Després de la reunió de la Mesa d’Universitats d’avui (22/02/2012) podem dir, sense por a equivocar-nos, que les universitats públiques catalanes estan rebent els atacs més durs des de la Transició i que els seus equips de govern no pensen fer res per evitar-ho. Ens enfrontem a un intent descarat d’aprofitar la crisi econòmica per sotmetre a la Universitat al dictat polític del govern, i permetre que els grups de poder econòmic en treguin profit, a costa d’enfonsar el servei públic d’educació superior i recerca.
A la reunió, els representants de les universitats han tornat a mostrar la seva falta de coratge: no han volgut lliurar ni un sol document i han fet una presentació en la que demostren que només aspiren a ser corretja de transmissió de les retallades. CCOO i UGT hem exigit a les universitats que assumeixin la responsabilitat que els pertoca i que plantin cara, amb tots els mitjans, a les intromissions de la Generalitat, basant-se en el principi constitucional d’autonomia universitària per defensar la universitat pública, els llocs de treball i les condicions laborals.
Les universitats tenen la intenció d’aplicar completament el paquet sencer de retallades incloses en els pressupostos i la llei d’acompanyament: supressió del complement de productivitat, supressió de les aportacions al Pla de Pensions, supressió dels fons d’acció social, supressió dels ajuts a la matrícula universitària; supressió dels complements de menjador; supressió dels ajuts al transport i plus Campus; reducció del salari; reducció al mínim dels dies d’afers propis; supressió de les mesures de conciliació (bonificació de la reducció per cura de fill); supressió del complements de retribució per les baixes de malaltia; eliminació dels reconeixements per antiguitat, i increment de la jornada laboral. Per fer tot això, els equips de govern no tenen cap inconvenient en acceptar que s’anul•lin els acords, pactes, i, fins i tot, els convenis col•lectius que les universitats han signat fent ús de l’autonomia universitària. A petició dels sindicats, les universitats han reconegut que la reducció d’un 15% de jornada i de sou als interins que ha aplicat la Generalitat no és d’aplicació directa a les universitats i, per tant, no hauria d’afectar als interins de les nostres universitats.
Amb totes aquestes mesures, estan posant en perill el model d’universitat que hem construït en els últims trenta anys: tenim una universitat pública i de qualitat, a la que hi pot accedir tothom. Amb aquestes retallades ens volen portar cap a una universitat privatitzada que només serà per a la minoria de privilegiats que la puguin pagar.
Hem advertit als representants de les universitats que la seva passivitat i submissió els fa còmplices d’aquest intent de desmantellament de la universitat. Els sindicats no ens quedarem parats: presentarem denúncies, en totes les instàncies possibles, per fer front a aquestes agressions i organitzarem mobilitzacions, creixents i sostingudes, que farem arribar a totes les universitats públiques catalanes.
L’autonomia universitària és un dret fonamental recollit a la Constitució i desenvolupat a les lleis d’ordenació universitària, que es van establir per salvaguardar el servei públic d’educació superior i recerca. En aquesta situació d’extrema gravetat, la primera obligació dels equips de govern i dels rectors, com a màxims representants de la Universitat, és defensar amb tots els mitjans legals i institucionals al seu abast aquesta autonomia davant les ingerències i les agressions de la Generalitat. Si no volen fer-ho, hauran de dimitir immediatament.
La comunitat universitària ens hem mobilitzat i ens seguirem mobilitzant per defensar una universitat pública, universal i de qualitat, exigint l’autonomia universitària per mantenir els llocs de treball i els drets laborals. Aquesta lluita serà llarga i serem capaços de fer créixer la nostra força amb el suport de tot el professorat, personal d’administració i estudiants de les universitats públiques catalanes.
Dimissió del rector, ja!! si no defensa a la Universitat d'aquests atacs i aquestes ingerències a l'autonomia universitària, reconeguda per la Constitució no mereix ser rector de la UPC.
ResponEliminaAixò no és el que va prometre quan es va presentar a les eleccions. Aquest rector i el seu equip son un frau.
Hauríeu de passar pels centres personalment perquè la comunicació per internet només és un complement i no pot substituir el fet de veure i sentir les persones que porten els missatges. D'aquesta manera no aconseguireu mobilitzar el personal.
ResponEliminaEn pocs anys hem deixat perdre tots els drets que els nostres pares i avis havien aconseguit per a nosaltres. Què deixarem els nostres fills?: Un món regit per la "reforma a la alemanya". Què penseu fer per evitar-ho? Si espereu a que tot estigui fet, ja no podrem tornar enrera. Per a quan una vaga general amb cara i ulls? Prou de gestos cara a la galeria: una vaga es fa per més d'un dia o no es fa. Hem d'aprendre dels companys de TMB i del Liceu i anar a tocar-los el que més el dol: la butxaca.
Estic totalment d'acord amb l'anterior comentari. Cal passar centre per centre per explicar tot això, la gent viu molt feliça i no sap el que li espera. Pel que fa a una vaga, sóc de l'opinió que caldria fer una vaga continuada, no d'una jornada i prou.
ResponEliminaPaga'm els calers que hem treuran per fer vaga varis dies, i en parlem...
ResponElimina