dimecres, 22 de febrer del 2012

Com afecta la Reforma Laboral a les Universitats? (Hoja del Lunes 538)

No hem apagat encara els focs causats per l'aplicació del RD 20/2011 de mesures urgents en matèria pressupostària (que pràcticament fa impossible la contractació a les universitats, retallant les possibilitats de promoció i condemnant a l'atur a una generació de professors i investigadors en formació), per les retallades derivades dels pressupostos autonòmics (que ofeguen una mica més a les universitats) o per les mateixes universitats (que descarreguen els seus problemes sobre els seus propis treballadors), quan el nou govern pren un nou foc aprovant en Consell de Ministres el RD 3/2012 de reforma del mercat laboral. 

Com sindicat de classe, a CCOO som molt conscients de les nefastes conseqüències que aquest RD tindrà en el conjunt de la societat, però volem, en aquesta "Hoja del Lunes", centrar-nos en els aspectes més rellevants per la seva incidència en l'àmbit universitari. 

Els col·lectius més afectats seran els subjectes al règim jurídic laboral: PAS i PDI. El govern ha "flexibilitzat" les causes de l'acomiadament objectiu i col·lectiu i ha decretat que aquestes també són aplicables a les administracions públiques, on a més els ERO no podran ser suspensius, és a dir, només hi cap l'acomiadament. Els ERO podran ser imposats i ja no necessiten l'autorització de l'Administració. Aquesta mesura pot suposar l'acomiadament de milers d'empleats públics i és un perill potencial per al personal laboral de les universitats públiques. 

En paral·lel s'ha abaratit el cost de l'acomiadament. N'hi haurà prou al·legar una situació d'insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent per al finançament dels serveis públics corresponents. S'entén que la insuficiència pressupostària és persistent si es produeix durant tres trimestres consecutius. Serà fàcil qualificar l'acomiadament com a objectiu per que la indemnització es redueixi a 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats. Cal tenir en compte que pràcticament totes les universitats espanyoles estan en aquesta situació d'insuficiència pressupostària. 

Es devalua el valor dels convenis col·lectius, que fins ara constituïen la garantia de les condicions laborals pactades entre empresaris i treballadors, fonamentalment pel fet que:
  • Perden la seva efectivitat transcorreguts dos anys des de la seva denúncia.
  • Les empreses podran modificar la jornada anual, l'horari, els torns, les funcions dels treballadors, el canvi de centre de treball o el sistema de remuneració i quantia salarial, sense haver d'arribar a acord amb els representants sindicals, al·ludint que amb això evitaran problemes futurs. És el que s'anomena "clàusula de desvinculació".
  • Es prioritza el conveni d'empresa sobre el conveni de sector. 
És a dir, els convenis col·lectius de PAS laboral i de PDI laboral, que tant ha costat aconseguir, es poden veure buidats de contingut. A més, s'obre la porta a la fragmentació de la negociació col·lectiva en aquelles comunitats autònomes amb més d'una universitat. 

Una altra de les mesures més contradictòries amb l'objectiu de creació d'ocupació, que segons el govern és la base de la reforma, és que facilita l'acomiadament per absentisme: et poden acomiadar per faltar 9 dies en 2 mesos, encara que estiguis malalt o estigui justificada la falta. 

En resum, per molt que ho repeteixin, aquesta reforma no s'ha ideat per generar ocupació, ni ara ni en el futur. Aquesta reforma s'ha fet per abaratir costos tant a l'empresa privada com a la pública per la via de la destrucció d'ocupació de qualitat i per posar en mans de l'empresa tot el poder de decisió debilitant la capacitat de negociació col·lectiva dels treballadors. Els canvis en la governança de les universitats (que preveu l'programa electoral del PP) fan presagiar la possibilitat d'universitats dirigides amb gestors, potser externs, que, gràcies a aquest RD, tenen les mans lliures per "flexibilitzar" les seves plantilles.

Juntament amb aquesta andanada sense precedents contra els drets dels treballadors, ens trobem amb una campanya sistemàtica de desprestigi dels sindicats que agrupen el major nombre de treballadors a Espanya i que tenen una major representació. Menteixen quan volen fer creure a l'opinió pública que hem estat callats, obviant que la reforma laboral del PSOE l'any 2010, que va mostrar el camí a aquesta, va ser contestada amb una vaga general i amb una iniciativa legislativa popular avalada per més d'un milió de signatures. Desenes de mobilitzacions al llarg dels últims anys (http://www.youtube.com/watch?v=TnsUQ3o4LO8), convocades i liderades per CCOO, avalen la nostra feina constant en defensa dels drets que ara ens volen prendre. 

Ja vam advertir que la primera reforma laboral, lluny de combatre l'atur, l'incrementaria i el precarizaria encara més. Si el temps ens ha donat la raó per què es pretenen aplicar les mateixes receptes? 

En qualsevol cas, aquesta ha de ser una causa de cada un de nosaltres que hem de combatre col·lectivament. Només així tindrem èxit, sempre va ser així. Centenars de milers de treballadors han sortit al carrer el dia 19 de febrer per defensar els drets que tant ens va costar aconseguir. 

A Catalunya es tracta d'evitar l'acomiadament de més de 650 professors amb manifestacions i tancades. Condemnem la brutalitat policial amb els estudiants de secundària de València, que protestaven contra els efectes de les retallades a les seves aules. 

El proper 29 de febrer estan cridats de nou totes les treballadores i treballadors d'aquest pais, juntament amb els de la resta d'Europa, a manifestar-se per l'ocupació i pels drets laborals. Suma't perquè les coses canviïn. 

INFORMA'T! MOBILITZA'T! 

ÚLTIMA HORA: Davant les peticions de més i millor educació, a València responen amb pals als estudiants i als ciutadans. Ells tenen clar qui és l'enemic ... ho tens clar el teu?

2 comentaris:

  1. Son una panda de miserables, siempre fastidiando al débil al trabajador.

    ResponElimina
  2. Reconforta saber que tenim clar el que som: treballadors, i que ens reivindiquem/us reivindiqueu com a tals, és a dir, com a sindicat de classe. Si ho tenim clar de debó, potser "l'enemic" de classe, que si que existeix, tal com demostra la nova i fantàstica reforma del Pepe, ho pot arribar a tenir menys fàcil. Ànims i endavant, sempre.

    ResponElimina

En aquest fòrum obert pots opinar lliurament, però recorda que les aportacions han de ser respectuoses.