat de la universitat, el Ministeri d'Educació convoca per fi la Mesa Sectorial d'Universitats per presentar, entre altres temes, canvis en el sistema d'acreditació.

El passat 17 de juny, la Federació d'Ensenyament de CCOO va enviar una carta al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, instant-lo a convocar una reunió urgent en què s'abordaran, de forma prioritària, els nous barems del sistema d'acreditació del personal docent i investigador (PDI), la situació de la seva carrera professional (estabilització i promoció) i la taxa de reposició d'aquest col·lectiu per al 2015.

Finalment, després de més de tres anys evitant la negociació amb els / les representants dels / les treballadores de les universitats a què obliga l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, el Ministeri d'Educació ha convocat els sindicats representatius del sector (CCOO, FETE-UGT, CSIF i CIG) el pròxim 15 de juliol. S'abordaran les possibles modificacions en el sistema d'acreditació del professorat i altres assumptes relacionats amb el PDI de les universitats, segons s'estableix en l'ordre del dia.

Davant d'un sistema basat en valoracions qualitatives elaborades per una multitud de comissions d'avaluació (amb risc de manca d'objectivitat), i que en el fons només busca una reducció del nombre d'acreditacions, la Federació d'Ensenyament de CCOO defensa un model d'acreditació transparent, amb criteris que abastin totes les activitats desenvolupades pel PDI. Aquests criteris han de ser públics i coneguts abans de la convocatòria, amb barems consensuats, auto avaluables, mesurables i objectius. Ha de ser un sistema garantista, amb mesures que evitin la discriminació i la possible arbitrarietat de les diverses comissions.

El Ministeri d'Educació planteja un sistema de préstecs universitaris que expulsarà als que no puguin pagar uns estudis cada vegada més cars

CCOO insistim que la Llei orgànica d'universitats (LOU) estableix, en l'article 45, que l'Estat ha de preveure un sistema de beques per garantir les condicions d'igualtat en l'exercici del dret a l'educació i perquè els estudiants, amb independència del seu lloc de residència, gaudeixin de les mateixes oportunitats d'accés als estudis superiors.

Després d'augmentar escandalosament les taxes dels estudis universitaris (a Catalunya un 66%) i limitar el nombre de beques i les condicions per accedir-hi, el Ministeri d'Educació fa un pas més en la seva política de persecució implacable a la universitat pública i planteja eliminar els ajuts i substituir-los per un sistema de préstecs privats.

Per justificar la postura, la secretària d'estat d'Educació, Montserrat Gomendio, afirma que el sistema ha crescut i suposa un cost "molt elevat". Mesurat en percentatge de PIB, Espanya inverteix en beques menys de la meitat de la mitjana dels països de la Unió Europea. A més, si comparem -en proporció al PIB- la despesa pública en educació superior amb la mitjana de la UE, comprovarem que està molt per sota.

La inversió màxima en educació superior, aconseguida l’any 2010, va ascendir a l’1,17% del PIB. És a dir, ja en aquells moments els màxims han estat per sota de la mitjana habitual de l'OCDE i de la Unió Europea (1,26%). Des d’aleshores, la inversió pública a les universitats s'ha retallat en prop de 1.400 milions d'euros, un 13,7% del total de despesa pública. L’any 2011 la inversió universitària a Espanya va caure fins a l’1,13% del PIB. Per tant, no sembla que l'afirmació de Gomendio pugui sostenir-se amb dades reals.

Per CCOO, el que realment ha estat desmesurat és el creixement de les universitats privades, que, encoratjades per l'estratègia de demolició de l'educació pública posada en marxa pel Govern, han passat de 18 l’any 2001 a 32 en aquest curs. S’ha creat, pràcticament una universitat privada per any.

D'altra banda, la secretària d'estat d'Educació fa servir com a referència el model britànic, que no té res a veure amb la majoria dels sistemes universitaris de la Unió Europea. Gomendio oblida, intencionadament, que hi ha altres models europeus d’excel·lència (per exemple, l'alemany), en què les matrícules universitàries són gratuïtes i la inversió en beques és molt més gran.

CCOO denunciem que els governs (estatal i autonòmic) estan ofegant econòmicament les universitats públiques, en el marc d’una estratègia que respon a una decidida voluntat d'acabar amb l'educació pública i de qualitat, en aquest cas, amb la universitària.

Hem interposat conflicte col•lectiu contra la supressió de la paga extra 2012 al personal investigador en formació (PIF)

El gabinet jurídic de CCOO, a instàncies del Secretariat Interuniversitari, acaba d’interposar un conflicte col·lectiu contra les universitats públiques catalanes i la ACUP per la retallada de la paga extra de desembre del 2012 al personal investigador en formació amb contractes predoctorals.

És l’única sortida que ens han deixat les universitats després de que, el passat mes de gener, fins i tot es neguessin a comparèixer davant del Tribunal Laboral de Catalunya, on van intentar la mediació ( http://ccoo-universitat.blogspot.com.es/2014/01/les-universitats-publiques-de-catalunya.html) .

El motiu d’aquest conflicte col·lectiu és clar. Aquest personal no es troba dins  l’àmbit d’aplicació del RDL 20/2012 que estableix la retallada d’aquesta paga, perquè la  relació laboral per a la realització d'una activitat de caràcter merament formatiu, és en definitiva una beca de postgrau per a la formació de professorat universitari, i la retribució que percep és a càrrec del Programa de FPU que a aquest efecte convoca el Ministerio de Educación español. 

La reducció de la paga extra constitueix una inaplicació de l’import de la “beca”, això és el finançament, que va ser concedit amb càrrec a l'esmentat programa; el Ministerio no va aplicar cap rebaixa a les ajudes concedides, ja que les subvencions no es veuen afectades per la regulació prevista en el decret que recull la retallada de la paga extra.

Tenint en compte que no s’ha produït una reducció en l'ajut econòmic del qual deriva la contractació efectuada per cada Universitat, no es pot aplicar el Reial decret llei que estableix la supressió de la paga extraordinària de desembre.

És per tot això que hem demanat que es declari la nul•litat i anul·li la supressió de la paga extraordinària de desembre del 2012 en la nòmina del personal afectat i condemni les universitats demandades a fer el pagament efectiu, íntegre i immediat de l’import retingut.

Lamentem que el capficament de les universitats ens obligui a judicialitzar les relacions laborals i reclamem, un cop més, que prevalgui el sentit comú, i es procedeixi a abonar a aquests treballadors allò que els hi pertany.

Les retallades pressupostàries comprometen la funció de la universitat pública

HOJA DEL LUNES (07-03-14)

Les retallades pressupostàries

comprometen la funció de la universitat pública

La Federació d'Ensenyament de CCOO ha elaborat un estudi (estudi complet) que analitza l'evolució dels pressupostos de les universitats públiques espanyoles entre els anys 2009 i 2013 on es pot observar clarament la forta caiguda de la despesa en l'ensenyament universitari a partir de 2011.

Les retallades en finançament i les nefastes polítiques de beques i preus públics comprometen, en aquests moments, la funció del sistema universitari públic. Si aquesta situació s’allarga, els efectes seran irreparables a mitjà i llarg termini.

Les dades dels pressupostos de les universitats ens permeten comprovar que, entre els anys 2009 i 2013, la inversió en educació superior ha disminuït en més de 1.226 milions d'euros, la qual cosa suposa un 12,32% menys de finançament per al conjunt de les universitats. Si tenim en compte que l’IPC va augmentar un 9,6% entre desembre de de 2008 i desembre de 2013, la pèrdua de finançament s'incrementa fins al 21,92%.

Si fem el mateix càlcul entre 2010 —l’any amb un nivell més alt en despesa universitària de les últimes dècades— i 2013, la retallada augmenten fins a més d'1.388 milions d'euros, un 13,72% menys. Si hi afegim el 8,7% d'increment de l'IPC en aquest període, la reducció s'incrementa fins al 22,42%.

Aquesta disminució del finançament de les universitats públiques ha coincidit amb un augment de l'alumnat de més del 9%, entre 2009 i 2013: hem passat d'1.430.147 alumnes en el curs 2008-2009, a 1.561.123 alumnes matriculats en el curs 2012-2013.

No obstant això, a partir del curs 2012-2013 —amb dades encara provisionals—, s’observa un canvi de tendència, provocat per les reformes en les polítiques de preus públics, beques i ajudes a l'estudi aprovats pel Govern, que es consolida en el curs 2013-2014. El nombre d'estudiants matriculats disminueix per l'augment dels preus públics i la disminució de les beques, i no pas pel descens de població, com afirma el Ministeri d'Educació, ja que mentre la població disminueix des de 2008, el nombre d’estudiants matriculats es van incrementar fins al curs 2011-2012, com es pot comprovar en l'estudi realitzat per la Federació d'Ensenyament de CCOO.

La implantació d'aquest sistema ha provocat un increment desmesurat dels preus de les matricules universitàries —amb una reducció afegida de les beques— i unes diferències entre comunitats autònomes que són inacceptables, perquè atempten contra la igualtat d'oportunitats i l'equitat en l'accés als estudis universitaris.

D'altra banda, el presumpte augment del finançament de les universitats no ha estat tal, ja que l’augment d'ingressos obtinguts per l'increment del cost de la matrícula per a l'alumne no ha compensat les retallades en el finançament que els diferents governs autonòmics han aplicat a les transferències cap a les universitats públiques.

Si analitzem les dades globals dels pressupostos de despeses de les universitats públiques, desglossats per capítols, comprovem que les retallades s'han centrat fonamentalment en les despeses de personal i inversions (capítols I i VII). En total, els costos de personal s’han reduït 434 milions d'euros des de 2010, la qual cosa representa un 31,3% dels 1.226 milions que ha perdut el sistema universitari entre 2009 i 2013.

Igualment, s'han perdut més de 807 milions d'euros en inversions si comparem les dades de 2009 amb 2013, que representa que gairebé un 66% del total de les retallades en aquesta partida de despeses. Si prenem com a referència 2010, la quantitat invertida es redueix en 763 milions d'euros, la qual cosa suposa un 55% del total de les retallades.

Les transferències corrents i de capital de les administracions públiques a les universitats s'han reduït any rere any: el 2013 la quantitat total va ser de 5.668 milions d'euros, que és inferior als 5.858 milions transferits el 2004 per les administracions educatives.

Davant les dades exposades en l’estudi, CCOO denunciem que la reducció dels pressupostos destinats a l'educació superior que han fet les administracions central i autonòmiques està dificultant el desenvolupament de les funcions bàsiques de servei públic d’educació superior, que la Llei orgànica d'universitats (LOU) assigna a les universitats en l’article 1.

El "Document de millora i seguiment de les Polítiques de Finançament de les Universitats per promoure l'excel·lència acadèmica i incrementar l'impacte socioeconòmic del Sistema Universitari Espanyol (SUE)”, elaborat i aprovat pel Consejo de Universidades i la Conferència General de Política Universitària a l'abril de 2010, va proposar una sèrie de mesures per millorar el finançament del sistema universitari, entre les quals es trobava la d'impulsar un nou marc de finançament sostenible, suficient, equitatiu i eficient.

Però no s’ha complert cap dels compromisos adquirits per l'Administració general de l'Estat, les comunitats autònomes i les universitats per al període comprès entre 2010 i 2020 i la situació actual és pitjor que la que es va analitzar en aquell moment: els problemes de finançament s'han agreujat i el sistema és ara menys sostenible, clarament insuficient, poc eficient i cada vegada menys equitatiu.

Les universitats han de tenir una autonomia financera —amb la consegüent transparència i rendició de comptes—que els garanteixi la suficiència econòmica per poder desenvolupar, amb garanties, les funcions que la llei els encomana.

El finançament públic de les universitats segueix sent un dels problemes més importants: és necessari recuperar els nivells d'inversió perduts i aconseguir un compromís global per construir una universitat pública de qualitat al servei de la societat del segle XXI.

Una nova retallada de la paga extra: Injusta, inútil, il·legal i més absurda que mai

Una nova retallada de la paga extra:

Injusta, inútil, il·legal i més absurda que mai

El govern de la Generalitat ha tornat a incloure a la Llei de pressupostos d’enguany la retallada d’una paga extra als seus treballadors i als de les universitats públiques catalanes. Val la pena aclarir que aquesta retallada no afecta a tots els treballadors públics del nostre país: ni els de les administracions locals (ajuntaments, diputacions, consells comarcals, etc.), ni els de l’Administració General de l’Estat o d’empreses públiques d’àmbit estatal (Correos, RENFE, etc.) veuran reduïdes les seves retribucions.

Les excuses del govern de Mas ja les coneixem: el dèficit fiscal l’hem de pagar els treballadors, la gran majoria, amb la degradació dels serveis públics i alguns, a més a més, amb la reducció del nostre salari. Per aquest Govern, tot s'hi val a l'hora de complir el dogma neoliberal d’”eixugar el dèficit”.

En el cas de les universitats públiques, és ben sabut que hi ha un sector de treballadores i treballadors, el salari dels quals no prové dels pressupostos de la Generalitat, sinó que ve de convenis de recerca europeus, o amb altres administracions o empreses privades, o de beques amb retribucions fixades amb anterioritat. Per aquests col·lectius, la retallada es queda fins i tot sense excuses: si la retallada dels seus salaris no té cap efecte sobre la reducció del dèficit, per a què serveix? I què es fa amb els diners que no es paguen a aquests treballadors? Tot plegat és una absurditat total.

Us avancem que CCOO, com hem fet els anys anteriors, estem preparant els recursos legals necessaris per denunciar aquest robatori i defensar els drets de tots els treballadors i treballadores. Tanmateix fem una crida especifica a les universitats per a que no apliquin la retallada al personal, les retribucions dels quals provinguin de fons de recerca, ja siguin PAS de suport a la recerca (PSR, “capítol VI”) o Personal Investigador en Formació; i els demanem que si la Generalitat els obliga a fer-ho habilitin els mecanismes necessaris perquè aquest diners retornin als treballadors que han patit la retallada absurda.

En els propers dies us farem arribar iniciatives concretes sobre aquesta qüestió, que farem arribar a totes les universitats públiques catalanes.

Salut i lluita!

CCOO Universitats

CCOO denuncia l'escassa dotació pressupostària del nou " Erasmus Plus"

La Federació d'Ensenyament reclama al Ministeri d'Educació l'aplicació de criteris que reconeguin la situació sociofamiliar de l'estudiant.

Durant el curs 2014/2015, Espanya rebrà de la Unió Europea una dotació de 53.400.000 d'euros (2,2 milions més que el 2013) per al nou programa " Erasmus Plus". Amb aquests diners el govern sufragarà la beca de 30.000 alumnes i, perquè no es redueixi el nombre actual d' " erasmus " (que van ser 40.000 aquest curs), concedirà la beca a 10.000 estudiants. El 2013 es van pressupostar en total 34 milions per aquest concepte, el curs vinent els " erasmus " disposaran de 16 milions menys. De 2011 a 2014 s'ha passat de 63 a 18 milions d'euros.

En vista de les xifres, CCOO denuncia que les quanties de les ajudes continuaran sent insuficients. A més, es mantenen els criteris imposats l'any passat per aconseguir una beca Erasmus, entre els quals hi ha el de ser beneficiari d'una beca general. Si tenim en compte l'enduriment dels criteris per a l'accés a les beques generals, que prevalen fonamentalment els resultats acadèmics, és previsible que molts alumnes no puguin obtenir una d'aquestes ajudes.

D'altra banda, la reducció de l'estada a quatre mesos dificultarà l'accés a universitats que només ofereixen el curs complet i limitarà l'experiència educativa i social que representa el programa, dificultant l'aprenentatge de l' idioma.

CCOO reclama una dotació pressupostària suficient i l'aplicació de criteris que reconeguin la situació sociofamiliar de l'estudiant, garantint una formació de qualitat amb independència del fet que aquesta s'adquireixi en una universitat espanyola o europea. Les beques Erasmus poden i han de ser un element més d'anivellament social, de manera que el Ministeri d'Educació hauria d'apostar de manera decidida per elles en lloc de limitar-les.

Les universitats públiques de Catalunya es neguen a negociar un acord per la paga extra de 2012 dels doctorands

Companyes i companys,

El passat divendres 10 de gener hi havia prevista una reunió de conciliació al Tribunal Laboral de Catalunya per tal de trobar una solució negociada respecte la retallada de la paga extra de 2012 de les doctorandes i doctorands, tal com vam denunciar el dia 20 de desembre. CCOO vam optar per aquest pas previ per evitar la judicialització del conflicte i mostrar la nostra disposició per arribar a un acord mitjançant la mediació d'un tribunal.

Lamentem que cap de les 7 universitats catalanes, ni l'ACUP, van presentar-se a la reunió de mediació, mostrant la seva poca disposició a un acord que estalviaria temps i diners a totes les parts, i també aportaria estabilitat al col·lectiu d'investigadores i investigadors en formació, que com en molts altres casos no saben si podran recuperar aquesta part de la seva ajuda.

Volem recordar que CCOO va interposar un Conflicte Col·lectiu en base a la sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (també a partir d'una denúncia de CCOO), que obliga a retornar la part corresponent de la paga extra retallada, i que en el cas del col·lectiu d'investigadores i investigadors en formació no s'ha produït. També en aquest cas les universitats han insistit en allargar el procés per la via judicial, presentant un recurs a la sentència que només perjudicarà inútilment a totes les treballadores i treballadors.

Des de CCOO mantenim la nostra intenció d'arribar a una solució pactada amb les universitats públiques, però estudiarem totes les vies possibles perquè es posi fi a aquesta situació que creiem injusta.

Secretariat Inter-universitari de CCOO