- L’ofegament pressupostari de les universitats
- Encariment de les matricules i taxes
- L’acomiadament de personal
- L’empitjorament de les condicions docents i de recerca
- La progressiva precarització de la vida universitària
- L’ofensiva contra l‘autonomia universitària
- El menyspreu de la funció que compleix i ha de complir la universitat
El Govern Espanyol, mitjançant el decret de medidas urgentes en materia presupuestaria, tributaria y financiera para la corrección del déficit público i el Govern de la Generalitat mitjançant la llei d’acompanyament de pressupostos (que es vol aprovar en breu), han introduït i volen continuar introduint mesures que suposen:
- La no renovació dels contractes del PDI no estable, el que suposa que hagin d’abandonar la universitat totes les persones que han superat els processos de selecció i acreditació externa previstos a la normativa universitària.
- La no renovació del personal interí, el que podria arribar a implicar l'automàtica rescissió de tots els contractes d’aquest personal.
- La intervenció de la Generalitat sobre les universitats mitjançant la imposició de la figura del comissionat de comptes, eliminant la possibilitat que la universitat té de decidir sobre la gestió del seu pressupost.
- L’eliminació definitiva de molts dels drets socials i laborals que hem assolit com a treballadors i treballadores al llarg de la nostra història, per exemple, eliminant el fons d’acció social, la complementació del salari durant la incapacitat transitòria o dificultant tremendament la conciliació de la vida laboral i familiar.
- La intervenció de la Generalitat en el procés de selecció del personal acadèmic, podent introduir criteris no acadèmics en aquests processos.
El nou model d’universitat que ens volen imposar atempta de forma directa contra la funció social i pública de la universitat, la seva qualitat i la seva capacitat d’elaborar pensament crític. Aquest atac no és sols contra la universitat, sinó que es situa en una ofensiva generalitzada contra els serveis públics a Catalunya i a la resta de l’Estat. No es per tant, tan sols un problema de diners, sinó un problema polític i social.
Les mesures que ja s’han pres estan implicant la pèrdua de llocs de treball, l’abandonament dels estudis universitaris per insuficiència econòmica o la pèrdua d’autonomia universitària. Per tot això, i considerant que hem de passar de les bones paraules a les accions reivindicatives per mostrar que som molts i moltes els que ens sentim indignats davant l’actitud dels nostres governants, convoquem aquesta vaga. Més enllà de situacions concretes de determinats col•lectius o universitats, entenem que hem de respondre per tal de defensar una Universitat Pública i de Qualitat, entenent que lluitar per aquest model suposa preocupar-nos pels principis fonamentals però també per la seva realització material.
En un moment en el que tant es parla de responsabilitat social i de qualitat, no ens podem resignar a acceptar la misèria a la que ens volen portar.
Us animem a tots i totes a unir-vos a la vaga del dia 29 i a les accions de protesta
Els meus estudiants, que pateixen i patiran encara més pujades de taxes, mereixen rebre totes les classes. Em puc tancar a la facultat el temps que calgui, però les classes les donaré.
ResponEliminaEl que mereixen els teus estudiants és una situació laboral digna, i per aconseguir-la és necessàri posar de manifest el conflicte social que existeix. Les vagues son una forma tant legitima com qualsevol altre per crear la disrupció necessària per tal de destapar el conflicte.
EliminaRenunciar al dret de vaga, encara que es vulgui pintar de dret dels estudiants a rebre les classes no és res més que CONFORMISME i condescendència cap a les retallades.
El que mereixen els estudiants són unes matrícules i taxes que no no suposin cap impediment per a l'accés als estudis, és a dir un finançament essencialment. Siguem prou modestos per reconeixer que una classe més o menys no els canviarà la vida.
EliminaLa vaga és per també dels i per als estudiants, si és que precisament volen qüestionar aquest model d'universitat on qui paga té dret a educació i a més a més una educació amb professors que no poden permettre fer una vaga que fa soroll i perturba. Una vaga silenciosa no és una vaga.
ResponEliminaDe vegades ens enfrontem amb opcions on l'elecció representa sacrifici; agafem el camí que agafem, alguna cosa dels altres ens fa mal. Hem de ser capaços de prioritzar. En qualsevol cas, una solució per no perjudicar l'alumnat podria ser oferir la recuperació de les classes.
ResponEliminaCreo que los/las que no hacen huelga para no perjudicar al alumnado no se dan cuenta de la gravedad que nos obliga a tomar decisiones. Si hoy salimos por nuestros sueldos, salimos también contra la privatización de la pública y contra la injerencia en la libertad universitaria. Y si seguimos el hilo, salimos porque ya no podemnos dar las asignaturas tal como las dábamos. Afuera nadie espera a mis alumnos/as y sin embargo seguimos jugando al consumo. ¿Por qué no les damos ya clases de cómo montarse un chiringuito de cartón para subsistir en la calle? ¿No os dais cuenta de que esto es un golpe de estado y un estado de sitio encubierto? Siento que mis compañeras docentes no se sumen del todo a las movilizaciones. De verdad, no es cuestión de libertad personal, se trata de ver, en profundidad, lo que nos están haciendo. ¡Flaco favor seguir haciendo como si no pasara nada!
ResponElimina